David Porqueres President de l'ASIDCA

“La taxa toca quan sortim de la crisi i els veïns pugin la fiscalitat per no perdre competitivitat”

David Porqueres va néixer a Andorra fa 51 anys. Després d’estudiar al Lycée Comte de Foix, va marxar a França a formar-se en una escola de negocis. L’any 1993, va entrar al grup Sant Eloi. Inicialment, era una estada de final de carrera, però quan va acabar-la, se li va oferir entrar a l’empresa. I allà continua 28 després, passant per diferents seccions. Actualment, és el director de la secció de carburants. Paral·lelament, també va començar a col·laborar amb l’Associació d’Importadors (ASIDCA), de la qual ara s’ha convertit en el president.

David Porqures, president de l'Asidca.
David Porqures, president de l'Asidca.
G. P.

Fa tot just unes setmanes, David Porqueres es va convertir en el nou president de l’Associació d’Importadors de Carburant d’Andorra. Arriba al càrrec després de molts anys de feina conjunta amb el seu antecessor, Ramon Visent, i, també, en un moment de màxima tensió entre el sector i Govern per la voluntat d’implementar ja la taxa al carboni. A banda d’aquesta polèmica, però, les empreses també han d’afrontar el transcendental repte de la transició energètica i el que pot representar per a les 20 empreses, les 54 estacions de servei i els 500 treballadors que hi depenen.

Pesa arribar al càrrec de president per substituir una persona que portava 20 anys al capdavant de l’associació?

És evident. Qui porta tant temps és perquè ha demostrat capacitat i contactes amb el món empresarial i polític. Però el fet és que ja estava allà dins i això fa que la transició sigui basant natural. Probablement podria haver estat president algun altre membre de l’equip de treball i també ho faria bé. Hi ha una continuïtat de la feina que ja s’estava fent perquè el Ramon les delegava.

Amb quins objectius agafa la presidència de l’ASIDCA?

Un fonamental serà continuar la feina del Ramon per ser una veu única davant una administració que crea moltes regles i normes i, en molts casos, seguint el que es fa a França o Espanya quan nosaltres no som aquests països ni per estructura ni per talla. També vull portar els associats a aquesta transició, que és energètica però que també provoca una d’econòmica. I a vegades, destriar les dues coses és complicat. Som part d’aquesta transformació. Les estadístiques diuen que d’aquí a deu anys encara hi haurà un 70% de cotxes d’automoció. Per tant, no se’ns pot esborrar del mapa. Al contrari, podem aportar molt.

“Som part de la transformació que suposa la transició energètica; les estadístiques diuen que d’aquí a deu anys encara hi haurà un 70% de cotxes d’automoció i, per tant, no se’ns pot esborrar del mapa; al contrari, podem aportar molt”

Tenen la sensació de ser els dolents de la pel·lícula?

Completament, amb tot el que es parla. Has d’estar justificant la teva feina i la teva acció quan nosaltres, al cap i a la fi, som uns empresaris que comprem un producte i després el venem. Donem feina a 500 treballadors i som 20 empreses. I volem ser un actiu positiu en aquest canvi, perquè tenim solucions que són més realistes i adaptades a la talla del país. També atípiques, perquè d’elles no se’n parla fora. Nosaltres som un país de 80.000 habitants, un territori petit i sense indústria. I no tenir en compte tot això és el que ens fa pensar que les estratègies que s’estan adoptant no són les més correctes.

Estan preparats per una futura desaparició dels cotxes que funcionen amb carburants?

El sector no espera que el públic li tregui quatre normatives per adaptar-se. Ja fa anys que, a Andorra i a fora, ho està fent. Hem passat de ser una benzinera mig bruta que com a molt et venia lubricant a tenir unes estacions amb botigues on s’hi ven de tot i fins i tot també hi ha altres opcions com ara els rentadors. Ens hem anat transformant en una estació on donem el màxim de servei. Si tinguéssim el marge amb el carburant que es diuen, no ens haguéssim complicat la vida per vendre ampolles d’aigua a 40 cèntims. Quan diversifiques l’oferta, és perquè vols recuperar el que perdràs per una altra banda. Pel que fa al cotxe, som més dubitatius. No crec que el futur sigui l’elèctric.

Expliquis...

Ja no parlo com empresari o president de l’ASIDCA sinó com a ciutadà ben informat. He llegit molts informes d’ONGs i organismes internacionals que no són pas partidistes i el que diuen és que el cotxe elèctric és una transició i que s’aposta per ell perquè no s’ha trobat res més. Amb el temps, però, s’ha demostrat que no és cert que contamini menys. Hi ha molts informes que deixen clar que, si comparem els dos tipus de vehicle, la conclusió és neutra. Uns i altres emeten les mateixes quantitats de diòxid de carboni al llarg de tota la seva vida.

