Jean-Claude Tribolet Ambaixador de França a Andorra

“La presidència francesa de la Unió Europea donarà un impuls a l’Acord d’associació”

Jean-Claude Tribolet és va llicenciar en periodisme i tècniques de la informació a la prestigiosa escola d'Estrasburg. Va  fer de periodista televisiu. Entre els anys 1976 i 1983 va estar en el món educatiu. El diplomàtic ha treballat a Canberra, Nova Delhi i Berlín i va estar quatre anys com a cap de premsa de l'ambaixada de França a Londres. Té 62 anys i també va ser cònsol general a Frankfurt on va potenciar la cooperació entre França i Alemanya.

L'ambaixador francès, Jean-Claude Tribolet durant l'entrevista.
L'ambaixador francès, Jean-Claude Tribolet durant l'entrevista.
Altaveu

Comentaris

Va ser nomenat el mes de setembre nou ambaixador de França a Andorra. És un diplomàtic amb una llarga trajectòria on destaca la direcció de la Unió Europea al ministeri d'Europa i Afers Exteriors de la República Francesa. La seva experiència s'ha considerat un aspecte clau per nomenar-lo a la representació diplomàtica a Andorra.

Arribar a un nou destí i en plena pandèmia és tot un repte. Quines impressions treu d’aquest primer mes a Andorra?

Estic molt content d’estar a Andorra. Era un país que no coneixia però estava al corrent dels temes perquè abans de venir aquí estava a la direcció de la Unió Europea al Quai d’Orsay, que tracta les relacions amb els països membres però també amb aquells que són propers. Andorra està negociant actualment l’Acord d’associació. El país tenia la fama de ser molt maco i amb el que he vist està al nivell d’aquesta fama. És un país magnífic i estic molt content de començar-lo a descobrir. Tinc ganes de descobrir tots els tresors, els petits tresors que estan amagats en el paisatge, totes aquestes esglésies romàniques que cal descobrir amb temps i estaré molt content de descobrir-les i de visitar-les.

S’ha referit a l’Acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea. Hi podem posar data?

D’entrada, vull agrair l’acord polític entre totes les forces representades al Consell General. És una cosa molt important no només a nivell d’imatge sinó també per demostrar l’interès que tots els partits atorguen a aquest tema. Això dona a les autoritats andorranes una força particular de cara a la negociació. És veritat, però, que amb les eleccions europees i el canvi a la comissió i el primer confinament de la pandèmia s’han alentit les negociacions. A França s’han anunciat noves mesures i tot això dificulta les converses però espero que puguin agafar una nova embranzida. Hi ha hagut la reunió del secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba i el seu homòleg francès, Clément Beaune, a la qual vaig assistir, i penso que els resultats són molt positius.

En quin sentit?

Clément Beaune va acollir favorablement la idea que amb la presidència francesa de la Unió Europea, el primer semestre del 2022, l'Acord d'associació figuri entre els objectius que França vol fer avançar i crec que l’entrevista va permetre reafirmar el compromís francès per motivar la comissió i per posar sobre la taula una agenda ambiciosa que permeti avançar.

Hi ha temes que ja s’han tancat.

És el cas de la circulació de mercaderies i, en particular, sobre el tema del tabac. Hi ha hagut acord tot i les dificultats. N’hi haurà d’altres que caldrà superar especialment en l’àmbit de la lliure circulació de persones o els actius financers i altres temes. Però crec que amb la bona voluntat  i amb la condició que tothom hi posi de la seva part per arribar a un acord podrem avançar i tancar-lo amb un termini que no sigui massa llarg. Espero que la presidència francesa de la Unió Europea serà l’ocasió de fer avançar les coses.

El quart Diàleg Transfronterer Andorra-Occitània del mes d’octubre passat va posar de manifest les bones relacions entre el Principat i França. Aquest és l’altre gran tema que tenen actualment a l’ambaixada?

És l’altre gran tema que ens ocupa. Vam participar amb la primera Consellera, Amélie Mas, al quart Diàleg, i el que més ens va agradar va ser el clima de bona entesa i el pragmatisme en els temes principals. Hi ha la qüestió de l’accés a Andorra i s’han pogut complir els compromisos que hi havia per aquest any.  Es continua treballant per protegir la carretera de risc d’allaus. Hi ha un acord en aquest sentit seguint la voluntat de les dues parts per millorar l’accés al territori andorrà des de França.

En la darrera reunió transfronterera es va avançat molt en la cooperació sanitària.

El que cal retenir és la voluntat de plasmar aquest acord en un conveni de cooperació sanitària i no només en el marc de la lluita contra la Covid sinó també en altres patologies com la traumatologia, sobretot tenint en compte que és un país d’esquí. Hi haurà una col·laboració entre els metges andorrans i els francesos. Això es va acceptar de manera unànime.

 S’han cartografiat tots els indrets on els andorrans i els francesos poden agafar l’aigua perquè això estigui ben delimitat

El confinament ha alentit algun dels projectes?

El que ha avançat més lentament pel confinament ha estat el tema de les aigües del riu Arieja però amb el desconfinament les coses han avançat. S’han cartografiat tots els indrets on els andorrans i els francesos poden agafar l’aigua perquè això estigui ben delimitat. També hi ha la cooperació en matèria duanera. Els darrers resultats han estat bons. La meva impressió que és prudent, perquè acabo d’arribar, és la mateixa que la dels presents a la reunió transfronterera: tots van coincidir en assenyalar la qualitat del treball i el bon ambient de col·laboració que hi ha. Sempre hi ha millores a realitzar, però estem en el bon camí. L’ambient de treball és excel·lent.

Un altre nivell de col·laboració important és el de les escoles i, sobretot, el d’augmentar la presència d’estudiants andorrans a les universitats franceses.

