Durant la primera onada va ser, sense dubte, el portaveu per excel·lència de la gestió sanitària. Fins i tot quan compareixia des de casa al costat del gat ‘Barry’ una vegada va contreure la malaltia. De fet, potser van ser aquelles compareixences i les múltiples referències als ‘nens d’Andorra’ els que el van fer guanyar popularitat i estima entre la població. Després de l’estiu, la cosa ha canviat. Almenys una mica. “És opinable” com la gestió de la crisi, diria el ministre. I encara que assegura que li agrada la discreció i passar desapercebut, els fets demostren que també li va la marxa.
El ministre de Salut repassa algunes de les qüestions candents, de passat, present i futur, un any després que el Govern decidís que calia confinar tot el país per intentar evitar els estralls de la pandèmia que encara dura. El cansament no l’ha deixat de banda. Vaja, que també li passa factura. De fet, com a la resta de ciutadans. Però mira de treure energia d’allà on de vegades sembla que no n’hi ha tot i que l’exposició pública reiterada i la fatiga més d’un cop i de dos, aparentment, li han jugat alguna mala passada.
No sempre ha fet arribar el missatge que volia. O el que volia dir, no s’ha entès. Això sí, d’explicar-se, s’explica. O ho prova. I mira de fer les seves exposicions el més didàctiques que pot. Sempre sol tenir exemples per allò que comunica. Té clar que els seus coneixement en medicina i la seva empatia vers les persones conreada en molts anys de consulta li han servit i li serveixen per estar al capdavant de la batalla.
Quantes vegades ha maleït el dia que va acceptar el càrrec de ministre en aquest any de pandèmia?
No l’he maleït mai. Li diré que potser ha estat per la meva manera de ser. Ja que hi ha la pandèmia prefereixo ser on sóc que no pas mirant-m’ho. Crec que és una situació excepcional que tots voldríem que no hagués arribat, és un desastre a nivell mundial, però que ja que s’ha de lluitar, prefereixo estar en la meva posició que mirant-m’ho des d’un altre lloc. Per tant, no maleeixo el dia que vaig acceptar ser ministre.
Una altra de similar: ni que sigui per raons de força major, per dir-ho així, li ha tocat dir alguna no veritat en aquest temps?
No. Potser m’he equivocat en moltes coses, però no va amb mi mentir. No m’agrada mentir i no menteixo. El que pot passar és que m’hagi equivocat. Hi ha hagut errors però no cap falsedat volguda. En principi no m’ha tocat dir cap mentida, ni amagar la situació de la pandèmia, que pot passar, o magnificar-ho… No m’ha tocat dir cap cosa falsa i no la penso dir en el que queda de gestió ni de la pandèmia ni com a ministre.
“És una situació excepcional que tots voldríem que no hagués arribat, és un desastre a nivell mundial, però que ja que s’ha de lluitar, prefereixo estar en la meva posició que mirant-m’ho des d’un altre lloc”
I quant queda de gestió?
De la pandèmia?
Sí.
Jo crec que queda molt, però sóc molt optimista. I m’ho reforcen les dades d’Anglaterra i el fet que amb una sola dosi a Escòcia, amb més d’un milió de persones, hagin baixat les hospitalitzacions un 94%, em dóna força optimisme. Sóc dels que creu que Europa estarà vacunada en un percentatge molt elevat aquest estiu. Amb aquesta situació seguirem tenint Covid però la Covid impactarà d’una forma menor.
Què vol dir?
No estic dient que no tinguem algun pacient a l’UCI; però res a veure amb el que tenim ara. I les restriccions que tenim ara no les haurem de tenir ara. Podrem conviure amb aquesta malaltia amb una normalització de les nostres relacions socials, de la nostra vida econòmica, del turisme… tant pel que fa els visitants com per a nosaltres, que ens podrem desplaçar… Òbviament amb algunes precaucions en moments de transmissió de virus com pot ser haver de dur les mascaretes en espais tancats. No ho sé, encara no ho sabem. Però estic optimista en vista a l’estiu i en vista a la propera tardor i hivern. Però s’haurà de continuar gestionant la pandèmia.
