Núria Segués || Sociòloga i impulsora de Concòrdia

“Estarem preparats pel dia dels comicis, sens dubte”

Té 34 anys i és andorrana, tot i que, com és habitual, va acabar estudiant a Barcelona. És llicenciada en sociologia i té un màster en Política Pública. Actualment, és una de les investigadores d’Andorra Recerca i Innovació i tracta temes, per descomptat, de recerca en l’àmbit social. Darrerament, ha fet el salt al panorama polític com una de les impulsores del moviment Concòrdia.

Núria Segués
Núria Segués
Pilar Candel

El terreny polític a Andorra, al llarg d’aquest any, ha patit més d’un terratrèmol. Moviments inesperats, canvis i, sobretot, nous aires. Cares que, tot i no ser noves, presentaven projectes que si ho eren. Entre ells, i com a destacat a l’inici de l’estiu, està el moviment Concòrdia. Noms joves de la política, i d’altres àmbits, es van reunir i es van presentar amb idees i enfocaments de tot el que s’estava fent.

Entre aquestes persones que es van presentar al mes de juny com a un futur nou partit polític, “positiu per la democràcia”, com van assegurar els posicionats dintre d’aquest món, està la Núria Segués. És sociòloga i investigadora, i ara també una de les cares visibles de Concòrdia. La formació, que ja gairebé ho és oficialment, treballa de valent de cara a unes futures eleccions, per a les quals asseguren que estaran preparats.

Com neix la idea de Concòrdia?

Neix d’unes trobades informals amb els companys de la resta de l’equip. Però inicialment un grup més reduït va començar a reunir-se i em van convidar a mi també. Allà compartíem els neguits. Tots havíem tornat d’estudiar fora i ens trobàvem aquí i vèiem que no compartíem el model de país, que hi havia moltes coses que no ens agradaven i que ens preocupaven perquè vèiem que realment ens estàvem estancant com a societat. D’aquí vam passar a constituir-nos com a moviment polític, de reflexió entre tots nosaltres. Després es va anar sumant moltíssima gent i fins al dia que vam decidir constituir-nos com a partit polític.

Comenceu com a moviment, i ara sou partit. Quina és la diferència entre ambdós conceptes?

Al principi érem un moviment de reflexió, de veure en quin punt estàvem, què és el que ens agradaria com a país, com a joves, i pensant en les properes generacions. Un moviment d’aquestes característiques pot mobilitzar moltes consciències, però té uns límits, va molt lligat a l’acció col·lectiva. Però no pots implementar res a nivell polític perquè no tens aquesta representació parlamentària.

Vau fer la irrupció al panorama polític aquest estiu, quina és la valoració que en feu?

És molt bona, la veritat és que vam fer l’acte de presentació i vam omplir la sala. Teníem expectatives, però no sabíem fins a quin punt s’acabarien complint, i vam arrasar en aquest sentit. El retorn va ser molt positiu, la gent tenia moltes ganes d’escoltar-nos, després de l’acte vam poder parlar amb la gent i des d’aleshores molt s’han anat interessant pel moviment que era en aquell moment. Ens sentim molt orgullosos d’haver tingut la capacitat de mobilitzar persones, i de posar el dit en la llaga.

Una vegada constituïts, cap on va Concòrdia? Quin és el pròxim objectiu?

Hi ha diversos, i els tenim organitzat per fases, de forma cronològica. Actualment estem amb comissions de treball, que són temàtiques i on convidem la ciutadania a participar-hi. És un funcionament assembleari, on la nostra voluntat és recollir tot el que ens pugui explicar la gent. D’una banda, per fer una diagnosi de la situació en diferents àmbits, identificar les problemàtiques més importants i, a partir d’aquí, elaborar una sèrie de propostes, que ens permetrà elaborar un programa electoral. Aleshores, primer estem fent tota aquesta feina a fons d’identificar, i després fer tota una sèrie de propostes lligades als nostres eixos de treball. Aquesta és la fase actual, i l’objectiu final de totes és presentar-nos a les eleccions generals.

Ha acudit molta gent a aquestes comissions? Es podria dir que ja teniu simpatitzants?

Tots els dijous obrim el local de 19:00 h a 20:00h i, de fet, hi som molt sovint i la gent fora d’aquest horari també acudeix per compartir un moment de reflexió. Tenint en compte el volum de feina també fem comissions ara els dimarts, i tenim força participació. L’avantatge principal és que també en fem de forma telemàtica, així qui no es pot apropar pot participar de manera online. Tenim gent que ve de manera periòdica, i altres que venen en funció de la temàtica. Per tant, una vegada ens constituïm, quan ja estiguem registrats, podrem començar a fer captació d’afiliats. Però ara comptem amb una trentena de persones que estan interessades i que volen participar de forma activa.

“Estem començant a consolidar propostes, apropant-nos als agents socials i econòmics del país per acabar de polir coses”

En el moment de presentar el moviment es va dir que per a les pròximes eleccions estaria tot enllestit, ho estarà?

Estarem preparats. Per això estem treballant tan exhaustivament durant aquests mesos, perquè s’està apropant el moment. Estem començant a consolidar propostes, apropant-nos als agents socials i econòmics del país per acabar de polir coses. No ho tenim finalitzat tot, ni molt menys, encara ens queda molta feina i sempre sorgeixen coses noves. Però estarem preparats pel dia dels comicis, sens dubte.

