Ester Vilarrubla// Ministra d'Educació i Ensenyament Superior

“Hi haurà gent que descobrirà Andorra a través d’una universitat”

Ha estat directora del Departament de l’Escola Andorrana entre el 2010 i el 2015. A més a més, durant deu anys ha estat directora de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança de Santa Coloma i dos anys directora de l’Escola Andorrana de Batxillerat. És amant de la cuina i de l’esport. Llegir és un altre dels seus entreteniments preferits. Està casada i té dos fills. És diplomada en l'especialitat de ciències de Magisteri per la Universitat Blanquerna de Barcelona (1985), llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i màster en lingüística aplicada per la Universitat de Lleida. 

Ester Vilarrubla, dimarts passat al seu despatx al ministeri d'Educació i Ensenyament Superior.
Ester Vilarrubla, dimarts passat al seu despatx al ministeri d'Educació i Ensenyament Superior.
Altaveu

Comentaris

Els dos darrers cursos escolars s'han vist afectats per la pandèmia del coronavirus. El ministeri d'Educació i Ensenyament Superior ha hagut d'afrontar una situaciò inèdita i complicada. La ministra Ester Vilarrubla fa un balanç de la feina feta en aquest sentit però també analitza l'arribada de noves universitats al país o la reducció del número de docents eventuals.

L’arribada de noves universitats suposa un valor afegit per al país?

Suposa un valor afegit per a crear oportunitats no només per a la gent del país  però també per a la gent de tot arreu. Els permet continuar estudis universitaris i aquesta és una aposta que és sempre vàlida.  És cert que al país hi ha molta gent pot pensar que pel fet que siguin virtuals no ens aporten tant però aporten des d’un punt de vista de marca de país perquè finalment hi haurà gent que descobrirà Andorra a través d’alguna universitat i, per tant, és una bona porta d’entrada, una bona targeta de presentació. Per altra banda aporten altres coses com llogar un espai o a contractar personal. Ara mateix ja ha sortit una demanda de personal per a la universitat Carlemany,  i amb diferents llocs de treball. Són llocs de treball per a gent del país prioritàriament, nacionals o residents amb un cert nivell de formació i que això també pot animar que els nostres joves i no tan joves vegin que si et formes més tens més possibilitats. També pot ser una manera d’animar a la gent perquè continuï fent un màster o un doctorat perquè en alguns d’aquests llocs es requereix un doctorat. Potser hi ha gent que no veu aquesta necessitat, i a mesura que hi hagi més oferta de treball en aquest sentit doncs ens veiem més motivats a continuar estudiant si veus que tens oportunitats de feina que t’agraden, et motiven i que estiguin reconegudes i remunerades.

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral ha fet esment en diverses ocasions a que la parròquia sigui una vila universitària. També ha dit que seria interessant que l’Agència de Qualificació (AQUA), que està al Consell General, vingui a Sant Julià. Ho veu bé?

El pressupost de l’AQUA surt del Consell General. Ara si poden tenir unes condicions iguals a les que tenen perquè no. Tot i que la distància i la proximitat en aquests moments tampoc és un inconvenient per treballar amb les universitats. El fet que l’AQUA estigui a Andorra la Vella i les universitats a Sant Julià de Lòria no provoca cap disfunció, ni cap impediment, justament ara que tot és molt virtual no hi ha distàncies. És veritat que el cònsol apostava perquè la parròquia fos un campus de recerca, i de coneixement. És una proposta que compta amb el suport del comú. Va venir la Universitat d’Andorra, el ministeri d’Educació i Ensenyament Superior i ja s’ha anat definint com un campus educatiu.

"La pandèmia  ha posat de manifest que les famílies estiguin més presents a les escoles i en l’acompanyament formatiu"

A nivell educatiu, la pandèmia és una oportunitat per revisar les coses que es poden fer millor?

Jo crec que ens ha servit a tots en diferents aspectes de la nostra vida per revisar coses i també al món educatiu. Ens ha fet reflexionar sobre allò que havíem fet bé com a país i com a  sistema educatiu. L’aposta que es va fer com a país amb tota la part tecnològica amb Xena, amb Educand, que cada alumne tingués una identitat digital, que hi hagués tota les escoles equipades amb wifi. Tot això s’ha valorat encara més en aquests moments de pandèmia. Peró també és una oportunitat per revisar allò que s’ha posat en evidència que es podia millorar. En aquest sentit, vam fer una trobada d’exministres a l’inici del curs on vam reflexionar sobre això. Vam veure les coses bones que havia fet el país per l’educació en general, aquesta continuïtat de política educativa que hi ha hagut sempre, tot i canvis de colors polítics. S’ha apostat per tirar endavant, que l’educació fos un valor important, la convivència dels tres sistemes com a gran riquesa, com a factor de gran cohesió social. Dèiem que encara hi havia coses a fer, com implicar molts més actors a tota la part educativa. Estar molt més oberts a la societat i a les famílies. El repte que les famílies estiguin més presents a les escoles i en l’acompanyament formatiu ho ha posat en valor la pandèmia. Sobretot per no crear tantes desigualtats. Hem vist que l’alumne que a casa estava molt ben acompanyat se n’ha pogut sortir millor que l’alumne que no ha pogut tenir aquest acompanyament perquè potser els seus pares treballen molt,  no tenien les competències per a poder-lo ajudar. Hem d’intentar que no hi hagi aquestes desigualtats i que tinguem tots les mateixes oportunitats. Si treballem més amb aquestes famílies, ells podem acompanyar molt més els seus fills. Crec que aquest és un dels reptes que ha posat, que ja el teníem identificat però que ha posat més en valor la pandèmia. El que es tracta ara és de fer el següent pas. Ja sabem cap a on hem d’anar.