“Hi ha molts informes que deixen clar que, si comparem els cotxe elèctric i el de carburants, la conclusió és neutra: uns i altres emeten les mateixes quantitats de diòxid de carboni al llarg de tota la seva vida”

Per quins motius no és la solució?

Primer, per l’origen dels materials. En un documental titulat ‘La cara oculta de les renovables’ t’expliquen que per fabricar bateries fan falta matèries rares i estan a països on la normativa mediambiental no és la que tenim aquí. Tanquem els ulls al fet que, per fabricar el cotxe a aquells llocs, s’estan fent desastres. Un vehicle elèctric, quan s’acaba de fabricar, ja ha consumit el mateix que un de combustió que hagi fet entre 80.000 i 200.000 quilòmetres. I, al final també cal saber quin és l’origen de l’electricitat amb què funciona i què fem, finalment, amb la bateria si ara mateix no les sabem reciclar.

Algú li dirà que ho diu perquè a vostè li interessa seguir venent carburant...

A Andorra ho podem fer diferent. El cotxe elèctric no és tan verd com se’ns està dient. No és neutre. I per què li donen tant suport? Perquè és una solució transitòria. Jo crec que el futur és el d’hidrogen. Ja hi ha molts busos que funcionen amb aquest material. El problema no és tant de tecnologia, perquè ja tenen autonomies llargues sinó que no és encara possible fer-ho a un preu assequible. En cinc o deu anys vista, potser és la solució.

En el futur no veu sortidors elèctrics però sí d’hidrogen?

Els elèctrics hi seran perquè obligaran que hi siguin. Ara mateix el mercat elèctric és artificial perquè donen ajudes. S’està discutint què és verd o no, però cada país pressiona segons les seves necessitats. França demana que es consideri la nuclear una energia verda. Clar, tenen 56 reactors i 18 centrals. Alemanya diu que no perquè les ha desmantellat però el carbó no ho abandonen fins al 2038. Al final, tothom parla de transició energètica, però també defensen els seus interessos.

20210513 184531

Però està clar que hi ha un problema climàtic...

L’ASIDCA està totalment d’acord amb les conclusions de l’Acord de París. No neguem que hi ha una emergència climàtica. És un fet i cal fer alguna cosa per arribar uns nivells de reducció de les emissions, però el problema el tenim amb el com. Nosaltres, Andorra, no tenim indústria,. No hem de defensar ni el carbó ni les nuclears o fàbriques. Què tenim a defensar, doncs? El model basat en un diferencial de preus amb França i Espanya, que és fonamental. Ja assumeixo que si posem en marxa el que diré ara, perdrem el 30% de les vendes, però seguirem treballant i no destruirem empreses ni llocs de treball.

I quina és la proposta?

Amb dades del Govern, emetem unes 530.000 tones de diòxid de carboni cada any. La meitat venen del turisme. Ens quedarien realment 266.000 i els boscos tenen capacitat per absorbir 140.000. Per tant, estem només a 126.000 tones de la neutralitat, que gairebé és ridícul. Aquestes les podem reduir. Govern aposta pel cotxe elèctric, que ja he dit el que penso, i la cogeneració, de la qual només s’aprofitaran els que hi viuen al costat mentre els altres paguem més car el carburant.

I en canvi vostès què creuen que cal fer?

Tenim un parc mòbil amb quinze anys d’antiguitat. Fem que baixi a cinc. Els cotxes nous consumeixen un 30% menys. El Govern donarà ajudes a qui no pot canviar-se’l el cotxe, a una majoria de gent i no a qui es compra un elèctric com el tercer o el quart de la família, que estadísticament és així. Donaràs ajuts per rejovenir el parc mòbil que gastarà menys carburant i consumirà menys diòxid de carboni. I, a la vegada, també continues fent funcionant estacions de servei, tallers o concessionaris. I, pel que fa a la calefacció, el que diem que el que es gasta amb la cogeneració, que no se sap ni quan ha costat ni quin és el retorn, es faci servir per ajudar a renovar les calderes. Una nova consumeix el 30% menys que una vella. Si aconseguim canviar-les totes, també disminuiran les emissions. Amb això quedaríem molt a prop de l’equilibri verd.

“L’ASIDCA accepta les conclusions de l’Acord de París. Hhi ha una emergència climàtica. És un fet i cal fer alguna cosa per reduir les emissions, però el problema el tenim amb el com”

És una proposta totalment oposada a la política de Govern...