Des que ha arribat totes les autoritats amb les que m’he reunit m’han expressat el seu desig de reequilibrar la balança entre França i Espanya. És veritat, que tenint en compte la geografia i l’arribada durant anys de treballadors que es van instal·lar al país, la influència d’Espanya ha estat més present però hi ha la voluntat de tenir una relació més propera amb els dos països. Però aquesta voluntat ha d’anar acompanyada de decisions. Per la nostra part continuarem treballant en aquest sentit. He descobert l’originalitat del sistema educatiu andorrà amb tres sistemes escolars públics i gratuïts: andorrà, espanyol i francès. L’andorrà, on s’ensenya el francès, està creixent aquests darrers anys . Trobo que és una gran cosa i espero que el sistema andorrà encara reforci més l’aprenentatge del francès. No parlo espanyol ni català i no he tingut cap dificultat, fins al moment, per fer la meva feina. Hi ha molts andorrans que parlen el francès. És veritat que cal reforçar la nostra presència sobretot en l’àmbit cultural.

Es millorarà la informació als joves perquè sàpiguen quin tipus de formació superior hi ha a França

De quina manera?

Vaig rebre diverses instruccions el passat 1 d’octubre a París i entre elles, tot i que encara no estan completament formalitzades, hi ha el lloc del francès a Andorra i la idea d’informar sobre l’atractiu i les formacions superiors que hi ha a l’ensenyament professional i superior francès per reequilibrar les coses. Cal que es coneguin millor els nostres actius no només per part dels alumnes francesos sinó també per part dels del sistema andorrà. Són coses que ja estan a punt de posar-se en marxa com a conseqüència de la visita del ministre d’Educació Nacional, Jean-Marie Blanquer. A la comissió mixta d’educació francoandorrana del mes de juliol es va decidir millorar la informació als joves perquè sàpiguen quin tipus de formació hi ha a França, sabent que un dels avantatges que oferim és que els andorrans tenen el mateix tracte que els francesos, amb una igualtat total fins i tot en l’ajut a les despeses d’escolaritat. Les despeses en el nostre país són baixes en relació a altres països Europeus on les matrícules han augmentat considerablement.

És un curs complicat amb la pandèmia i hi ha un nou director al Lycée Comte de Foix. Aquest centre també ofereix estudis superiors professionals, com els BTS.

He visitat el Lycée Comte de Foix fa uns quinze dies. El mateix dia que vam saber que havien assassinat un docent a França en unes condicions dramàtiques. El delegat d’ensenyament, el director i altres responsables del centre em van explicar les especificats d’aquest centre que tindrà en els pròxims anys un augment d’alumnes que va lligat al creixement demogràfic. Vaig poder constatar que la cooperació entre el delegat de l’ensenyament francès i les autoritats andorranes és molt bona. El centre podrà acollir aquests nous alumnes amb l’evolució de la corba demogràfica. Té raó quan parla dels estudis professionals i l’oferta de formacions professionals. És una cosa molt important. És en aquest marc que desenvoluparem amb el delegat i l’acadèmia de Montpeller un centre d’informació sobre formacions professionals i carreres universitàries que estigui molt visible. Per facilitar l’accés a aquest centre d’informació que hauria d’estar obert en els pròxims mesos, el volem posar en un lloc que sigui més accessible pels alumnes andorrans i no a l’interior del sistema francès. És  important tenir un bon sistema d’informació perquè els alumnes sàpiguen quina despesa hauran de fer i no s’han d’espantar pel tema lingüístic encara que vinguin del sistema andorrà. Allà tindran l’oportunitat de millorar el seu nivell de francès. Cal tranquil·litzar els joves andorrans sobre el nivell de francès exigit per fer els estudis superiors a França. L’ensenyament superior francès s’ha internacionalitzat molt en els darrers anys. Hi ha estudiants de diversos països i de diversos idiomes que han triat França. Hi ha seccions en altres llengües, especialment en anglès. Hi ha també formacions específiques per facilitar l’acollida dels alumnes estrangers. Cal que les coses siguin més equilibrades a Andorra entre França i Espanya.

 El nostre objectiu a la temporada culltural és presentar el màxim d’espectacles en directe i de qualitat

Malgrat la pandèmia, s’ha pogut organitzar una nova temporada cultural.

Som un equip petit i sempre intentem fer el màxim per mantenir una presència cultural francesa però actuem en funció de l’entorn sanitari. El nostre objectiu és presentar el màxim d’espectacles en directe i de qualitat. Els espectacles en directe tenen un paper molt important en la formació dels joves. Pel que fa al teatre hi ha unes normes sanitàries i les coses s’han complicat. Hem hagut de renunciar a un concert pel seu preu en relació al número d’espectadors que hi poden assistir. En relació al teatre hem volgut mantenir la representació d’’Intra Muros’ però tenint em compte el confinament generalitzat a França serà molt difícil que es pugui representar. Encara no hem pres cap decisió però l’entorn posa les coses molt complicades. Per aquest motiu hem renunciat a presentar un programa per tot l’any. L’anirem adaptant. Farem tots els possibles perquè la cultura francesa sigui present a Andorra.

França ha adoptat noves mesures per frenar la programació de la pandèmia.

Hi ha diferències amb el primer confinament com ara la decisió de mantenir les escoles obertes. L’excepció són les universitats i les formacions superiors que s’hauran de fer de manera telemàtica. Una altra excepció és l’activitat professional. Hi ha tota una sèrie de certificats per desplaçar-se. S’obliga al teletreball sempre que sigui possible. L’objectiu és limitar al màxim la circulació del virus. Moltes intervencions quirúrgiques han estat desprogramades. La situació provocada per la Covid impedeix curar persones amb altres patologies.

Etiquetes

Comentaris

Trending