La parròquia de la Massana necessita seny?
Sí. Avui dia tothom necessita seny. El nom ‘Amb Seny’ representa el que proposem, no té traducció en cap altre idioma i tenim una manera de veure el futur de la parròquia a llarg termini. Pensem que el que s’ha fet fins ara ha estat a curt termini, sobretot, en matèria d’habitatge i d’urbanisme. El que necessitem és posar seny perquè les generacions futures tinguin les mateixes oportunitats que nosaltres hem tingut.
Després de quatre anys el comú tornarà a tenir majoria i oposició...
És fonamental. Pensem que l’episodi del 2019 no es podia repetir. La Massana ha estat molt activa políticament i era impensable que en dues legislatures consecutives només hi hagués una sola llista. Som un poble molt crític i ens agrada molt participar.
“Fa temps que hi ha hagut un distanciament ideològic i hem divergit bastant del que inicialment ens vam comprometre”
Com explica a la ciutadania que una persona que fa quatre anys es va presentar amb Ciutadans Compromesos, Liberals i DA, ara es presenti amb una altra formació?
En política mai dos més dos sumen quatre. Les condicions amb les quals ens vam presentar fa quatre anys no tenen res a veure amb les d’ara. Fa quatre anys ens vam presentar amb un programa i amb una voluntat de tirar endavant una sèrie de projectes. Hem vist que hi ha hagut bones propostes d’aquest mandat que s’han tirat endavant i ens hi sentim orgullosos. Ara bé, hem vist que en aspectes molt fonamentals no s’ha complert allò que es deia. No hi ha hagut la voluntat política per fer-ho com sí que ho han fet en altres parròquies com Ordino amb el pla d’urbanisme. Són mesures poc populars perquè hi ha una afectació molt gran. El tracte amb els treballadors del comú pensem que no ha estat l’idoni. Hi ha un malestar general. Fa temps que hi ha hagut un distanciament ideològic i hem divergit bastant del que inicialment ens vam comprometre.
Vostè en poc temps ha passat d’estar a Liberals a Acció i ara forma part de la plataforma Participa. Què ha passat?
Continuo tenint la ideologia liberal. Liberals va fer un gir molt tendenciós cap al conservadorisme que no m’acaba de representar. Per tant, vam fer l’escissió per crear Acció, un partit nou, modern i amb un altre tarannà. Malauradament, vam veure que, ràpidament va derivar cap al pacte amb Demòcrates i, per tant, no ens hi sentíem representats. L’opció més fàcil hauria sigut callar i guardar un perfil baix. No som així, som crítics i pensem que la ideologia ha d’estar per davant de tot i un projecte en el qual podem creure.
“La deriva que portem de construcció ens porta a un futur insostenible”
La situació de sequera que s’està vivint va obligar a aplicar algunes restriccions a la parròquia. Què es pot fer per millorar la gestió d’un bé que s’ha vist que no és infinit?
S’ha demostrat que l’aigua no és il·limitada. Andorra sempre ha estat un país amb molta abundància i sabem que l’episodi de sequera ha estat un avís i no serà l’últim. Estem segurs que la deriva climàtica que vivim farà que aquests episodis siguin més freqüents. S’han d’emprendre una sèrie de mesures. La primera és el foment del consum responsable per part de tothom. Les empreses tenen una part molt important. N’hi ha que tenen uns consums elevadíssims d’aigua i sense cap tipus de control. Únicament quan hi ha un excés es paga més, una quantitat irrisòria comparat amb el valor que hauria de tenir aquest bé tan preuat. Des de la gestió comunal cal fer una renovació de la xarxa d’aigües que porta molts anys sense renovar-se. Cal desdoblar alguna de les vies, noves captacions i dipòsits. La planificació urbanística adequada a les dimensions de la parròquia i saber fins on pot arribar sense patir aquestes restriccions és fonamental. La deriva que portem de construcció ens porta a un futur insostenible. Els informes mediambientals complementaris de la darrera revisió del POUP l’any 2016 ens avisaven que cap al 2030 podrien haver-hi restriccions. No hi hem arribat i ja les hem tingut. Arribem tard amb mesures que s’haurien d’haver pres.
Quines són aquestes empreses que s’excedeixen en el consum?
Sempre parlem de grans empreses com són hotels i gimnasos. La despesa podria ser molt menor si la seva gestió fos la que hauria de ser. No titllem a ningú si se segueix la normativa, però pensem que s’ha de regular i cal un control perquè tothom consumeixi allò que realment necessiti.
El tema dels recursos naturals està lligat amb el creixement de la parròquia. Quan la mira i veu els edificis i les cases que s’han construït en els darrers anys, què pensa?
Durant aquest mandat he estat a la comissió d’Urbanisme i sempre faig una broma una mica àcida perquè surto amb una depressió de cavall. Veiem amb certa impotència com es van aprovant projectes i més projectes de caràcter més aviat especulatiu. Mai estem en contra d’aquella família que ha estat conservadora amb el seu patrimoni i ara es volen construir un habitatge, però quan veiem els grans terratinents que venen el seu patrimoni per construir grans urbanitzacions destinades a un mercat exterior i amb un potencial econòmic que està allunyat de la majoria dels ciutadans, llavors ens esgarrifem.
Què pensen fer per frenar aquest creixement desbocat que hi ha hagut?
El primer dossier que volem tenir a sobre la taula és la revisió del pla d’urbanisme, que data del 2016. El 2020 ja s’hauria pogut revisar, però en aquell moment amb plena pandèmia no era l’òptim. Amb una voluntat política, a partir del 2021, s’haurien pogut demanar els estudis pertinents per tal que a final d’aquest mandat poguéssim tenir aquesta modificació. No s’ha fet i no fan falta uns estudis de càrrega per veure que això no pot continuar així.