Aquesta implicació de mares i pares també s’ha de fer extensiva a l’escola?

És importantíssim treballar de manera conjunta. Ha quedat enfortida com a gran necessitat. Vam veure sobretot en els més petits, que no tenen encara una competència digital, hi havia pares que tenien dificultats per fer servir un correu electrònic o per obrir un vídeo. Vam oferir unes formacions en aquest sentit. És una bona manera el formar els pares perquè puguin acompanyar als fills sobretot en les eines que aquests hagin d’utilitzar en moments de pandèmia. Hi ha coses que han vingut per quedar-se. Pot ser un confinament o la malaltia d’un nen. Cal seguir l’ensenyament de manera virtual i l’ajuda dels pares en aquestes situacions serà imprescindible.

"La bretxa digital ha quedat molt ​reduïda. Seria una mica agosarat dir totalment suprimida"

S’ha suprimit totalment la bretxa digital?

Potser seria una mica agosarat dir totalment suprimida. Millor dir molt reduïda. Els docents estaven majoritàriament formats en les competències digitals i als que no ho estaven no ha calgut imposar que facin formació. El mes de juliol vam oferir una formació  per a docents i es van inscriure gairebé 300 persones, en un mes de juliol. Van veure que era imprescindible. Ara des del ministeri cal definir les competències digitals que ha de tenir un docent. Igual que tenim les competències que ha de tenir a nivell de català, que estan reconegudes a nivell d’un marc europeu de llengües, s’han de definir les competències digitals i fer plans formatius. Saber en primer lloc en quin nivell està i veure com pots anar passar d’un nivell a l’altre i quines són les competències que se’t demanen a cada nivell educatiu. Això ha d’anar evolucionant de manera continuada perquè les eines digitals canvien molt ràpidament i hem de saber treure el màxim profit no només com a ús, també com a aplicació didàctica.

Els darrers anys ha anat baixant el nombre d’eventuals. S’està complint?

Va començar la legislatura passada i es va anar identificant cada lloc de treball que són molts. Estem parlant que hi ha un mestre de català, un de música, un de francès, un professor de filosofia, un professor de tecnologia... estem parlant d’una llista molt gran. S’ha identificat cada un d’aquests llocs de treball, quanta gent era de caràcter fix i quanta d’eventual. Es va fer i es va fer un pla a diferents anys de com s’havien d’anar traient places a concurs públic, a edicte per anar disminuint els llocs on hi havia més del 15% d’eventuals. Es van treure edictes el 2016, el 2017, el 2018 i el 2019 en ser un any electoral a vegades costa complir aquests calendaris. Ara hem reprès aquests edictes. Els vam començar però ho vam haver d’aturar a causa del confinament. Els hem reprès abans del Nadal amb un edicte intern i continuem amb aquest pla d’anar consolidant places en dos aspectes. D’una banda la seguretat de les persones que tinguin una situació laboral més estable i, per tant, estiguin més tranquils i a favor del sistema educatiu. El fet de tenir persones que saps que s’hi quedaran molt temps vol dir que tot el que inverteixes en la teva adequació al lloc de treball, en la seva formació, en la seva motivació,  també té uns beneficis per a aquella escola, o per aquell sistema educatiu. Per tant, la idea és continuar. Ara estem en ple procés de la convocatòria ja externa i la previsió es anar traient places cada any, una vintena de places durant aquest any, el següent i l’altre.

S'ha començat pels docents però es vol ampliar a altres col·lectius educatius?

Aquest any hem començat per docents però la idea és també consolidar els equips directius, que hi ha llocs que han anat quedant vacants amb els anys o que no s’han ampliat. No han sortit places d’equips directius en molts anys, com de cap d’estudis com de cap d’àrea. Revisar aquest mapa que havíem fet de treure places lligat a les jubilacions, a les vacants. Tornar a veure si cal col·laboradors, si cal equips docents, veure quins són els llocs on fa més falta. S’ha de veure els llocs on hi ha més dificultats per cobrir places. Per exemple si tecnologia ens costa més de cobrir que altres places vol dir que quan més fidel tinguem el professorat és més difícil que marxi. Perquè si tens un interí en aquella plaça i té una oportunitat de marxar i no té una plaça fixa, li és més fàcil renunciar a aquella plaça. Tenim uns llocs de treballs que costa més cobrir com àrees científiques, anglès, les assignatures que vehiculem en francès.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.