Com ha començat el curs? Què voldria, en línies generals, reforçar aquest any?
La ‘rentrée’ s’ha desenvolupat en bones condicions en relació amb la xifra d’alumnes. És cert que n’hem viscut un augment, però ha estat un increment que esperàvem, que ja estava planificat. El que ha generat més maldecaps ha estat la disponibilitat d’aules, ja que estem una mica restringits d’espai ara mateix. D’altra banda, tots els projectes que tenim actius al centre –i que la rectora de l’acadèmia de Montpellier va elogiar durant la seva visita la primera setmana de classes– continuaran. Hem reforçat, però, les accions que ens ajuden a consolidar la igualtat entre noies i nois –una de les qüestions més importants per al nostre centre– o aquelles que permeten lluitar contra l’assetjament escolar, que també és un eix fonamental en el qual treballen intensament en col·laboració amb el ministeri d’Educació francès i els seus serveis adscrits. Un eix que, malauradament, crec que no es deixarà de treballar mai i que cal tractar constantment. A més a més, també comptem amb l’internat d’excel·lència on acollim els alumnes del Pas de la Casa. Els oferim acompanyament i els ajudem en les tasques escolars. La nostra prioritat central és garantir l’èxit dels alumnes durant el seu recorregut formatiu, sigui al Collège –fins als quinze anys–, sigui, després, al Lycée Professionnel o al Lycée Général. Treballem perquè tots obtinguin el títol de Baccalauréat o el Brevet des Collèges.
Enguany, com vostè deia, han viscut un augment del nombre d’alumnes. Una setantena més. Quines dificultats ha implicat aquest increment? Quines solucions han trobat?
Bé, és normal aquest augment, no? I és normal perquè respon a les xifres demogràfiques de nens i nenes residents a Andorra. L’any passat ja vam viure un fort augment a les classes de Première, en què es va assolir un màxim d’alumnes. Ara, hem viscut la culminació a les classes de Terminale. Passem –per dir-ho d’alguna manera– per un altiplà, és a dir, durant els quatre o cinc anys vinents tindrem el mateix nombre d’alumnes al Collège, al Lycée Général i al Lycée Professionnel. Aquest any, de fet, hem hagut de crear una nova classe de Terminale Général Supplémentaire i també ha calgut obrir mig grup més de Lycée Professionnel en l’itinerari d’hoteleria. Tot plegat va obligar-nos a buscar més espai per acollir tots aquests alumnes, però la cerca o l’ampliació de noves instal·lacions ja la teníem assumida. De fet, ha estat relativament senzilla la gestió, ja que el govern francès ens ha facilitat els recursos suficients. També hem rebut molta ajuda per part del govern andorrà, és a dir, per part del ministeri d’Educació andorrà, ja que ens va posar a disposició les instal·lacions del Roc, a Ciutat de Valls. Així que tot s’ha planificat amb temps suficient perquè era important estar preparats. Ha estat un inici de curs complex i delicat des d’aquest punt de vista, el de l’espai. Especialment, al Lycée Professionnel i al Lycée Général. El Collège, en canvi, es manté en uns 1.000 alumnes actualment, que és la seva proporció habitual; deu classes per nivell.
“Sabem que en la generació de criatures que ara tenen 4, 5 o 6 anys estem vivint un descens de l’alumnat. Per tant, a llarg termini, acabarem rebaixant el nombre d’estudiants. La baixada arribarà. Així, segons les nostres previsions, ens situem en un moment alt, però excepcional, també”
Si la xifra d’estudiants va creixent, el Lycée haurà d’ampliar les instal·lacions actuals o buscar-ne més de noves? Creu que el centre ja està arribant al límit admissible? Caldran més professors?
Bé, és el que deia: crec que estem al nivell màxim pel que fa a nombre d’alumnes. La demografia a Andorra no va camí d’un increment constant, sinó que, més aviat, en dirigim a un manteniment del que tenim. La idea –que comentava– de l’altiplà. Sabem que en la generació de criatures que ara tenen 4, 5 o 6 anys estem vivint un descens de l’alumnat. Per tant, a llarg termini, acabarem rebaixant el nombre d’estudiants. La baixada arribarà. Així, segons les nostres previsions, ens situem en un moment alt, però excepcional, també. L’any que ve ja veurem una mica aquest descens, de manera lleugera. La baixada anirà arribant moderadament. Potser l’any vinent tindrem trenta o quaranta alumnes menys.
