Primer de tot, felicitar-lo pel títol de lliga. Ha estat arribar a Andorra i moldre per vostè...
Sí, molt content. Com bé dius, és el primer any que estic entrenant aquí a Andorra, i al principi sempre tens la incertesa de com m’acceptaran els jugadors i també el model de joc. Però feliç perquè des del primer moment hem anat tots per un mateix camí i s’ha demostrat tant a nivell de puntuació, com en els gols en contra, a favor, joc... Només puc felicitar els jugadors perquè han sigut els artífexs d’aquest títol.
S’esperaven la derrota de l’Atlètic Escaldes?
No, nosaltres sabíem que havíem de guanyar. Sabíem que, amb la nostra victòria, encara posaríem més pressió a l’Atlètic, però la veritat és que no penses que pot perdre. Però va arribar així, i així l’hem tingut.
Potser per això també havien posposat la celebració... Preferien guanyar el títol sobre la gespa?
Guanyar el títol sempre és benvingut, sigui com sigui. La primera opció era aquest cap de setmana i l’hem aprofitat. El tema de la celebració... ara tenim més temps per pensar com fer-ho. Sí que seria més bonic fer-ho sobre el terreny de joc, a veure si aquesta setmana podem rebre la copa i després ja celebrarem. Però torno a dir: l’important és guanyar el títol, la celebració ja vindrà.
Són 25 partits disputats, només un de perdut, 78 gols a favor i 15 en contra. La superioritat ha estat notòria. Era qüestió de jornades sentenciar la lliga?
Bé, jo sempre dic que a mi m’ha sorprès en positiu la lliga. Cada cop hi ha més nivell a la lliga andorrana. Aquest any hi ha cinc equips que estem lluitant per Europa, després hi ha l’Ordino, la Penya i el Pas de la Casa que han millorat moltíssim, i llavors sí que hi ha l’Esperança i la Massana que estan lluitant per no baixar. Però això vol dir que cada any serà més difícil guanyar-la i parla en positiu de l’esport andorrà i del futbol.
“He estat set anys a la Masia, després també he tingut la sort de tornar al Barça B amb el Gerard López i també el Sergi Barjuan, i la cirereta del pastís va ser poder gaudir del primer equip quan van acomiadar a Koeman. Van ser només quatre partits: un de Champions i tres de lliga, però és una experiència inoblidable”
Quina ha estat la clau per ser tan dominants? L’estil de joc hi ha tingut molt a veure?
Des de petit he tingut la sort d’estar a Barcelona i allà t’inculquen que per guanyar un partit hi estàs sempre més a prop si tens la pilota, fent una pressió més alta i robant el més amunt possible... Són conceptes que com a jugador els he viscut i crec en això. Per això quan m’he posat d’entrenador segueixo creient-hi. Amb petits matisos que requereixen cadascun dels partits, però amb aquesta idea d’anar per la victòria des del minut 1 que per mi és superimportant.
Ha posat com a exemple el Barça. Primer va començar a les inferiors fent de porter, i després va tornar com a tècnic assistent. Fins i tot ha format part del cos tècnic del primer equip al costat de Sergi Barjuan.
Sí, he tingut la sort com a bon barcelonista i culer que, amb quinze anys, em pogués fitxar el Barça. He estat set anys a la Masia, després també he tingut la sort de tornar al Barça B amb el Gerard López i també el Sergi Barjuan, i la cirereta del pastís va ser poder gaudir del primer equip quan van acomiadar a Koeman. Van ser només quatre partits: un de Champions i tres de lliga, però és una experiència que, com a culer, exjugador del Barça i tècnic del club va ser inoblidable. Però ara toca seguir treballant a Andorra perquè aquesta lliga està creixent moltíssim i felicitar els jugadors, que són els principals protagonistes.
Havia tingut ja diverses experiències com a preparador i assistent, fins i tot fora d’Europa. La seva passió, però, ha estat ser primer entrenador?
Crec que a mi m’ha anat molt bé començar amb Vicente Moreno com a tècnic de porters. Em va servir per a formar-me, després també va ser molt útil haver estat segon entrenador del Sergi Barjuan. Haver passat per totes aquestes posicions del cos tècnic, quan estàs com a primer et fa entendre totes aquestes situacions. Per això crec que m’he format fent tots els passos per ser primer entrenador i, quan m’he vist capacitat, he donat el pas. Crec que ara ja estic preparat per a ser-ho, sí.
Com és de diferent la lliga andorrana respecte als altres llocs on ha estat?
Ja havia seguit la lliga andorrana durant molts anys perquè he tingut alguns amics que hi han passat com l’Albert Jorquera o altres entrenadors. Quan la segueixes, veus que és una competició que està creixent i s’està demostrant a Europa. Per exemple, aquest últim any nosaltres vam superar una eliminatòria de Conference, la UE Santa Coloma també va passar una eliminatòria de Champions... Això no passava abans i vol dir que s’està creixent futbolísticament. És positiu perquè, quants més equips siguin competitius, aquesta lliga creixerà i aquest és el camí. I com a experiència, l’any passat vaig estar a l’Aràbia Saudita al costat de Vicente Moreno i també vaig estar a la Xina, són coses diferents. Cada lliga té les seves particularitats, però estic molt content d’haver gaudit d’aquest any aquí.
Com a tècnic ha hagut de fer front al mercat de fitxatges, amb dues baixes importants com les de Roberto Torres i David Juncà.