Com, per exemple?
És possible que ens haguem de revacunar, és possible depèn de les variants que vagin arribant, que podria passar com en el cas de la grip. I parlo en aquest cas com a opinió i opinió fonamentada amb la informació que m’arriba: és molt probable que ens haguem de revacunar en algun moment, no sé quan. Per tant, s’hauran de continuar gestionant força eines per lluitar contra la pandèmia però allò que respecta a la nostra vida, serà una vida molt més normal amb algunes precaucions i amb una economia molt normal i una capacitat de mobilitat normal o quasi normal.
“La gestió de la primera onada era molt més clara, molt més fàcil malgrat que la decisió de tancar tot un país pesava molt, pesava molt la decisió. La segona és més difícil la gestió perquè és més difícil mantenir aquest equilibri i és més opinable”
La lluita salut economia ha sigut molt dura. I no em refereixo a si hi ha hagut enfrontament a nivell departamental. Però vostè parla que tornarem a una economia normal…
Els dos impactes importants de la pandèmia han estat salut i economia. I és cert que s’ha volgut buscar aquest equilibri sempre. Jo mateix tinc aquesta sensibilitat perquè entenc també que si no hi ha economia no hi ha salut. Entenc que en la primera onada de la pandèmia, i ho vaig dir llavors, ‘primer salvem la pell, i després salvarem l’economia’. Aquesta era la visió que havíem de tenir i que el Govern i la societat va compartir. En aquesta segona etapa, en aquesta segona i tercera onada o diguem-li com vulguem, ja ho vam dir a l’estiu, ens havíem de dotar de molta capacitat diagnòstica, que ho vam fer; ens havíem de dotar de molta capacitat de rastreig; havíem d’implementar mesures de protecció i limitar les relacions socials, però en la mesura del possible hem de mantenir un equilibri entre salut i economia i intentar fer la vida el més normal possible i aquest ha estat l’objectiu.
I s’ha aconseguit?
Òbviament, la capacitat de transmissió d’aquest virus sobrepassa totes les previsions, perquè com s’ha pogut veure pràcticament les altres malalties de transmissió respiratòria ara són inexistents i, en canvi, aquest virus, malgrat les mesures del distanciament social i les mascaretes, tot i que s’ha reduït moltíssim, hi ha infeccions. Per tant, això ens ha fet que en la segona i tercera onada hagi estat de molt difícil gestió. Què obrim, què tanquem. És com si tinguéssim una clau de pas i l’haguéssim d’obrir i tancar en funció de la circulació de virus que hi ha. Aquest ha estat el criteri, intentar tenir el màxim d’activitat oberta però garantint el màxim de seguretat per al pacient i, sobretot, una cosa que no hem perdut des del primer dia des que va començar la pandèmia, garantir que totes les persones poguessin rebre els mateixos recursos sanitaris, les mateixes atencions i els mateixos mitjans. Aquests han estat els valors que ha tingut la gestió de la pandèmia i en aquest sentit s’ha aconseguit. Si ara ens comparem amb altres països, malgrat que hem tancat els bars una temporada, tenim els bars oberts, tenim horari de tarda, tenim els restaurants oberts, al migdia i a la nit, que no a tot arreu és així, a la majoria d’Europa està tot tancat o almenys amb unes limitacions molt altes que aquí.
Per què ho remarca?
Em fa il·lusió perquè en tinc un bon retorn, d’aquesta situació malgrat que la societat està patint, malgrat que el sector turístic està molt ferit, malgrat que hi ha altres activitats econòmiques com l’oci nocturn… els parcs infantils que estan en espais tancats també estan tancats… però bé, tenim els restaurants, els bars, els gimnasos… hem prioritzat mantenir també quelcom d’activitat d’esport i de cultura… en aquest sentit s’ha aconseguit aquest equilibri entre salut i economia malgrat que, ja dic, l’impacte econòmic és molt elevat.