Aquest augment excepcional d’enguany ha creat la necessitat de contractar nous professors?
L’increment ens ha obligat a obrir una classe complementària. I sí, ha calgut incorporar una mica més de professors, però no ha estat una contractació enorme. Parlem de dos o tres professors suplementaris més. No ha calgut sol·licitar molts més professionals perquè la nostra plantilla ja és capaç de cobrir, en gran part, aquest augment d’alumnes.
Alguns pares s’han queixat de la comunicació tardana de l’ampliació d’horaris a la tarda atès aquest augment d’estudiants. Què n’ha de dir?
Sí, vaig veure l’article que vau publicar dies enrere. Jo, personalment, no he rebut cap missatge de cap pare que no estigui content. No és estrictament necessari que m’ho diguin, però. Puc entendre que en casos d’aquests hi hagi certa molèstia. El fet, però, és que hem creat una aula de Terminale Professionnel i una aula de Terminale Général. I, al mateix temps, també hem atès una demanada dels pares i els alumnes, una demanda que nosaltres també vam detectar, que és l’obertura d’un itinerari d’especialitat d’arts plàstiques. Ha estat l’establiment d’aquest itinerari nou que ens ha obligat a coordinar quatre classes de Première i quatre de Terminale alhora. Això ha sobrecarregat els horaris escolars, la qual cosa ha provocat que l’únic moment lliure per a tots arribi a la tarda, de 17.30 h a 18.30 h. A més, també s’han hagut de buscar nous espais per a les classes de Terminale. Durant aquest any, la situació serà aquesta. Esperem que l’any vinent puguem tornar a un horari una mica més amable, si podem dir-ho així.
La gratuïtat de l’ensenyament francès a Andorra està garantida?
Sí. És una cosa segura, garantida.
Durant el mandat de l’ambaixadora Caballero es va posar en dubte aquest marc de gratuïtat.
No la vaig conèixer perquè jo encara no havia arribat al país. Però sí: la gratuïtat està garantida, tal com ho està a França. L’educació francesa és un avantatge per a les famílies andorranes, ja que és gratuïta i permet que tothom hi pugui tenir accés. La gratuïtat també garanteix que sigui una educació de qualitat. Tots els centres que pertanyem al circuit del ministeri d’Educació francès seguim el mateix model. Hi ha un acord francoandorrà que estableix que aquesta educació és gratuïta en el context del Principat. De fet, si no m’equivoco, aquest acord serà revalidat durant les pròximes setmanes. Té una durada aproximada de deu anys. L’últim acord es va signar el 2013.
Creu que la valoració de l’ensenyament francès a Andorra es manté en un nivell alt? Sempre se n’ha destacat la qualitat educativa, l’exigència.
Des del meu punt de vista, sí. És un model d’ensenyament exigent, que persegueix l’excel·lència. I aquesta ambició també ens exigeix molt a nosaltres. L’esperen els alumnes, aquesta excel·lència, però? L’esperen les famílies? És una pregunta de fons perquè l’exigència implica moltes hores, moltes classes. El model del Lycée és el mateix que s’aplica a la resta de centres de França. No tinc elements per comparar el nostre model amb el del sistema educatiu andorrà o espanyol. Es prefereix un model abans que un altre? És una pregunta oberta. El que puc dir jo és que estem aquí, també, per promoure la continuació de la formació superior a França. Aproximadament, el 80% dels nostres estudiants se’n van a França a continuar la seva formació amb programes d’alta qualitat. A Occitània, o bé a tot França. En general, a tots els alumnes els motiva poder continuar formant-se a França. I aquest és el nostre objectiu. Tenim engegada una iniciativa amb l’Ambaixada de França per impulsar un fòrum sobre estudis superiors a França. Se celebrarà aquest novembre i serà ja la quarta edició. Convidem universitats i escoles franceses perquè expliquin el que ofereixen. D’aquesta manera, els estudiants dels sistemes francès i andorrà poden conèixer els processos d’estudis a França. I, de fet, aquesta exigència del sistema educatiu francès és fonamental que poder superar els estudis a França.