Perquè queda millor a fora parlar de cogeneració que comprar calderes. La nostra és més de tenir els peus a terra i de no invertir en tecnologies noves que surten que no estan encara consolidades. Com a país no podem ser avantguardistes en aquest tema perquè té un cost massa elevat. I jo he donat mesures que ens impliquen perdre un 30% de vendes. Els darrers anys, la baixada de vendes que hem tingut ve provocada per les noves motoritzacions dels nous vehicles i pels nostres carburants, no tant pel cotxe elèctric. A Andorra som capaços d’arribar a complir els acords de París amb solucions imaginatives? Sí. De fet, també s’estan fent altres polítiques que considerem bones com la rehabilitació d’edificis. Amb tot això, podem arribar al nivell compromès sense carregar-nos a ningú i recaptant els impostos que aportem al Govern, 50 milions sobre els 450 d’ingressos anuals.

Els fa por que la transició energètica els posi en escac i mat?

El sector s’anirà adaptant, com ha fet en el passat. Els darrers anys han tancat algunes benzineres i la resta s’han anat concentrant en grups. Pràcticament tothom està associat a alguna marca. Ja estem fent un esforç d’adaptació. El que hem de fer és aguantar aquest període i adaptar-nos a treballar amb aquest 30% menys. La solució més bona per a un país com a Andorra és disminuir el consum.

Pel que he vist, també és escèptic amb la cogeneració...

Encara no he vist dades que em demostrin que econòmicament és viable. Es fa amb els diners de tots i voldria veure els números. Que em diguessin quan costa, en quant s’amortitzarà, quants clients necessita.. Sé que FEDA està fent polítiques comercials molt poc catòliques. Vol dir això que necessiten usuaris? I també tenim camions amb gas circulant pel país, amb tot el que comporta.

Hi ha massa benzineres a Andorra?

Hi ha les necessàries per vuit milions de turistes. Les empreses privades s’adapten a la demanda. Tots juguem amb un efecte de xarxa. El sector anirà dimensionant-se, com ha passat els darrers anys. Les petites tanquen i les grans es fan més boniques per donar més servei. Ara som 54 estacions, vint empreses i 500 treballadors.

“Sóc optimista. Crec que hem passat el pitjor de la crisi i que hem resistit. A la que estiguem vacunats, la gent té ganes de sortir, gastar i viatjar i ens podem beneficiar com a país”

I quin volum de negoci es mou?

Un any normal són 180 milions de litres. L’any passat vam fer uns 140.

Anem a això, com ha resistit el sector la crisi Covid?

Fent esforços. No s’han substituït baixes o gent que s’ha jubilat. Ens hem redimensionat. No tinc constància ni d’ERTOs ni d’acomiadaments. El compromís va ser aguantar el moment complicat amb el país i intentar sortir de tot això, malgrat que no esperàvem que fos tan llarg. Vull aprofitar per fer un comentari. Durant la pandèmia vam decidir posar tots el mateix preu i ho vam fer que en un moment que la gent no es podia desplaçar, no podíem permetre que es fessin quilòmetres per estalviar quatre cèntims. I l’altre mesura, que ens va sortir malament, és que, per por que tanquessin fronteres, vam omplir els dipòsits. I el vam pagar a 60 dòlars... i després va baixar. I quan vam obrir teníem carburant que no es venia a aquest preu.

Han hagut de recórrer a ajudes de Govern?

No conec la cuina interna de cada empresa. Sí que sé que no hi ha hagut acomiadaments ni ERTOs.

Llavors, no s’han perdut llocs de treball?

No. S’han congelat contractacions. Amb el personal que hi havia s’han anat cobrint les baixes fos per Covid o per altres malalties. Hem jugat amb redimensionar o amb paralitzar inversions, com qualsevol empresari. A l’abril i el maig, es va baixar un 95% la venda. I d’aquí la sorpresa que ens diguessin que ficaven la taxa al carboni.

20210513 185641

Com es veu el futur més immediat?

Sóc optimista. Crec que hem passat el pitjor i que hem resistit. El Govern ha fet mesures que han ajudat al fet que tothom es pugui sortir més o menys bé. És una crisi econòmica que va lligada a la sanitària i que desapareixerà de seguida que ho faci la segona. A la que estiguem vacunats, la gent té ganes de sortir, gastar i viatjar i ens podem beneficiar com a país perquè dubto que tothom vulgui ficar-se encara a un avió amb 400 persones. Sempre amb la prudència, vull pensar que hem passat el pitjor.

Tan afecta la taxa al carboni?

