Carla Guinot / Professora, emprenedora i escriptora

“El barri antic d’Andorra ha donat molta vida al centre de la parròquia”

Va néixer a Badalona el 1983 però resideix al Principat des dels tres anys i el pròxim 11 de setembre obtindrà la nacionalitat Andorrana. Estudiant d’història de l’art a la Universitat Autònoma de Barcelona i professora des de fa quinze anys pel ministeri d’Educació, va començar la seva etapa professional al col·legi Sant Ermengol i, dos anys després, va marxar a l’institut María Moliner, on ja porta més d’una dotzena d’anys. Ara, també és propietària de la botiga de roba ‘Barbarella Vintage Andorra’ i ha escrit un llibre de monòlegs durant els mesos de confinament.

Carla Guinot
Carla Guinot

Qui no arrisca no guanya, diuen. Hi ha molts exemples d’èxit. Diuen, també, que has d’escollir el que més t’agrada per treballar -si tens la possibilitat, és clar-. Són dues coses que, ara més que mai, amb el maleït virus voltant pel món, no es poden oblidar. La Carla és un exemple. Primer estudiant i després professora, va començar de zero amb un petit local de roba i, davant una pandèmia mundial, va trobar l’amagatall de l’humor i el va plasmar a un llibre. Dit així…

Com es porta ser professora, emprenedora i mare?

Crec que en aquesta vida s’ha de fer tot allò que es pugui, sempre que no fem res dolent als altres. Hem d’aprofitar. Jo ho porto bé. Vaig obrir la botiga perquè em vaig veure amb els dos nens a la cuina, netejant…estancada a la rutina de la feina a casa i de casa a la feina, i se’m va ocórrer que tenia una oportunitat. Jo sóc hiperactiva, necessito fer coses constantment i bé, ja m’agradava la roba ‘vintage’ abans i la veritat és que ho porto molt bé.

També ha escrit un llibre

Sí. Quan portàvem dues setmanes de confinament amb els nens petits a casa -un de vuit anys i una de sis-, amb les classes en línia, intentant contactar amb els alumnes per correu electrònic…tot plegat era una mica estressant i vaig desfogar-me en una publicació al Facebook on vaig veure que la gent pensava com jo. A partir d’aquí vaig pensar: som-hi. Em vaig posar a escriure i li anava ensenyant als meus amics pels WhatsApp per riure tots plegats i, al final, parlant amb la meva companya de literatura em va plantejar la possibilitat d’escriure un llibre. Doncs mira, l’he escrit i el publicaré al gener gràcies a una campanya de ‘crowdfunding’ que vaig fer. El títol és ‘Hasta el potorro: monólogos confinados para mentes desconfinadas’.

“Crec que en aquesta vida s’ha de fer tot allò que es pugui, sempre que no fem res dolent als altres. Hem d’aprofitar.”

Només li falta plantar l’arbre

El vaig plantar amb nou anys al rec, amb el col·legi. Ara només em falta sortir a una pel·lícula d'Almodóvar.

Quin és el model de negoci que té vostè?

Ja fa anys que triomfa a capitals europees com Londres, Barcelona o Madrid. Jo, després d’acabar els estudis baixava a Barcelona a comprar-me la roba a botigues ‘vintage’ o de segona mà. La meva tipologia de roba no és segona mà com a tal. El més nou que tinc és de l’any 2000, pel qual ja es considera ‘vintage’ i arriba dels Estats Units però el magatzem està a Barcelona, així que m’arriba bastant de pressa. Jo la compro per pes però la venc per peça perquè aquest tipus de roba és bastant car i no em vaig atrevir a comprar per pes i vendre-la també de la mateixa manera, era massa arriscat. Hi ha de tot, però sobretot roba dels anys 80.

Com sorgeix la idea?

Ara farà tres anys que vaig obrir. Conversant a l’estiu amb un familiar vam pensar que al Principat anem tots una mica ‘uniformats’ i feia falta un canvi. Sortir una mica de la norma. A mi m’agrada molt la roba així que em vaig informar, vaig fer números, no tenia res estalviat però veient que si no funcionava no tindria moltes pèrdues, vaig tirar cap endavant. Vaig consultar els proveïdors i vaig pensar que era possible, però només obro a la tarda perquè, evidentment, sóc professora i fins a les 17:00 hores no puc atendre el negoci.

La botiga 'Barbarella Vintage Andorra' al barri antic
La botiga 'Barbarella Vintage Andorra' al barri antic

Per què una persona amb treball estable s’aventura d’aquesta manera?

