Josep Autet // Periodista i escriptor

“El ral·li d’Andorra és molt gran perquè ha sabut mantenir la seva essència”

Neix el 1958 a Vic i des de petit va sentir una gran força d’atracció per l’automobilisme. Això el va portar a estar sempre implicat en aquest món, arribant a competir de forma professional com a copilot durant setze anys, després de complir amb el servei militar espanyol. En 1990 va crear el gabinet de comunicació especialitzat JAS Info Service, que treballa amb diverses empreses, entre elles l’Automòbil Club d’Andorra, amb qui ha publicat recentment el llibre ‘Ral·li d’Andorra. Un petit país, un gran ral·li’.

Josep Autet
Josep Autet

Quan es té una passió per una cosa, es reflecteix en cada passa que es dóna. I així ha sigut el cas de Josep Autet. El català ha dedicat la seva vida al món de l’automobilisme, dintre i fora del cotxe. Ha sigut copilot, secretari de cursa, campionats, col·laborador i comunicador amb el seu propi gabinet. Els seus coneixements d’aquest món es demostren quan parla de tot el que ha fet durant els anys que ha treballat amb el motor. L’avarícia, en aquest cas positiva, l’ha portat a investigar i recopilar informació, fins a tenir un importat arxiu gràfic i documental de diverses rames d’aquest esport.

La seva vinculació amb Andorra arriba amb la feina que fa des de JAS Info Service amb l’Automòbil Club d’Andorra (ACA). L’any passat, en una conversa amb el club, es va donar la fórmula perfecta. 50 aniversari, automòbils, arxiu i passió. Això s’ha traslladat al llibre ‘Ral·li d’Andorra. Un petit país, un gran ral·li’ que compta amb tota la informació d’aquesta cursa que s’ha celebrat al Principat des de l’any 1970. Amb fotografies, fitxa tècnica i molta dedicació, es fa un repàs per la història d’una de les cites referents del món del motor al país.

Com surt la idea de preparar aquest llibre?

Ho plantejàrem l’any passat, al 2020, perquè el passat mes de setembre es feia l’edició número 50 del ral·li. Llavors vàrem començar a treballar amb una mica de previsió per poder incloure-la. I així ha sigut, estan totes les edicions del ral·li d’Andorra, i les que no es van poder celebrar per certes circumstàncies ha quedat explicat. Era una condició bastant necessària poder incloure la competició d’aquest any perquè era el 50 aniversari, i parlar de 50 anys de ral·li sense el d’aquest setembre no tenia gaire sentit.

O sigui, el llibre s’ha acabat de fer fa pràcticament res...

Totalment. Jo havia vist el document en digital, però no en paper. Hem anat corregint durant tots aquests mesos, hem fet una feina molt important de correcció, i de repàs i de muntatge. Però diguem-ne jo el llibre físicament el vaig veure dimarts al matí. Dilluns va arribar l’enquadernat, que també és una feina molt laboriosa. La veritat és que em va semblar un moment molt emocionant tenir-lo a les menys després d’un any i mig.

“Em va semblar un moment molt emocionant tenir-lo a les menys després d’un any i mig”

Com ha sigut el trajecte, des de plantejar el llibre fins a tenir-lo a les mans?

La idea era clara, volíem plasmar els 50 anys d’una prova esportiva de l’Automòbil Club Andorra. Bé una de tantes, perquè han tingut altres activitats, però no han sigut tan notables com el ral·li. Llavors un cop vaig tenir plantejat el tema, vaig veure què tenia jo, perquè estic bastant ficat en el tema de la història de l’automobilisme català i andorrà. Jo tenia alguna cosa, altres estaven als arxius, on vaig passar-me dies. Allà estava tot, excepte un període de temps molt concret del 73 al 78, que no hi ha absolutament res a causa de les inundacions. Per tant d’aquests anys no teníem res, zero informació oficialment com a club. Això ha sigut el més estressant i el més laboriós. Hem anat recopilant d’un pilot que et donava un paper, l’altre tenia una classificació... Vaig poder accedir al recull de premsa i això va ajudar molt francament.

I s’ha aconseguit tota la informació?

Ha sigut difícil perquè sortia una classificació, però no teníem els trams, els quilòmetres, i tot això surt reflectit al llibre. Tenim una fitxa tècnica per cada ral·li en la qual hi ha tot el que significava cada divisió de participants, la data, la sortida i l’arribada... Però en principi diria que no ens hem deixat res, penso que no es nota i que totes les edicions estan igual tractades. A pesar de les dificultats hem aconseguit que tot estigui reflectit en la mateixa mesura.

“La sort que hem tingut és que hem trobat molta gent que ha estat vinculada al ral·li des dels anys setanta, o familiars que ho han guardat que és molt difícil”

La col·laboració de la gent ha sigut clau per poder fer el llibre...

La sort que hem tingut és que hem trobat molta gent que ha estat vinculada al ral·li des dels anys setanta, o familiars que ho han guardat que és molt difícil. La Biblioteca Nacional també m’ha ajudat molt pel tema de l’hemeroteca andorrana. Hem tingut a més un contacte del país que ha col·laborat i que ens ha fet una mica de xerpa local, que ens ajudava a anar a les cases de gent que ens podia ajudar, i ens n’hem sortit així.

Què és el que més li ha agradat descobrir fent aquest llibre?

Bé el que m’ha sorprès és que el ral·li ha viscut, en aquests 50 anys, edicions de molts colors. Jo no les coneixia, i investigant aquestes dades he vist que hi ha uns anys en què les coses no van bé perquè s’havia de puntuar, i hi havia molts participants catalans que per les circumstàncies federatives havien de puntar i hi va haver una baixada. Ha tingut epoques molt difícils, però el club ha aguantat, la seva gent ha aguantat i ha tornat a sortir. Per això que és un gran ral·li, no perquè tingui una dimensió mundial, ni realment sigui una prova que no tingui comparació. Senzillament perquè el ral·li d’Andorra ha sabut mantenir la seva essència, la que van marcar els seus creadors l’any 1970.

El ral·li ha aconseguit assentar-se i trobar el seu lloc per posicionar-se...

Sí, inclús en èpoques fluixes han sabut mantenir, i tot això ha donat com a fruit un ral·li de 50 anys, però que canvia de velocitat i regularitat fins al 2012, on troba definitivament el seu forat. Actualment és un referent en la modalitat de clàssics al sud d’Europa. Ha arribat a tenir tants participants que s’ha hagut de dir que no a alguns, perquè la seva dimensió no permetia tenir més gent. Abans es depenia de la puntuació. Ara no, però és una prova amb personalitat pròpia, perquè ha sabut adaptar-se. No depèn de ningú, però ha fet content tothom.

Què és el que més li agrada del món de l’automobilisme?

És molt difícil dir-ho d’una cosa que es porta a dins. No hi ha una definició, vaig créixer amb això perquè m’agradava, no de forma circumstancial. Durant uns anys era aficionat, però quan em vaig poder dedicar professionalment vaig tenir una explicació clara. En els tems actuals va canviant molt tot, però ens adaptem i trobem la manera de gaudir de les novetats de l’automobilisme.

FEWKY7qXEAcKvZn
Un instant de la presentació del llibre.

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.