Actualment, tenim un diferencial en el preu amb Espanya amb la mala sort que la regió amb el carburant més barat és Lleida. Govern fa una llei per marcar-ne una diferència amb el tabac ,però aquesta mateixa política no l’aplica al carburant. Jo ara tinc un diferencial de tres cèntims. Si apliques un impost, me’l mates. Se’ns diu que els darrers anys no s’ha canviat la imposició sobre el carburant i a Espanya i França, sí; però allà no els han ficat un nou impost sobre societats. Aquí, en deu anys, ens han pujat les cotitzacions de la CASS, s’ha implantat l’impost de societats i la transformació de l’ISI i l’IGI i hem hagut d’adaptar-nos a una reglamentació de Medi Ambient que ens ha costat una fortuna perquè hem hagut de transformar tots els dipòsits. No hem tingut les mateixes pujades d’impostos que a altres països, però sí que se’ns han incrementat els costos.

“La benzina està a 1,165. Això suposaria tres cèntims. Un 2,75%. El gasoli està a 1,005 i pujaria 3,8 cèntims, un 3,78%. Diuen que els lloguers no poden pujar, però els carburants sí?”

Llavors, taxa mai o més aviat diuen que ara no és el moment?

Aquesta segona idea. Ara no toca perquè estem en crisi. Cal pensar que els països veïns havien previst augment de taxes lligades al carburant i, al final no ho han fet. El que diem és que sortim de la crisi i quan a Espanya, amb qui el diferencial és més curt, digui que els puja un 8%, llavors serà el moment de fer la jugada següent: incrementar-los un 5%. Aprofites la pujada i amplies el diferencial. Si som més competitius, vendrem més i Govern recaptarà més.

Llavors quan toca?

Quan sortim de la crisi i quan els veïns incrementin la fiscalitat perquè així no perdrem competitivitat. Aquí es venen els productes que tenen diferencial. La majoria de gent puja i baixa el mateix dia. Si només pugessin per la muntanya, es quedarien més d’un dia.

Diuen que, tant sí com no, la taxa s’ha de repercutir...

Si demà puja el preu de la farina, el pa també ho farà. És el mateix.

Posi xifres...

La benzina està a 1,165. Això suposaria tres cèntims. Un 2,75%. El gasoli està a 1,005 i pujaria 3,8 cèntims, un 3,78%. Ara diuen que els lloguers no poden incrementar-se, però els carburants sí? I qualsevol impost que poses a un empresari, d’una manera o altra acaba pagant-lo el consumidor.

Per què es vol anar amb tanta pressa?

A vegades costa rectificar. És difícil quan has fet públiques les mesures. Quan has dit i defensat una cosa pot costar tornar enrere. Nosaltres hem donat una porta de sortida, que és la crisi, que no havíem previst que fos tan llarga i dura. Fer un pas enrere no és cap deshonor. I es pot crear la taxa igualment, alimentant-la amb els impostos especials. Ja compleixes el compromís internacional que tindran un destí finalista i tens el fons verd.

“Estic disposat a parlar de la temàtica amb qui faci falta i on sigui, a reunir-me amb qui sigui les vegades que calgui, encara que no sempre l’actitud hagi estat lleial envers nostre”

Amb el Govern està trencat el diàleg?

Mai. Estic disposat a parlar de la temàtica amb qui faci falta i on sigui, a reunir-me amb qui sigui les vegades que calgui, encara que no sempre l’actitud hagi estat lleial envers nostre. La primera vegada ens van reunir, ens van fer una petita explicació i ens van dir que no diguessin res i, després, es va assegurar en roda de premsa que s’havia arribat a un acord amb el sector i no era cert. Informar no és arribar a cap consens ni consultar. Consultar vol dir intercanviar i poder aportar. L’altre és imposar.

I amb els grups parlamentaris?

Els hem anat a veure i els hem explicat la situació. Els hem vist a tots. També hem parlat amb associacions com l’AIVA o transportistes. Tenim una obligació de donar la informació que tenim. Ara està a tràmit i poden passar del que diguem nosaltres i també del que digui la ciutadania, amb les signatures de l’ACU.

Quantes tenen?

Unes quantes.

Com ha vist la polèmica amb el ministre Jover per aquesta recollida?

Una cortina de fum. Nosaltres ja vam fer una nota de premsa on explicàvem el tema de l’increment de la taxa de tinença de vehicles. En lloc de parlar d’aquest tema, va dir que li havia arribat que en alguna estació potser hi havia algú que amb to amenaçador havia obligat a signar i que els impostos pujarien d’un 30%. Ja ho deixo clar: si algú ho va dir, és incorrecte. Cap document nostre diu això. I el de l’ACU, tampoc. És una anècdota que no dic que no pugui haver passat perquè no controlo tots els punts de venda ni els afiliats amb l’ACU, però cap document nostre, com es va insinuar, posa això ni, evidentment, en cap moment hi ha cap amenaça de perdre el lloc de treball. No hem fet fora ningú durant la pandèmia i ho farem ara?

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.