La gestió de la primera onada va ser millor que les següents perquè potser es pensava que amb tres mesos es resoldria tot i hi havia uns recursos que cada vegada han anat minvant.
Jo diria que la gestió de la primera onada era molt més clara, molt més fàcil malgrat que la decisió de tancar tot un país pesava molt, pesava molt la decisió. La segona és més difícil la gestió perquè és més difícil mantenir aquest equilibri i és més opinable perquè cadascú veu com li afecta la gestió d’aquesta segona onada, i nosaltres hem de mirar de forma global. De totes maneres, quan es compari la situació que hem viscut respecte de la situació que han viscut altres països es valorarà molt bé la gestió de la segona i la tercera onades.
“Una cosa que no hem perdut des del primer dia des que va començar la pandèmia, garantir que totes les persones poguessin rebre els mateixos recursos sanitaris, les mateixes atencions i els mateixos mitjans”
Quan el virus estava a la Xina i després a Itàlia era imprevisible pensar que viuríem el que estem vivim?
Jo…
El recordo ja al mes de març dient que vinguessin els esquiadors a Andorra que no hi havia problema.
Sí, sí. Primer hi ha un fenomen que hem viscut amb altres epidèmies, com la del primer SARS, la grip aviar… en què això es produïa a Àsia, la comunitat occidental tenia por que arribés però mai arribava o arribava en formes de molt menors. I una mica l’inici del SARS-Cov2, la Covid, tothom pensava en aquest mateix paràmetre. Hi havia por però es pensava… el sistema sanitari occidental, el model social d’occident és diferent… i es creia que l’impacte seria diferent. Quan va començar a Itàlia tothom es va espantar. Òbviament hi havia un fenomen que és molt important i que no coneixíem, i que sempre ho dic, i és que ningú no sabia que aquesta malaltia es transmetia per part de persones asimptomàtiques. Persones sanes que eren portadores i que transmetien i que podien ser grans contagiadors. Aquest és el fenomen que ha agafat per sorpresa a tota la comunitat occidental, també asiàtica òbviament. A tot el món. Ningú no pensava, a Occident, del món científic, que hagués de portar la mascareta sempre perquè no sabies qui portava i qui no portava la malaltia. Això no passa amb la grip, no passa amb el SARS inicial, no passa amb el MERS, no passa amb la majoria de malalties de transmissió respiratòria… però sí que passa amb els SARS-Cov2. I això és el gran impacte inicial i sobretot en els sanitaris. Els sanitaris no sabien protegir-se perquè no sabien que persones que estaven aparentment sanes es podien infectar. I que ells mateixos, trobant-se bé, podien infectar.
I això és el que causa el terrabastall els dos o tres primers mesos?
Fins que es comença a dir que hi havia un 10% dels casos que podien ser asimptomàtics. Llavors és quan diem que ens hem de posar les EPIs sempre, no només quan s’atenia un malalt. Però llavors s’ha vist que un percentatge molt més elevat, aproximadament un 40% o fins i tot més si sumem asimptomàtics amb els que tenen símptomes mínims, el percentatge de gent que presenten pocs indicis d’estar malalta i poden transmetre la malaltia, és molt elevat. Això va ser el que va crear el fenomen de la infecció dels sanitaris a tot Europa.
“Hi ha aspectes que han estat grans errors. Però no dic nostres sinó de tothom. Un d’ells ha estat subestimar la capacitat de transmissió d’aquest virus perquè no ens ho acabàvem de creure i després no tenir la informació que era un virus que es transmetia per persones asimptomàtiques. Això és el gran error de la pandèmia”
I és quan ens agafa amb els pixats al ventre i encara sort que, a nivell d’instal·lacions, el sistema sanitari andorrà està dissenyat per a una població flotant que és molt superior a la real.
