Com ha afectat la crisi del coronavirus al sector immobiliari?
Jo estic una mica sorprès, tot i que sempre he estat optimista. Pensava que estaríem uns mesos en què costaria recuperar-nos, però de seguida que hem estat operatius, a partir del juny, s’ha treballat per sobre de les expectatives que teníem. Estem bastant contents perquè portem un ritme com el de l’any passat o superior.
Això es tradueix en més vendes?
La demanda hi continua sent; una altra cosa és que s’hagi de treballar, com sempre. No hem vist gent que hagi renunciat; el que s’ha fet és ajornar les decisions durant el confinament. I diria més; hi ha gent que durant la pandèmia ha pensat que canviar de residència o accedir a una propietat era una cosa que interessava perquè, en estar tant temps al pis, s’han adonat de les limitacions que tenia i ara busca una altra cosa.
“Hi ha gent que durant la pandèmia ha pensat que canviar de residència els interessava perquè, en estar tant temps al pis, s’han adonat de les limitacions que tenia i ara busca una altra cosa”
Ara es diu que es busquen habitatges amb balcó...
O amb jardí. I també hi ha gent de fora que ha vist que es pot teletreballar, que ho ha viscut de forma pràctica. Gent que ve aquí amb aquesta intenció. La sensació és que la demanda és persistent, que anem pujant i que estem en un moment de creixement moderat.
El coronavirus farà baixar els lloguers?
Crec que no. Ara estan estancats per les limitacions de Govern. Per les condicions del mercat, haurien de pujar perquè continua havent-hi demanda i, en canvi, no arriba nou producte al mercat.
Li costa alguna immobiliària que hagi hagut de tancar?
No. Els moviments s’estan produint. No tenim informació que algú pensi a tancar.
“L’any serà negatiu perquè durant tres mesos no s’ha treballat, però ara seguim la tendència que portàvem, una senda de creixement que volem raonable i moderat”
Quin balanç es podrà fer de l’any?
Hi ha hagut tres o quatre mesos que no s’ha treballat. Serà, per tant, negatiu. Però dins de la tendència que portava el sector, estem en una senda de creixement que, tant de bo, sigui raonable i moderat, que és el que ens interessa.
Com van viure aquests mesos de confinament?
Com tothom primer amb incredulitat i després amb inquietud. La idea que es va tenir és que seria un parèntesi i que tornaríem, no de cop, a la situació anterior.
Els propietaris han hagut de fer sacrificis, com ara reduir part dels lloguers...
En general, ho han entès, ho han acatat i han acceptat totes aquestes mesures. Han admès que era una situació excepcional i que hi havien de col·laborar. No ens hem trobat problemes en aquest sentit. És més, en alguns casos han anat més enllà. Per exemple, una iniciativa de l’AGIA va ser posar-nos amb Govern i vam aconseguir una bossa d’una dotzena de pisos que van poder ser ocupats per alguns metges o gent que havia de romandre aïllada. En moments de dificultats, hem vist que la gent és solidària i estem satisfets que això passi.
Hi ha hagut, però, queixes d’alguns llogaters que denunciaven traves a l’hora de rebaixar la renda per estar en ERTO...
Sí. Aquí va haver-hi una certa confusió perquè el Govern primer va dir que per tramitar la rebaixa hi havia prou aportant un document i després ho va canviar. Això va portar un cert desconcert durant dues o tres setmanes, amb notícies contradictòries de com havíem de gestionar el tema.
“Els propietaris han entès, acatat i acceptat les mesures de reducció de lloguer; han entès que era una situació excepcional i que hi havien de col·laborar”
Arran de la Covid-19, s’ha detectat un interès de gent de fora per venir?
És veritat. Hi ha la sensació que Andorra ho ha gestionat bé i que les coses estan més controlades. Ells fan la comparació als llocs on viuen i, aquí, sortim guanyant.
El problema dels lloguers no ha marxat...
No.
El sector és conscient que els lloguers estan per sobre del que pot pagar molta gent?
Hi ha l’opinió que això és un problema. Podem dir que per una determinada gent amb un nivell econòmic modest hi ha una certa dificultat a trobar un habitatge que pugui pagar. I el mercat, per si sol, no ho cobreix. Aquí no hi ha més remei que demanar la col·laboració del sector públic.
“Parlar de justícia i mercat.... són coses diferents”
600 euros per un pis d’una habitació a Andorra la Vella és un preu just?
Parlar de justícia en això... Parlar de justícia i de mercat... són coses diferents. En tot cas, és el preu que porta el mercat.
En un àmbit tan essencial s’ha de deixar tot al mercat?
No. Per fer front a qui té ingressos baixos i no pot arribar, cal que entri el sector públic. Aquests 600 euros a Encamp o Sant Julià són per dues habitacions. També és un tema de centralitat. I això passa a tot arreu: viure al centre és car.
No els agrada que es tornin a congelar els lloguers...
Per tercera vegada. Ja els hem dit que un pegat, que només ajorna el problema, no el soluciona. Tard o d’hora hauran de deixar de controlar-ho i llavors es pot produir una reacció que seria lògica. Sí que hi ha hagut algun propietari que ha abusat, però la gran majoria no. Ara es bloqueja artificialment però quan no hi hagi res que els coaccioni, intentaran recuperar i, fins i tot, més del que tocaria per por que tornin les limitacions.