Bé, com he dit sóc una mica hiperactiva, m’he d’estar renovant constantment i crec que és una capacitat que ha de tindre el professorat, renovar-nos. Sempre he d’estar ficada en alguna cosa. Encara que tinc fills, considero que la botiga és el meu ‘hobby’, la meva afició i mira…si dóna diners, doncs millor.

Com ha viscut la crisi sanitària?

A escala de negoci considero que Govern s’ha portat molt bé. També la persona que em lloga el local, Andorra Telecom i FEDA, és a dir, que no he tingut despeses. Gràcies al tipus de negoci que tinc jo no porto roba de temporada, sempre tinc la mateixa, per tant tampoc he tingut pèrdues en aquest sentit. El mes de juny va ser súper bo, però encara així, ara estic esperant una mica a comprar perquè encara m’he de recuperar.

“He portat bastant bé les classes en línia perquè els meus alumnes són la meva família”

I a les classes en línia, moltes faltes de respecte?

Cap ni una. M’encanta la meva feina. El que em dóna menjar són les meves dues aficions. Tinc molt bona relació amb els alumnes, no tinc cap problema…no sé, hem de partir de la base que tractem amb persones i amb estudiants després. L’únic inconvenient que he tingut és el fet que tinc dos nens petits que també tenien classes en línia de tant en tant i només tenim un ordinador a casa. Però a banda d’això i la possibilitat que em demanessin l’esmorzar mentre feia una classe, ho he portat tot bastant bé perquè els meus alumnes són la meva família.

I ara?

I ara…bé. Ho veig complicat. Està clar que hem de canviar la filosofia de fer la classe. Jo hauria començat fent-les híbrides, uns en línia, els altres de manera presencial i amb dies alternatius per cada curs per evitar el que crec que ens passarà. Em preocupa que si sóc professora i he de posar-me quinze dies de baixa perquè sóc contacte amb un positiu no podré obrir la botiga tampoc.

Quina opinió té de la tasca dels polítics durant la pandèmia?

Crec que som dels països que millor ho està portant. Evidentment que les coses es poden fer molt millor, però també es poden fer molt pitjor i tenim l’exemple al costat nostre. Jo crec que ho han fet molt bé, de moment em sento orgullosa. Potser no sóc del color de Govern, però la gestió l’han portat bé.

La portada del llibre que s'estrenarà l'any vinent
La portada del llibre que s'estrenarà l'any vinent

Creu que serà efectiu el cribratge a la comunitat educativa?

Tothom sap de tot i ningú sap de res. Si em diuen que m’he de fer una prova, me la faré. Com no sé com reacciona aquest virus ho faig i ja està. El que si tinc clar és que esperaré uns cinc anys per posar-me la vacuna per veure quin efecte té. Això sí que ho tinc clar, però el cribratge és una mesura de prevenció que s’ha d’aplicar perquè ningú sap què passarà.

Al costat de la seva botiga està l’Atelier, el local que va rebre una multa de mil euros per tancar deu minuts tard. Quina opinió té al respecte?

Crec que estan perdent molts diners amb les mesures de prevenció. Ens hem d’acostumar, això està clar, però ja que perdre dues hores de la seva feina i respecten les indicacions, que els hi permetessin tindre la terrassa durant tot l’hivern amb una reducció del que ara paguen. Primer per respectar el distanciament social i segon perquè dóna molta vida al barri i al centre d’Andorra. Són locals petits i la terrassa podria compensar els diners que estan deixant de guanyar.

“L’Atelier és un local que precisament sempre respecta els protocols. No crec que hagi estat un error per la seva part, estaven acabant de cobrar”

Què li diria a la gent que defensa que la sanció es justa?

L’Atelier és un local que precisament sempre respecta els protocols. No crec que hagi estat un error per la seva part, estaven acabant de cobrar. Jo puc entrar al centre comercial quinze minuts abans que tanquin i sortit un quart d’hora més tard de l’hora de tancament…i no passa res. Vull dir, això ens ha passat a tots, no deixen entrar a ningú a l’hora del tancament per sortir sí. Mil euros per deu minuts…jo els hi dono suport. No crec que sigui just.

Vostè és docent, com veu el jovent? Està sent responsable?

Doncs depèn de l’edat. Crec que la responsabilitat, en un primer moment, és dels que els eduquen a casa, vull dir, demanar-li a un adolescent que no surti, que no s’ajunti amb els seus amics…és molt complicat. Fins a cert punt, estan complint amb la seva responsabilitat. Almenys els meus alumnes estan molt conscienciats i actuen de forma correcta. Fins i tot veig més irresponsables alguns adults que volten per les terrasses o pel carrer.

Quin missatge té pels seus alumnes?

Respectem el que ens diuen perquè no sabem que passarà. Almenys no ens diran que no ho hem  intentat.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.