El fet que tinguem un sistema sanitari robust a nivell de primera resposta ens ha ajudat molt. La nostra unitat de cures intensives, de sortida ja tenia dotze llits, això equival a quinze llits per cent mil habitants. No hi havia cap sistema sanitari dels països grans d’Europa que tingués aquesta capacitat. Això ens va ajudar moltíssim. Per això no hem hagut de fer hospitals de campanya o habilitar espais especials per tenir malalts Covid. Sí que hem hagut d’habilitar espais de l’hospital per tenir més capacitat de cures intensives, però no hem vist el que s’ha vist en altres llocs, amb hospitals muntats per l’exèrcit en alguns països o la Creu Roja o habilitant aparcaments o cafeteries per fer-les servir d’hospitals.
Sí que van transformar hotels en centres sociosanitaris.
Això va ser un criteri diferent. Va ser per intentar disminuir la interacció i la transmissió del virus en centre sociosanitaris separant les persones que teníem la sensació que estaven més sanes o que no portaven el virus i que eren menys dependents de les altres per intentar posar barreres al virus. Va ser un criteri més de gestió que no pas de capacitat.
I el resultat, a parer seu, va ser bo?
Jo crec que sí, que va ser bo. Vam evitar que l’impacte dins els centres sociosanitaris fos major. De fet, poc temps després també ho van fer altres llocs. La Generalitat també va prendre una decisió similar i altres llocs també ho van fer, de treure les persones que semblaven sanes i separar-les de les malaltes en espais diferents.
Que el virus entrés en aquests centres ha fet molt més dramàtica la situació almenys a casa nostra?
A casa nostra i a tot arreu. Si recordeu, Noruega mateix va tenir un impacte brutal sobre les residències sociosanitàries. Ha passat a França, ha passat a Espanya, ha passat a Itàlia… vull dir, ha passat a tot arreu i ha entrat sobretot per aquest fenomen que els professionals que els atenien podien estar malalts i no saber-ho. De totes maneres, mireu com entra el virus, que en aquesta segona o tercera onada també ha entrat i ha tingut molt impacte en un centre sociosanitari malgrat que se’ls testava cada setmana. Amb una setmana deurien estar en període d’incubació i deurien sortir negatius i la setmana següent van sortir positius però ja estava feta l’empastifada. Per tant, hem de pensar que malgrat això que dic, el fet que a l’inici els professionals podien estar infectats i podien infectar. A la segona onada també hem tingut impacte. Aquí, i arreu. Això també és un fenomen que va lligat al fet que l’asimptomàtic pot transmetre la malaltia i que va molt ràpid tot.
L’única solució era tancar els professionals dins el centre. Era inviable?
Sí, això no podia ser. Això ha passat en alguna residència on s’han tancat. Però un període curt de temps. El cert és que cribrant-los com hem cribrat aquí cada setmana també ha estat mala sort que aquest centre s’infectés.
“Crec que al Cedre, la infecció va ser motivada per aquest desconeixement sobre la transmissió del virus i crec que la gestió del Cedre va ser impecable en aquell moment, sobretot amb el reforç que es va fer de la gestió amb la incorporació de l’Anna Xandri, que va reforçar molt els aspectes de la gestió del propi Cedre”
Més enllà de la improvisació producte de la manca de previsió inicial, amb la perspectiva d’aquest any, hi ha hagut grans errors o grans encerts?
Jo crec que improvisació, en una part, perquè quan t’enfrontes a una malaltia diferent a les que es coneixen sí que hi ha una part d’improvisació, i una altra part són les mesures generals que es prenen davant d’una infecció. Una part de coneixement científic i sanitari que s’ha aplicat, evidentment, i una altra part que és adaptar-nos a una situació que era nova, amb una malaltia que segueix uns paràmetres diferents i fins i tot que té unes afectacions tant diferents com les que pot donar la Covid. Per tant, és evident que hem hagut d’anar aprenent de la Covid i aplicant normes per evitar alguns dels seus efectes tant de propagació com mèdic, com pot ser l’adequació del tractament coagulant per evitar els fenòmens trombo-embòlics. Sí que ens hem hagut d’adaptar a una situació nova i s’ha anat millorant en aquest aspecte.