“Congelar els lloguers els bloqueja artificialment; quan no hi hagi res que coaccioni els propietaris, intentaran recuperar-los i, fins i tot, més del que tocaria”
I, llavors, què?
La solució és que es produeixin realment habitatges en règim de lloguer que siguin accessibles per a aquesta part de la població i això el mercat no ho porta, perquè l’estructura de costos fa que no hi hagi promotors o inversors que pugui fer-los i treure rendiment. Els números no surten. Si comptes el preu del terreny, el material, la construcció, els permisos i els impostos i, al final, llogar-ho, no surten. Només es pot arribar amb una participació del sector públic, traient impostos i aportant sòl públic en règim de concessió administrativa, amb les condicions que siguin necessàries, com ara preus limitats. Si no és així, no es produiran.
A Andorra cal construir més pisos?
Sí, perquè hi ha una demanda insatisfeta i durant molts anys hi ha hagut una crisi molt profunda i pràcticament no es va construir. Això el nostre sector és un problema que té sempre. Hi ha una demanda i un decalatge per satisfer-la perquè un edifici no es construeix en quatre dies. No ens adaptem ràpidament als canvis de la demanda i això fa que, en uns moments, s’apugin els preus i, en altres, hi hagi un excés de demanda.
Però hi ha pisos buits...
No els tenim quantificats. Dels que diu el Govern que no tenen comptador hauríem de veure quins estan realment buits. Alguns poden estar a la cartera de les agències o reformant-se. Caldria veure si realment estan sense emprar.
Quants estan afectats pel problema del model 720 de la Hisenda espanyola?
Pel que hem anat sentint, la majoria s’han anat regularitzant. També sabem que la justícia europea els ha dit que no és correcte.
“L’Institut de l’habitatge pot ser una eina positiva, però cal veure com s’implementa”
Com valoreu que es creï un institut de l’habitatge?
Pot ser una eina. Es parla de col·laboració publicoprivada i ens sembla bé i també d’un fons al qual es pot aportar sòl. Però ara cal veure com s’implementa. Pot ser positiva.
Amb la llei d’arrendaments ja no esteu tant d’acord...
La mesura de congelar els lloguers es pot utilitzar durant poc temps, perquè com més temps ho faci més perjudicial serà pel mercat.
Catalunya ha posat límits als lloguers. Això és possible aquí?
Crec que no es va en aquesta direcció. Allà ha estat molt protestada pels agents immobiliaris i a altres llocs on s’han fet lleis així han acabat fracassant. Un control generalitzat de preus no funciona mai. Sempre dona problemes al cap d’un cert temps. Tard o d’hora, acaba esclatant.
Veurem moltes promocions de pisos en un futur proper?
Tant de bo hi hagi prou per donar satisfacció a tota la demanda que tenim. Els que surten naturalment van a cobrir un determinat tipus de demanda, la de nivell mitjà-alt. El problema és la de nivell baix.
“Al centre de les grans ciutats de qualsevol país hi ha aquest tipus d’urbanisme i arquitectura [torres a Escaldes]; el que s’utilitza per dalt es treu per baix”
No hi ha massa promocions de pisos de luxe?
El que passa és que durant molt temps ha estat molt parat i ara ha arribat tot de cop. Per les converses que tenim amb qui els ven, ens diuen que porten bon ritme de reserves i que les coses els van bé. Dona la sensació que el mercat l’anirà absorbint.
Hi ha tant client de luxe?
La sensació és que sí.
Són necessaris edificis tan alts com els que es faran Escaldes?
Al centre de les grans ciutats de qualsevol país hi ha aquest tipus d’urbanisme i arquitectura. Pensem que el que s’utilitza per alt es treu de baix. Potser és més preferible això a ocupar més terreny.
Són conscients que alguns ciutadans els veuen amb cua i banyes?
(riu) Estem mal encasellats. Nosaltres som intermediaris entre comprador i venedor i entre propietari i llogater. Mirem de conciliar les dues parts. No és cert que només defensem una. El que volem és que les operacions tirin endavant. Aquest paper, a vegades, no és prou comprès. També tenim dins l’AGIA la feina de fer comprendre que estem a favor de les dues bandes.
“Estem mal encasellats. Som intermediaris entre comprador i venedor i entre propietari i llogater; mirem de conciliar les dues parts i no és cert que només defensem a una”
Qui s’ha mostrat crític és el Raonador en els darrers informes...
No tant amb nosaltres sinó amb alguns propietaris que han practicat abusos. Nosaltres no hi estem a favor que hi hagi aquestes pràctiques. Com a sector ens insteressa un creixement ordenat i moderat. No volem moments de gran auge per després arribar a crisis profundes. Volem anivellar els dos moments.
Com actua l’AGIA si es detecta alguna mala praxi?
Podem intervenir si és dels col·legiats. Ens posem en contacte amb ell, li demanem explicacions i que es defensi. Tot el que fem es dona informació al denunciant i al denunciat. I pot arribar a un final amb sanció. Si la mala praxi és d’altres, també, si afecta el sector, mirem de parlar amb la persona concernida.
A la tardor del 2019 es va introduir un nou règim sancionador; s’ha posat ja alguna?
Encara no els tenim aprovats pel Govern i, per tant, no es poden aplicar. Es van posar al dia allò que no estava i el règim sancionador va ser una de les coses perquè no era prou efectiu.
Comentaris (11)