“El que puc dir jo és que estem aquí, també, per promoure la continuació de la formació superior a França. Aproximadament, el 80% dels nostres estudiants se’n van a França a continuar la seva formació amb programes d’alta qualitat. A Occitània, o bé a tot França. En general, a tots els alumnes els motiva poder continuar formant-se a França”
En vam parlar dies enrere, però voldria tornar a demanar-li en quin punt es troba el projecte d’instal·lació de càmeres de videovigilància al centre per evitar que es repeteixi un cas de tocaments com el que es va destapar el juliol passat? Quines mesures han aplicat o han d’aplicar per evitar la repetició d’un altre incident similar?
Bé, jo no en diria videovigilància, sinó videoseguretat. La videovigilància implica que hi hagi algú permanentment darrere les càmeres. Estem treballant en aquest projecte per poder afinar els controls. Les càmeres ens permeten enregistrar el que passa al centre i poder anar a buscar les gravacions en cas que calgui aclarir alguna situació. Si algú ens comunica que li ha passat alguna cosa, podem anar a buscar les imatges.
Faciliten l’obtenció de proves, doncs.
Sí, exacte. Hem contractat una empresa per instal·lar algunes càmeres més i modificar algunes de les existents per millorar-ne la qualitat.
Em vau dir que al passadís central d’entrada ja s’havia fet aquesta modificació.
Bé, en alguns punts del recinte ja hi ha càmeres modernes, la qual cosa no implica cap necessitat de millora. En altres zones sí que ha calgut o caldrà fer aquests treballs, però el Lycée és molt gran i ho hem de fer de mica en mica. És un projecte a llarg termini. Ara bé, com vaig comentar, instal·lar càmeres per tot arreu també pot tenir un efecte negatiu per a la vida escolar.
Cal evitar convertir el centre en una presó.
Exactament.
L’alumne assenyalat per la companya que va patir els tocaments no s’ha pogut identificar. S’amaga, de moment.
No l’hem trobat, no. Malgrat la descripció que ens va donar la jove, no hem aconseguit trobar-lo ni presencialment ni a través de les càmeres. Des del primer dia hem estat treballant per saber qui és, però, desgraciadament, no hem esclarit la seva identitat. Trobar-lo ens hauria permès resoldre la situació perquè l’estudiant pateix. És una víctima i no és gens normal que passin aquestes coses.
“L’ambient està una mica enrarit per aquesta història de les bandes. Creiem, certament, que alguns estudiant del centre formen part d’aquests grups. En tenim, doncs, dins l’escola. En aquest sentit, però, vull dir que tenim contacte permanent amb la policia per tranquil·litzar les famílies i els estudiants. La policia es persona cada dia al centre”
Fa quinze dies, una noia va ser apallissada per part d’un grup nombrós de joves a Encamp. Creu que la joventut actual està més alterada, més crispada en comparació amb altres generacions anteriors?
Ara mateix, l’ambient està una mica enrarit per aquesta història de les bandes. Creiem, certament, que alguns estudiants del centre formen part d’aquests grups violents. N’hi hauria, doncs, dins l’escola. En aquest sentit, però, vull dir que tenim contacte permanent amb la policia per tranquil·litzar les famílies i els estudiants. La policia es persona cada dia al centre. Al matí, durant l’entrada dels estudiants. I a la tarda, de 16.30 h a 17.30 h, durant la sortida. La presència policial calma els ànims. Ahir al vespre, a més, es van controlar alguns estudiants que no són del nostre centre, però que, sovint, es reuneixen aquí al davant. Estem inquiets, com deia, perquè tenim més de 1.600 alumnes i situacions com aquestes –de bandes juvenils, de violència– no són fàcils de gestionar pels efectes secundaris que poden desencadenar internament. Procurem que les famílies no estiguin preocupades, que vegin que hi ha seguretat. Per això, precisament, vaig demanar presència policial a l’exterior. Veurem què passa. Sé que hi ha una investigació policial oberta i avui he llegit en un article de premsa que s’ha citat alguns joves a la comissària. Esperem que tot es resolgui aviat, però he de reconèixer que hi ha una certa preocupació.