Però dins d’això…
Grans errors?
O grans encerts.
Hi ha aspectes que han estat grans errors. Però no dic nostres sinó de tothom. Un d’ells ha estat subestimar la capacitat de transmissió d’aquest virus perquè no ens ho acabàvem de creure i després no tenir la informació que era un virus que es transmetia per persones asimptomàtiques. Això és el gran error de la pandèmia. Després jo crec que les decisions que es van anar prenent, i si ens centrem en el vam fer aquí al país, el dia que vam decidir, ara fa un any, en aquell consell de ministres tancar-ho tot crec que va ser un encert. Si ens haguéssim retardat hauríem tingut un col·lapse de la UCI i del sistema sanitari en general i això es va poder evitar malgrat que vam patir fins que es va veure que no es col·lapsava. Després crec que també ha estat un encert intentar buscar la màxima capacitat diagnòstica, anticipar-nos en tècniques com pot ser el doble cribratge poblacional o disposar de la TMA que va començar a Europa amb Anglaterra. Ens vam anticipar amb la capacitat diagnòstica de la TMA i també ha sigut un encert el fet d’anticipar-nos en els tests d’antígens, que ara els països l’estan implantant cada vegada més. Hem intentat anticipar-nos en moltes coses i sempre que t’anticipes assumeixes un marge d’error d’equivocar-te sobre aquesta decisió. Però no em penedeixo de cap anticipació.
Vostè parla també de capacitat d’adaptar-se… també s’han adaptat els comitès assessors. Hi ha hagut assessors amb molt protagonisme a l’inici que han desaparegut del tot.
Totes les estructures s’han adaptat a l’evolució de la pandèmia i al coneixement. I ha aparegut gent que abans no tenia paper. El doctor Toni Trilla, que malgrat que havíem parlat per telèfon moltes vegades a la primera onada, després finalment li hem fet jugar un paper més protagonista. La mateixa Magda Marquet, que al principi va fer alguna cosa d’opinió sobre el que estàvem fent, però després li hem tret més suc. Després altres persones que potser no han tingut tant protagonisme malgrat que les escoltem i aporten qualitat i informació. Però vaja, no destacaria res a aquest nivell.
“Defugim absolutament de comprar vacunes, i se’ns han ofert milions, que no sigui pels canals oficials. Se’ns han ofert vacunes d’AstraZeneca procedents d’Àsia, de la Índia concretament, contínuament”
Fins a quin punt compartiu, si les compartiu, les queixes sobre la gestió del Cedre durant la primera onada i la de les vacunes ara més recentment.
Crec que al Cedre, la infecció va ser motivada per aquest desconeixement sobre la transmissió del virus i crec que la gestió del Cedre va ser impecable en aquell moment, sobretot amb el reforç que es va fer de la gestió amb la incorporació de l’Anna Xandri, que va reforçar molt els aspectes de la gestió del propi Cedre i va implementar mesures que van ser molt eficients. Ja sabem que el Cedre estava en aquell moment, quan va venir la pandèmia, en un moment de canvis. I els moments de canvis generen dinàmiques positives i dinàmiques negatives per part de persones que els canvis no els agraden. Llavors hi havia un clima que podria estar enrarit, però amb la gestió de la pandèmia aquest clima ha desaparegut i la veritat és que al Cedre ara hi ha pau. Va ser cabdal posar la figura de l’Anna Xandri i després la Montserrat Alsina. Totes dues han fet que el Cedre sigui hores d’ara una entitat que no genera por.
No sé si tots els familiars dels residents hi estarien d’acord, amb això darrer que diu.