Com ha de ser aquesta revisió?
Ordino ens ha donat unes bases en les quals ens podem emmirallar. Cal augmentar la cessió gratuïta al comú del 5% al 15% i destinar una part important a habitatge a preu assequible, sense deixar de banda la col·laboració amb Govern en aquest aspecte. Estem d’acord en mantenir el 5% per aquells habitatges que es destinin al lloguer a un preu assequible o, fins i tot al 0% com tenim fins ara. Altres punts passen per tocar la zonificació d’alguns terrenys i mirar quins són urbanitzables i quins no, evitant noves promocions allunyades a les vies interurbanes. Les plaques solars és un altre dels temes que s’han de tractar. Actualment, qualsevol propietari que tingui un terreny en sòl no urbanitzable hi pot posar un parc solar. Tenim un precedent als Cortals de Sispony on s’ha fet una primera actuació i es malmet molt la imatge de l’entorn. Nosaltres volem que totes aquelles promocions que ho desitgin en puguin instal·lar en unitats d’actuació que estiguin desenvolupades.
El creixement del qual parlàvem va lligat amb l’increment de vehicles que circulen i en hores punta veiem cues tant d’entrada com per sortir de la Massana. El vial és més necessari que mai?
Sí, no només per la Massana sinó també per Ordino. Les dues parròquies han crescut molt i tots els vehicles han de passar per l’avinguda Sant Antoni. Per tant, serà necessari, per desdoblar les persones que vagin a Ordino i a Arinsal. A nivell comercial, no crec que tingui una gran afectació perquè compten amb un teixit comercial, hoteler molt potent, així com el telecabina al centre. En el moment que estigui en funcionament haurem d’estar molt atents les variants que hi puguin haver en el comerç de la parròquia.
“Si hem hagut de construir una infraestructura tan bèstia perquè vinguin en comptades ocasions visites de caps d’Estat, no ens sembla correcte, així com que es posi en relleu el potencial urbanístic del terreny quan no s’hi pot construir”
L’heliport és una infraestructura que ha generat polèmica fins que no s’ha trobat l’emplaçament a la Caubella. Un dels candidats que formen part d’Amb seny és en Michel Moliné que és qui va presentar al·legacions i vol aturar el projecte. Vostès hi donen suport?
Ens fa molta il·lusió tenir un guerrer en actiu com en Michel Moliné. És una persona que lluita i s’apassiona lluitant per allò que creu. Des de la corporació actual i nosaltres considerem que el primordial era desfer-nos, per fi, de l’actual heliport que està al centre de la parròquia. Fa molts anys que opera i, sortosament no ha passat res perquè sobrevola a escassos metres de cases. En l’àmbit nacional, malauradament no hi va haver acord per trobar altres ubicacions més idònies que la de la Caubella. Des de la Massana sempre hem sigut solidaris i es van proposar dos terrenys. Quan Govern ens presenta el projecte i el plec de bases és quan comencen les discrepàncies. Del projecte inicial a l’actual hi ha moltes diferències, no té res a veure. Haver començat les obres ha estat molt precipitat perquè les modificacions que s’han fet han creat molt neguit i malestar. Considerem que s’hauria pogut comptar amb el comú sortint per veure si estava d’acord o si es podia modificar. Els aparells que es demanaven en el plec de bases permetien fer vols comercials molt més sostenibles dels que es podran fer, que pensem que seran més elitistes perquè hi caben només sis passatgers. Ens van dir que de forma excepcional podrien aterrar helicòpters de 12 persones, que són els que utilitza el copríncep francès. Si hem hagut de construir una infraestructura tan bèstia perquè vinguin en comptades ocasions visites de caps d’Estat, no ens sembla correcte, així com que es posi en relleu el potencial urbanístic del terreny quan no s’hi pot construir. Potser hi ha quelcom que no sabem. Sento l’expressió, però ens vam acollonir. Hi ha masses irregularitats per donar-hi suport i cal una revisió de dalt a baix.
L’estació de Pal Arinsal ha passat a formar part de Grandvalira Resorts. Això permetrà fer la unió esquiable entre els dos sectors. Han valorat la repercussió que acabarà tenint, no només per la parròquia sinó també a les arques comunals?
Sí. El comú havia de destinar grans quantitats de diners cada any al motor turístic de la parròquia i que l’ha portat a ser tan activa. Alguns ginys ja comencen a estar obsolets i això hauria provocat una inversió molt més gran. La societat SETAP365 és molt positiva perquè, finalment, podem vendre un producte conjunt que era un anhel des de feia molts anys i, evidentment, perquè l’estació tindrà una injecció econòmica molt més gran.
Quines són les inversions necessàries per a la parròquia en els propers quatre anys?
La xarxa d’aigua potable és una de les prioritats. Tenim cert potencial econòmic per poder-ho fer. Altres prioritats són la millora de la plaça de les Fontetes.
Hi ha alguns ciutadans que demanen una piscina en condicions. Per què no se n’ha fet una?
És una demanda que he compartit sempre. Vaig al Centre Esportiu d’Ordino perquè m’agrada molt nadar. Estaria bé tenir-la. Ara bé, no crec que sigui necessària. Hi ha altres prioritats que aquesta.
Es poden mancomunar més serveis amb Ordino?
Sempre hi hem mantingut bona relació. Tenim l’Esbart de les Valls del Nord, l’escola de música, La Capsa i la deixalleria. És un gran incentiu per millorar la gestió i abaratir els costos. La gestió de la xarxa d’aigües estaria bé poder-la fer i seria un bon punt de partida.
Comentaris (2)