En ple 2022 Hysteriofunk és la banda més consolidada del Principat. Almenys, la que més recorregut té. Va començar el 1996 (aquest any ja en fan 26, però continuen celebrant la fita), i ho van fer amb ganes de viure i sentir la música. Sobretot i principalment, de gaudir-la. Tant temps després continuen fent-ho junts. Han tornat a editar els seus discs a vinil, els quatre primers almenys. També han fet concerts, alguns especials, com el que es va fer a l’auditori d’Ordino fa uns mesos. Ara, arrenquen la recta final d’aquesta gira de celebració.
Com neix Hysteriofunk fa 25 anys?
Nosaltres ja havíem tocat junts, alguns de nosaltres almenys. El Lluis i jo vam tocar a ‘Quina Columna’. Amb el Roger quan teníem 14 anys ja havíem tingut un grup. El Roger, l’Oriol i el Lluís havien tingut un grup també. Llavors un dia vam acabar tocant els quatre. Era l’època del punk metal i vam començar que volíem un cantant. Nosaltres assajàvem molt, però teníem clar que volíem un cantant. Fins que al final vam dir és igual, sense cantant, fem música únicament. I hem anat fent tants discos com hem pogut. Els hem pagat en gran part nosaltres, hem demanat alguna subvenció a Govern. Hem anat fent el que ens surt dels nassos, i mira, portem 25 anys.
El grup es crea entre coincidències i el moment idoni.
Nosaltres mai ens hem dedicat a Hysteriofunk. De fet, alguns ni tan sols ens dediquem a la música, i no hem tingut la pretensió de fer-ho. Aquest ha estat el secret del nostre èxit, perquè segurament si haguéssim entrat en un circuit comercial, ens hauríem cremat. Nosaltres hem vist néixer i morir molts grups, com Sopa de Cabra, eren contemporanis nostres, com molts altres i han acabat morint perquè el mercat i les obligacions laborals fan que hagis de viure d’això. Això és molta pressió. Nosaltres no l’hem tingut, hem fet el que hem volgut i musicalment mai ningú ens ha dit el que havíem de fer, hem sigut un esperit lliure. Llavors jo crec que el secret de la nostra longevitat és que ens prenem la música per passar-ho bé. Això ens ha salvat artísticament, però ens ha condemnat comercialment.
Compartiu la música, que és una cosa que teniu en comú i amb la que gaudiu junts.
Tot això ens permet fer una proposta musical artística autèntica, és a dir, sincera. Nosaltres fem música perquè ens ve de gust, i no la fem per l’obligació de treure un disc cada sis mesos i que soni a la ràdio.
“És cert que al país hi ha una densitat per càpita bastant alta de músics, tenim tradició musical i això la gent no ho sap, però és així”
Quin sentiment us genera saber que sou els que més temps porteu al mercat musical andorrà?
El que ens fa veure és que ens fem grans. Andorra és un país que té una cultura viva i hi ha moltes propostes musicals, cada dia hi ha més, i de qualitat. A nosaltres el que ens falta és suport del públic, que ens vagi a veure als concerts. Però és cert que al país hi ha una densitat per càpita bastant alta de músics, tenim tradició musical i això la gent no ho sap, però és així. Hi ha molta gent, inclús polítics que són músics coneguts.
La vostra proposta és molt diferent, pel simple fet que no heu tingut mai un cantant.
La nostra proposta sempre ha sigut una cosa rara. A nosaltres mai ens han deixat entrar al mercat del pop. A Madrid ja ens deien que no ens trobàvem a la línia, llavors ens presentàvem per al jazz, tampoc estem a la línia, als festivals de rock, tampoc. Ha sigut sempre una proposta eclèctica, però crec que és perquè hem fet el que ens ha donat la gana tocant, llavors és molt difícil d’etiquetar. Ens han etiquetat a rock progressiu, al postrock, però tampoc és això perquè té una mica de pop, una mica de jazz, de música electrònica, una mica de tot.
Aleshores mai heu estat realment etiquetats...
Això sempre ho heu fet vosaltres, els periodistes. Però és cert que el nostre mercat és molt petit, i el que hauríem de fer és enviar discos a la Xina, Japó, Estats Units, al mercat anglosaxó, però ens ha tocat viure al sud d’Europa.
Com arribeu a aquest tipus de música eclèctic?
Al principi quan vam començar tocàvem i no ens dèiem ni els acords. Anàvem tocant i creàvem sons, paisatges sonors. Llavors empalmàvem una cosa amb l’altra. La música és el que anem sentint, i moltes vegades el que toques és el que has sentit aquell dia. Una teoria que jo tinc és que la música és com una cosa etèria i el músic és el transmissor.
Quines diferències es veuen al grup després de 25 anys?
Ha canviat molt, perquè nosaltres al principi érem joves i no teníem responsabilitats. Llavors quedàvem al local i tocàvem hores i hores, moltes hores. Quedàvem quatre dies a la setmana i fèiem les sessions de sis hores d’assaig. Ara què passa? Que ens hem fet grans, tots tenim responsabilitats. Un viu a Barcelona, dos aquí, el Roger és actor, llavors algun dia roda aquí, l’altre està allà, el Lluís està treballant i surt de gira. Tot això dificulta les coses, però sempre hem tingut aquell punt d’anar fent coses. És el que passa també amb l’edat. Et tornes més racional, més pausat. Fa 25 anys la nostra música era explosiva, estrident i barroca. Ara ens estem tornant més melòdics. Almenys és l’evolució que jo veig, ho haurà de dir el públic. Tampoc és una cosa premeditada.
“Nosaltres mai, mai ens hem arribat a plantejar dissoldre el grup, és un dels mèrits d’Hysteriofunk, que després de 25 anys som els mateixos, i això és una cosa molt estranya”
Us heu plantejat seriosament en algun moment deixar de tocar junts?
No, això no ha passat mai. Sí que hem passat èpoques que hem tocat més o menys. Nosaltres som com germans, i a un germà pots passar sense veure’l tres anys, però quan el veus tens els mateixos sentiments, tornes a la relació. Llavors hem passat èpoques, anys que per compromisos professionals d’algun dels membres, o perquè han nascut els fills, o perquè hem hagut d’estar més centrats en la família, però ho hem anat passant. Nosaltres mai, mai ens hem arribat a plantejar dissoldre el grup, és un dels mèrits d’Hysteriofunk, que després de 25 anys som els mateixos, i això és una cosa molt estranya.
Quins projectes es presenten per al futur d’Hysteriofunk?
En el futur immediat estem mesclant el disc de l’Auditori, i sortirà ben aviat. Llavors estem començant amb la composició del proper disc, que serà el setè d’estudi.
Comentaris