Sí que ha generat por el fet que s’utilitzés una planta del Cedre com a unitat d’hospitalització Covid per atendre les persones grans amb Covid. Crec que ha estat un encert perquè se’ls ha pogut donar una atenció molt millor perquè disposaven dels recursos adequats i crec que també s’ha garantit la seguretat de la resta perquè a resultes d’aquesta planta no s’ha infectat mai ningú del Cedre, perquè realment es van buscar uns circuits i una estructura totalment independent del Cedre com si fossin dues unitats ubicades en dos edificis diferents tant a nivell físic com a nivell dels professionals. Per tant, sí que he patit molt amb el Cedre com he patit ara amb Sant Vicenç, i no direm pas que la gestió de Sant Vicenç ha sigut errònia. Justament ha estat molt curosa en cada moment de la pandèmia. Per tant, quan hi ha la infecció del virus no cal buscar culpables perquè culpables no n’hi ha sinó que estem davant d’una malaltia que és molt difícil d’aturar. No cal buscar culpables: l’únic culpable és el SARS-Cov2.
I de la gestió de les vacunes què me’n diu?
Amb les vacunes perdem de vista una cosa. Si ens col·loquem fora i mirem el tema de les vacunes, ningú podia pensar que a principi del 2021 i menys encara a final del 2020 es disposessin de vacunes al món sobre els SARS-Cov2. I vacunes eficients i que estan donant uns resultats extraordinaris. Això ha estat així i vaig dir que una setmana o dues després que Espanya tingués vacunes nosaltres en tindríem. El retard que hi va haver va ser per uns temes administratius que ens va exigir la farmacèutica però no veig una distància important. El que també és cert és que després d’aquest gran avenç científic no hi havia la capacitat de produir vacunes en el món i per tant era previsible i molta gent ho deia que després d’això no pogués estar vacunada tota la població el mes de març. Això era claríssim.
“Crec que passar una pandèmia com aquesta ens ha de fer reflexionar sobre els valors de la vida i sobre els valors de la societat, i tenir actituds diferents, més solidàries, més prudents”
Parli’m de la gestió nacional.
Andorra ha volgut garantir dues coses. Una, tenir varies vies d’adquisició de vacunes, i per això vam negociar amb França, vam negociar amb Espanya, finalment aquesta negociació es va convertir en l’acord de la Comissió Europea perquè els països de la UE poguessin subministrar vacunes als països tercers i als micro-estats, i després vam negociar amb Covax, que era la nostra via natural per adquirir vacunes. Pensem que quan es declara una pandèmia per part de l’OMS, la indústria farmacèutica es veu obligada a distribuir les vacunes de manera equitativa. Llavors la indústria farmacèutica va defugir, amb algunes excepcions, de vendre de forma individual.
Sempre ha estat així?
Nosaltres ho vam intentar. Ho vam intentar venent la imatge que érem un país que tenia una història clínica compartida, que en aquesta història clínica s’hi podien registrar totes les dades de salut i, per tant, si ens subministraven vacunes per a tots els ciutadans podíem fer un estudi en fase 4 controlat, veient tots els resultats de salut i traient conclusions. Ho vam intentar amb AstraZeneca, ho vam intentar amb Pfizer, ho vam intentar amb Moderna. La resposta sempre va ser la mateixa: ‘amb la situació actual no ho podem fer’. Per tant, el nostre model va ser: França, Espanya i Covax. I els nostres països veïns, i ho trobo totalment raonable, ens van subministrant perquè tots pugem amb el mateix percentatge d’immunització. És cert que a l’inici anàvem una mica per sota i ara anirem una mica al davant.
Han refusat poder accedir a vacunes per a tot els ciutadans d’un sol cop.
Defugim absolutament de comprar vacunes, i se’ns han ofert milions, que no sigui pels canals oficials. Se’ns han ofert vacunes d’AstraZeneca procedents d’Àsia, de la Índia concretament, contínuament. A través de què? D’intermediaris. Alguns d’ells d’empreses de logística que transporten vacunes i que no sé per quin motiu en tenen per vendre. També de distribuïdors, però en el cas de les vacunes no serveix, perquè necessites comprar de la casa mare. I també de gent més dubtosa.