Per això dic que els principals vencedors d’aquest títol són els jugadors. Posis el jugador que posis, continuàvem jugant igual i el model de joc era el mateix. És cert que amb el Roberto Torres teníem unes coses, amb el Martín (Calderón) o el Víctor (Alonso) en tenim unes altres, però en definitiva, la pressió i el model de joc l’han entès tots els que han entrat. I això és el més positiu de la plantilla, que tothom cregui en el mateix. Estic content per ells dos, perquè això és una altra cosa que no passava: que es fixessin les altres lligues en els jugadors d’Andorra. Això vol dir que hi ha nivell, i com a entrenador he d’intentar que no es notin les seves baixes.
Tots dos van marxar al Nàstic de Tarragona, el seu exequip. Els devia parlar molt bé del club.
Sí, sí (riu). Jo puc parlar dels equips que he estat. Tal com dic que em van cuidar a Barcelona, al Nàstic també vaig estar cinc anys com a professional i tot el que puc dir d’ells és positiu. Va ser una experiència molt positiva. Ells em van preguntar i jo l’únic que els vaig dir que és una ciutat molt bonica i és un club que hauria d’estar més amunt d’on està ara mateix, aquesta és la meva opinió.
De totes maneres, ha pogut mantenir la tripleta golejadora que formen el Guillaume López, Sascha Andreu i Rafinha, que enguany s’han inflat a marcar...
Tornem al mateix. No és que només hi hagi un golejador. Això vol dir que l’equip sap a què juga i és igual qui marqui els gols. Hem tingut la baixa de Guillaume durant un temps i el Sascha ho ha fet molt bé. Quan no ha estat el Sascha, el Guillaume també ho ha fet molt bé, Rafinha també, Jean Luc, Llovet... El jugador que ha entrat sabia el que havia de fer i jo estic molt content amb això. Els gols estan molt repartits, no ha estat només un jugador.
Com s’explica que Guillaume estigui a punt d’aconseguir el seu quart ‘pitxitxi’ consecutiu (18 gols)? Què té ell que no tenen els altres davanters?
Això és qüestió de tenir-ho o no. Per això al futbol sempre es vol fitxar aquest tipus de jugadors. Són gent que tenen gol de per si. Si a sobre treballen, estan bé físicament i són professionals, encara tenen més possibilitat d’acabar liderant el ‘pitxitxi’. I així ha estat el seu cas, crec que físicament està molt bé, mentalitzat amb el que ha de fer, també li ha arribat el premi de la selecció... Si ja tens l’olfacte que té ell, s’ajunta tot per a aconseguir ser el màxim golejador.
Creu que podria estar jugant més amunt?
Moltes vegades em fan aquesta pregunta. L’Inter a quina categoria espanyola podria competir? Doncs no ho sé. Sincerament, a la Conference vam competir contra l’AEK d’Atenes, vam quedar 4-3, i aquí també els vam competir. Fins i tot l’entrenador d’ells va dir que a la primera part del Nacional vam tenir ocasions. Per això dic que no m’agrada dir on hem d’estar. Cada lliga té les seves particularitats i nosaltres som l’equip que juguem i hem de competir sigui on sigui. Aquest és el camí.
També estan a les portes de guanyar la Copa Constitució -la final és el 25 de maig contra l’Atlètic Escaldes-. Serien els seus primers títols com a entrenador?
El primer objectiu era classificar-nos per Europa i ja ho hem aconseguit. El segon era guanyar la lliga i també ho tenim. Ara el tercer és guanyar la Copa. Anem pel bon camí. Abans de la final tenim dos partits contra el Ranger’s i la Penya, que els haurem d’afrontar com dos partits més de lliga i després ja pensarem amb la Copa. Evidentment, m’agradaria fer el doblet perquè també hem fet unes eliminatòries molt bones i ens mereixem disputar-li la final a un gran equip com és l’Atlètic Escaldes, que també està fent les coses molt bé. Com a primer entrenador serien els meus primers títols, sí, ja que tampoc porto gaire temps. El meu primer any sencer és aquest.
“Si segueixo, que encara no ho sabem, plantejarem el mateix que he dit abans amb els jugadors que tinguem. Ser valents, intentar anar pels partits i lluitarem amb els que estiguin, amb un model que tinc molt definit. Després no sé si el club vol fer un esforç, però la veritat és que estic molt content aquí”
Li fa il·lusió disputar la prèvia de la Champions?
És un premi per a tothom. Per això té molt mèrit quedar primer. Et dona la possibilitat de jugar contra els vencedors de les altres lligues. Ara el que hem de fer és acabar bé la temporada, guanyar la Copa, i després ja començarem a preparar la prèvia de Champions. Tot el club ha d’estar molt content per aquesta fita.
Entenc, doncs, que seguirà l’any que ve. Hauria d’invertir més el club per provar de classificar-se per la fase principal, per exemple, de la Conference, aprofitant el nou format europeu?
No ho sé. Si segueixo, que encara no ho sabem, plantejarem el mateix que he dit abans amb els jugadors que tinguem. Ser valents, intentar anar pels partits i lluitarem amb els que estiguin, amb un model que tinc molt definit. Després no sé si el club vol fer un esforç, però la veritat és que estic molt content aquí. Des del primer dia estic molt agraït amb el president, el Pablo, Jaume, els propietaris indis que també s’han portat superbé... Crec que han fet un gran esforç amb la incorporació del Damon i la Ornella al cos tècnic. I també vull parlar meravelles de l’staff que tinc. Per això dic que estic molt content, tot i que al futbol mai se sap el que passarà. De moment amb ganes de seguir i fer una bona Champions.
Comentaris