Esteu treballant amb possibles aliances electorals?

Això no forma part de la fase en la qual ens trobem actualment. Arribarà un punt en què intercanviarem amb altres forces polítiques, com és lògic, però ara no és una cosa que ens rondi pel cap, ho deixarem per una segona fase.

Hi ha algun nom reconegut que es perfili per formar part del partit?

Ens hem anat trobant amb gent, però realment no han sortit noms a la palestra i no és una qüestió que tinguem com a prioritària.

De cara a les eleccions, com es formarà la llista electoral? Fareu primàries?

Quan estiguem constituïts del tot com a partit celebrarem l’Assemblea Constituent i a partir d’aquí s’escollirà l’executiva, així com la resta de càrrecs. Per tant, les persones que formin part del partit votaran per escollir un candidat.

I a nivell parroquial?

És una cosa que estem estudiant, possiblement en algunes parròquies tinguem llistes. Però això serà en una fase posterior, perquè ara per nosaltres l’important és acabar de dissenyar aquest programa, tot l’ideari i a partir d’aquí veurem quina disponibilitat tenim i fins a on volem arribar.

Quins són els temes que seran essencials, que aniran sí o sí al programa electoral?

Nosaltres abordem multitud de temàtiques, però ens centrem en quatre grans eixos que alhora estan tots interrelacionats entre ells. Serien l’habitatge, la inversió estrangera, l’acord d’associació i territori i medi ambient, vinculat a la comunitat i la societat.

Quan Concòrdia es va presentar, algunes de les opinions van ser que potser mancava una mica de consens en alguns d’aquests temes al si del moviment, és així?

Jo crec que si una cosa bona tenim dins de Concòrdia és que hi ha força consens. És veritat que en alguns aspectes hem d’anar trobant matisos, perquè no és tot blanc o negre, i és possible que la manera d’aplicar alguns conceptes o de parlar d’algunes coses va poder arribar a donar la percepció d’incoherència. Però no és el cas i no em quadra gens aquesta imatge amb el que hem anat treballant.

“El fet de ser joves ens beneficia moltíssim, perquè al final tenim la voluntat de voler transformar i canviar les coses per anar a millor, i això és favorable i molt positiu”

I pel que fa a la vostra experiència, penseu que teniu la suficient capacitat i recorregut sent tan joves per arribar a uns comicis? Tenint en compte que al país hi ha partits força consolidats amb persones amb una carrera política molt llarga.

Aquí hi ha dues coses, jo penso que el fet de ser joves ens beneficia moltíssim, perquè al final tenim la voluntat de voler transformar i canviar les coses per anar a millor, i això és favorable i molt positiu. És veritat que de vegades es posa una connotació negativa al fet de ser joves, però jo no ho comparteixo. Justament les idees joves donen peu a un canvi d’aires. D’altra banda, evidentment no estem consolidats com un partit que porta molts anys fent política, no podem competir en aquest nivell, però si amb propostes i les aportacions que podem fer pel benestar de la nostra població.

De cara a unes pròximes eleccions, penseu que podeu captar les abstencions?

Esperem tenir la capacitat de mobilitzar més gent a les urnes, tant joves com més d’edats avançades. No ens focalitzem en perfils concrets, sinó que el nostre objectiu és vetllar per totes les generacions indistintament. Una de les missions que ha de tenir la política, no únicament la de Concòrdia, sinó a nivell nacional ha de ser mobilitzar aquests abstencionistes.

En la presentació sembla que es van mesclar certes idees més progressistes, amb altres, es podria dir, conservadores... En quin punt se situa Concòrdia?

Idees conservadores són paraules majors, no sé si el nostre ideari és ser conservadors. Més bé, penso tot el contrari, que tenim una visió molt progressista del país i volem anar cap a un progressisme social, que ha estat en segon pla els últims anys. Volem treballar en aquesta línia i en la línia dels nostres valors com a partit.

“Ha estat un mèrit per part nostra de poder incidir en l’agenda política actual, on fins ara hi havia problemes molt importants a Andorra, com el de l’habitatge, que no s’havia fet res al respecte”

Penseu que, d’alguna manera, la vostra arribada ha influenciat en les polítiques que ha començat a engegar Demòcrates?

La veritat és que sí, hem tingut bon retorn per part de la ciutadania, però des del Govern en aquest sentit jo penso que també. Ha estat un mèrit per part nostra de poder incidir en l’agenda política actual, on fins ara hi havia problemes molt importants a Andorra, com el de l’habitatge, que no s’havia fet res al respecte. Amb el sorgiment de Concòrdia hem posat una sèrie de temàtiques sobre la taula i el Govern ha començat a implementar una sèrie de mesures conjunturals. Pensem que sí que hem tingut aquesta incidència, i estem molt satisfets perquè el nostre objectiu principal és poder vetllar per donar resposta a les problemàtiques, i si això ara ha de passar perquè l’Executiu comenci a implementar mesures, doncs nosaltres ho celebrem, tot i que no són suficients.

En comparació amb el model de país que s’està perseguint ara mateix des del Govern, i el que Concòrdia pot arribar a plantejar, quines són les principals diferències?

Per nosaltres és de summa importància el model social. Hem de vetllar per un benestar de la població, per una qualitat de vida i per tant, el model social és el que ha de donar les futures passes a nivell econòmic per tal de solucionar els problemes que tenim a nivell de societat.

 

 

Comentaris (31)

Trending