“Estic convençut que hi ha molt interès en el país en aspectes relacionats amb la ciència i la innovació. Penso que aterraran projectes en els propers mesos o anys. S’ha generat una dinàmica d’atracció per algun tipus d’activitats en relació amb la recerca i… per què no podem ser un focus d’atracció per la indústria del coneixement”
I tots plegats tenien realment vacunes?
No ho sé, però és que tampoc no hem anat a buscar-ho. No ho hem anat a mirar perquè la nostra política sempre ha estat que compraríem vacunes que estiguessin validades per alguna agència contrastada com pogués ser l’FDA, la EMA, l’agència britànica també ens va bé… l’OMS, que també té la seva validació de vacunes. Aquest és el primer requisit, que estiguin validades per una agència seriosa. I el segon requisit és que comprarem pels canals oficials, nets i transparents, d’adquisició de vacunes. Per tant, hem fet el que havíem de fer: hem negociat amb França, hem negociat amb Espanya… vam negociar molt d’hora. De fet, ens van dir que ens vendrien vacunes al mateix preu que les adquirien ells abans que hi hagués l’acord de la Comissió Europea. Per tant, en aquest sentit estàvem tranquils. I després va venir Covax. Ens hem garantit tres fonts de vacunes.
Espanya i França han trigat més del compte… i de Covax… què sabem de Covax?
Ens va garantir que rebríem vacunes abans de final de febrer i encara no les hem rebut. Crec que ara ha sortit que Covax ha subministrat a un país, doncs crec que no trigaran gaire a enviar-nos vacunes. Per tant, jo estic molt tranquil amb les vacunes. Amb les que hem rebut ja protegim la població més vulnerable del sector sanitari i sociosanitari i després persones de més de 70 anys i fins i tot podrem desescalar una mica per sota de 70 anys. Tot això tindrà un impacte important en l’evolució de la pandèmia i estic molt optimista en vista a final de primavera. Tindrem un percentatge de vacunació molt elevat.
Doncs miri que la gestió de les vacunes ha estat aparentment plena de dubtes.
Jo estic satisfet de la gestió perquè en el fons ens han garantit vacunes, vacunes serioses, vacunes netes, vacunes que hem comprat i que estan validades per agències importants del medicament i per tant estic molt tranquil en aquest sentit, també.
Que serà més important, la factura econòmica o la factura físico-mental, d’aquesta pandèmia?
No ho sé. Jo crec que tot ens passarà una factura. La factura econòmica és molt important, l’impacte econòmic és molt important, jo crec que després de la pandèmia hi haurà una escalada importantíssima econòmica, també. Crec que hi haurà moltes ganes d’activitat i que s’obriran nous sectors dins del país. Hi haurà diversificació econòmica i alhora el nostre sector principal, el turisme, gaudirà d’uns molts bons moments. Per tant, aquesta factura ja l’anirem pagant. Estarem molt més endeutats del que estava aquest país però ja anirem tornant el deute. Sóc optimista, en aquest sentit.
I sobre la salut de la gent?
La factura sanitària, sanitària quant a la salut de les persones, és important i en salut mental serà important. També entenc que quan les coses es normalitzin i la gent vegi la llum i que es va recuperant la seva economia, que ja avanço que hi haurà un període difícil, però quan aquest període el passem, aquest salut mental que estarà més mermada pel que s’ha patit, també s’anirà recuperant. Ara bé, pagarem una factura gran a nivell personal, professional, econòmic, social… tots la pagarem.
“Jo estic satisfet de la gestió perquè en el fons ens han garantit vacunes, vacunes serioses, vacunes netes, vacunes que hem comprat i que estan validades per agències importants del medicament”
Canviarà molt la societat en general i l’andorrana en particular?
