Com et comença a interessar el món dels discjòqueis?
A mi sempre m’ha agradat escoltar música i quan ja tenia una mica de coneixements de veure alguns dj’s i em vaig decidir per comprar-me un petit equip i començar a provar. A força d’anar provant al final vaig agafar experiència, vaig provar diferents estils musicals i vaig trobar el punt on tenia traça per punxar.
“En alguns esdeveniments els nervis s’apoderen de mi, però un cop estic a l’escenari sé que la nit anirà bé”
Com va ser la teva primera experiència com a discjòquei? Eres molt petit quan vas començar...
Jo recordo una experiència molt gratificant, amb molta il·lusió. Al final, en aquell moment era molt més íntim, feia una festa pels meus amics i estava molt il·lusionat, però també amb molts nervis, perquè era la meva primera actuació i estava molt nerviós. De fet, avui en dia encara, depenent del lloc punxi els nervis s’apoderen de mi abans, però un cop ja estic a l’escenari i poso les primeres músiques em quedo tranquil i sé que la nit anirà bé.
Quin és el tipus de música que punxes? El que més t’agrada i el que més agrada a la gent en Andorra.
Ara mateix en Andorra el que més agrada és la música llatina. Però jo realment sóc molt versàtil, depèn del tipus d’esdeveniment en què em contractin.
Alguna actuació o bolo que recordis especialment?
Tinc diversos, parlant d’aquí d’Andorra un que recordo amb molta estima és el Roser d’Ordino. Perquè amb 14 anys jo recordo que jo hi volia estar com a dj, no sé per què, quan era petit em deia que tant de bo algun dia pogués estar en un escenari amb unes dimensions tan grans com les d’aquesta festa. Després a Espanya també recordo l’esdeveniment de la Fórmula 1, que és molt difícil arribar a punxar allí i és un acte bastant top, per dir-ho d’alguna manera. També altres amb 4.000 o 5.000 persones, que quan estàs allí dius ‘realment sóc jo el dj?’, se’m posen els pèls de punta.
Has nomenat el Roser d’Ordino, vas estar punxant allí dissabte passat, com ho vas viure? Com es va veure des de la part del discjòquei?
Jo penso primer per l’organització i la veritat que es va viure amb preocupació. Es va descontrolar tot d’un moment a un altre i es va decidir parar l’actuació, cosa que en tot moment jo veig correcte. Al final, en situacions així s’han de fer bé les coses i no s’han d’anar de les mans. En el moment en què es va veure que tot s’estava descontrolant es va decidir parar. Es va avisar per microfonia, al veure que la gent no reaccionava de la manera que havia de fer-ho es va paralitzar tot.
També s’han cancel·lat altres festes...
Tenia previst estar a Escaldes, a la Festa Major de l’Aldosa, i a causa d’aquestes circumstàncies s’han cancel·lat. La part bona és que com s’han rebaixat les mesures els esdeveniments s’han incrementat. Però és veritat que són actes que fan molta il·lusió, tant al públic en general, com a nosaltres com a dj’s i és una llàstima que es cancel·lin, però és millor prevenir que curar en aquest aspecte.
Ara marxes a Galícia, què és el que vas a fer allí i com us han organitzat?
En un principi a mi m’han preparat un tour dj, en el que punxaré en diversos llocs. Les mesures depenen de cada lloc, en alguns són més estrictes que en altres, però un dels bolos que tinc és amb gent amb parcel·les i en cada espai poden fer el que vulguin. L’altre és en una discoteca normal i allà el que fan és que tot el món pot ha d’estar amb la mascareta excepte quan es consumeix.
Com veus el món dels dj’s a Espanya i a Andorra? Quines diferències hi trobes?
Sobretot, una de les diferències que veig és la magnitud de gent. A Espanya és molt més complicat a sortir i a donar-se a conèixer. Si a mi em diguessin fa uns anys que aniria a Catalunya o a Espanya a punxar no m’ho haguera imaginat perquè hi ha tants dj’s que és molt complicat arribar a destacar fora d’una residència. Al final, no cobres el mateix sent un dj resident a un local en què estàs cada setmana, que anant de bolos a discoteques diferents. Aquí a Andorra jo estic molt agraït i estic molt content, és molt complicat viure de l’oci nocturn, però si t’apliques i intentes donar-te a conèixer i fer coses diferents, ho aconsegueixes.
Ara en la situació actual, en què l’oci nocturn, encara haurà sigut més complicat...
La veritat és que si, ha sigut una mica complicada la situació, però jo agraeixo molt a l’Eivissa perquè m’han mantingut en ERTO i gràcies a això he pogut viure. A l’estar tant de temps parat, quan abans sempre tenia cada cap de setmana alguna actuació, és una llàstima, però el primer és la salut i prevenir. Jo, personalment, no em veig tantes complicacions gràcies al fet que l’Eivissa en tot moment s’ha preocupat per mi.
“Després de tant de temps, tornar a viure ni que sigui una nit on tant de temps he estat, és molt gratificant”
A l’Eivissa es farà la prova pilot la setmana vinent, et sents preparat per tornar a veure’t punxant allí de nou?
Em fa molta il·lusió tornar a la que considero que és la meva segona casa. A la discoteca he viscut nits molt emotives i tornar és molt emocionant. Després de tant de temps, tornar a viure ni que sigui una nit on tant de temps he estat, és molt gratificant.
Penses que la gent actuarà amb responsabilitat en aquesta prova?
Jo penso que si, que la gent s’ho agafarà amb consciència i més cap. Al final, de tot error s’aprèn i el públic que m’ha escrit a mi, personalment, està molt conscienciat i veuen molt bé el protocol establert per Govern. S’ha de veure si realment és viable o no tornar a obrir al setembre i penso que és una bona forma de veure quin podria ser l’impacte. Tothom ja sap al que s’exposa, no deixa de ser un estudi i tots n’estan assabentats.
Eres el director de màrqueting de l’Eivissa, què et porta a compaginar els dos mons?
Si sóc sincer, des que vaig començar aquí a Andorra totes les festes les organitzava jo, per dir-ho d’alguna manera. Era la imatge pública dels esdeveniments i molts cops m’ha tocat vendre entrades, preparar temàtiques... Llavors d’una cosa he passat a l’altra. A més a mi sempre m’ha agradat preocupar-me per la gent, sobretot lluitar perquè tinguin el millor producte possible. Com que sóc una persona propera, al final m’interessava perquè així també sabia el que podia arribar a vendre. Quan era més petit ja dominava una mica certs programes bàsics i era una cosa que no em desagradava. Com més pugui abraçar de cara a l’oci nocturn, millor. Jo tinc clar que, realment, podré viure millor si domino més coses en aquest aspecte.
Què esperes ara per al futur?
Sé que el meu futur, a nivell d’estabilitat econòmica està aquí a Andorra. Però, a nivell professional també em veig sortint d’aquí i fent esdeveniments. Si alguna cosa bona té la meva feina és que em dóna l’oportunitat de viatjar. El que m’agradaria arribar a fer és créixer a nivell empresarial i gestionar i fer més coses, arribar a fer més coses a l’oci nocturn. Ja no únicament enfocat en discoteques, sinó potser tenir un bar de copes...
Penses que en Andorra aquest sector té futur?
Jo penso que sí, sobretot no deixem de ser un atractiu turístic i això influencia en l’oci nocturn. Potser et trobes alguna nit amb el director d’alguna discoteca de baix que està aquí per vacances i fas contactes. També sé que el públic és limitat i que és complicat moure molta gent, però penso que si et posiciones, sí que és un àmbit amb sortida.
Comentaris