Si tinguéssim capacitat d’aprendre, sí. Hem de veure quina capacitat d’aprendre té la societat en relació al que ha viscut. Crec que passar una pandèmia com aquesta ens ha de fer reflexionar sobre els valors de la vida i sobre els valors de la societat, i tenir actituds diferents, més solidàries, més prudents. També sobre la globalització i aspectes que no van directament lligats a la pandèmia però sí a preservar casa nostra, que és el nostre planeta. M’agradaria que la nostra societat, que és la societat del món, no d’Andorra solament, reflexionés sobre el futur i sobre preservar el nostre planeta, però alhora també ser conscients que som una espècie vulnerable. No som tan grans com ens pensem. Una pandèmia d’un ésser viu tan petit i insignificant com aquest ens pot posar panxa enlaire. Hem d’aprendre tots una lliçó d’humilitat i que això ens ajudi a ser millors. Però tot això dependrà de la capacitat d’aprenentatge o d’oblit de la societat i de les persones. Alguns aprendran més, altres aprendran menys. I d’altres no aprendran res.
Quan parlava de la diversificació econòmica…
Estic convençut que hi ha molt interès en el país en aspectes relacionats amb la ciència i la innovació. Penso que aterraran projectes en els propers mesos o anys. S’ha generat una dinàmica d’atracció per algun tipus d’activitats en relació amb la recerca i… per què no podem ser un focus d’atracció per la indústria del coneixement. En aquest sentit també sóc optimista. Crec que tindrem turisme i tindrem altres coses en el futur.
I en tot això, quin paper hi ha de jugar el laboratori nacional d’epidemiologia?
És un complement. El laboratori nacional d’epidemiologia, que arranca molt lentament, és un complement que ens donarà força en el moment de prendre decisions si tenim un rebrot de la pandèmia o si ens ve una altra pandèmia. És una estructura que pot ser més gran o més petita en funció del que tinguem en el futur. Jo començaria, i ho hem fet així, amb una estructura petita, que ens permeti estudiar tests per diagnosticar la Covid o decidir sobre aspectes terapèutics però també col·laborar amb projectes de recerca que s’instal·lin al país, i que vagin lligats al món de l’epidemiologia i de les infeccions, que crec que és un món sobre el qual també s’obriran projectes de recerca.
“No pot ser que uns guanyin i els altres perdin. El que perdi ha de perdre menys i el que guanyi ha de deixar de guanyar. Ningú no ha de guanyar en una pandèmia”
Què passa, que hi haurà pandèmies o infeccions de forma constant, o què?
No se sap. No se sap, això, però és allò que diuen, gat escaldat… Hem d’estar preparats per si ens vingués una altra pandèmia. Ens pot venir d’aquí a cent anys o ens pot venir d’aquí dos. Esperem que no, però hem d’estar preparats. Seria una irresponsabilitat no crear una estructura. És com l’Oficina Covid. S’ha creat per la pandèmia però una mica d’estructura quan s’acabi tot això s’haurà de tenir per fer front a noves amenaces. Al sistema sanitari li mancaven un seguit d’eines perquè ningú no pensava en una pandèmia i ara, quan hagi passat, haurem de deixar una mínima estructura que pugui créixer si ens en torna a venir una com aquesta.
La última: en aquesta pandèmia, com en una guerra, hi haurà vencedors i vençuts?
Sempre hi ha gent que fa negoci de l’adversitat. Penso que això s’ha d’evitar i una de les frases o dels conceptes que el cap de Govern sempre ha dit, és que tots hem de rebre una mica, que tots ens hem de coresponsabilitzar una mica a nivell econòmic, a nivell social, i al nivell que sigui… Tots i hem de posar.
Tots hi hem de posar… però… i rebre?
No, no. No pot ser que uns guanyin i els altres perdin. El que perdi ha de perdre menys i el que guanyi ha de deixar de guanyar. Ningú no ha de guanyar en una pandèmia.
Comentaris (16)