Així confirma que alguns estudiant del Lycée poden ser membres d’aquestes bandes violentes.
N’hi pot haver alguns, sí. Així ho creiem. No tenim proves, però. Altres joves venen als voltants del Lycée, ronden les instal·lacions. Juntament amb la policia, intentem que tot això no passi, que no hi hagi problemes a l’interior del Lycée, però tampoc a l’exterior.
Com es treballa la cohesió i el respecte entre l’alumnat per evitar que els joves acabin implicats en grups d’aquests?
No és fàcil, la veritat. La cohesió cal crear-la, construir-la. La treballem classe per classe. Intentem, a l’inici del curs especialment, que els alumnes puguin tenir moments per poder-se conèixer, intercanviar inquietuds, interessos… I respectar-se, valorar-se mútuament. A banda, en altres espais, com ara el pati, tenim supervisors per garantir que l’ambient sigui fluid, tranquil. Cal trobar un punt d’equilibri: no pressionar massa els estudiants, sinó demostrar-los que els professors estan a disposició per al que necessitin, poder transmetre’ls tranquil·litat. Aquest és el Lycée que volem tenir. Ara bé, si cal actuar amb fermesa davant de situacions que no són normals, així ho farem. Cal fer-ho saber, també. Per tant, si hem d’acabar recorrent al Consell de Disciplina –format per professors, pares i alumnes– perquè considerem que un comportament no és correcte, hi acabarem recorrent.
Quina edat poden tenir els alumnes implicats en aquestes bandes?
Jo diria que es mouen en una franja breu de 15 a 16 anys.
Quants podrien formar-ne part?
No ho sé, això. Al final, sempre hi ha molts rumors. Els rumors poden apuntar a un alumne o a un altre, però no tenim proves, de moment. Només puc dir que tenim alguns casos al centre.
Implica dificultats de funcionament tenir dues ubicacions per al Collège i el Lycée (entre Prada Motxilla i el Roc de Ciutat de Valls)?
És obvi que, al principi, aquesta divisió –aquestes dues ubicacions diferents, distanciades– va alterar els hàbits operatius. Tot i així, tenim un bon equip de supervisors i assessors educatius (CPE) i, a més, tinc una subdirectora que divideix la seva jornada entre el Lycée professional aquí, a Prada Motxilla, i el Lycée general, al Roc. Pel que fa als professors, alguns només estan treballant a les instal·lacions del Roc i altres es mouen a cavall entre els dos centres. Quant als estudiants, aquesta divisió d’espai també permet fer el ritu de pas entre la sortida del Collège i l’entrada al Lycée. Els permet trencar amb el lloc històric, diguéssim. El Lycée implica un altre ritme, el que s’espera dels alumnes és una altra cosa, un altre nivell. El funcionament, doncs, també canvia. Ara bé, també hi ha altres motius de desplaçament dins de la jornada escolar, com ara el trasllat a instal·lacions esportives o culturals.
El fet que la Banque Postale tanqui les seves oficines a Andorra afecta els professors francesos del Lycée? Em refereixo al cobrament del salari.
No, no té cap incidència. És el rectorat de Montpellier –és a dir, l’Estat francès– qui traspassa els salaris als funcionaris francesos que treballen a Andorra, professors inclosos. Andorra, de fet, forma part de l’àrea SEPA i el sou es pot pagar a un compte bancari francès o andorrà.
La manca de quota general d’immigració afecta la contractació de personal? O els professors de l’ensenyament francès no passen per aqusesta quota general?
Per ara, no estan lligats a la quota. Així ho estableix l’acord educatiu francoandorrà. No tinc cap inquietud respecte a aquesta qüestió. L’itinerari burocràtic que segueixen els professors francesos que venen a treballar al Lycée és un altre. Tramiten el permís a través de la Delegació de l’Ensenyament Francès. Com a funcionaris del sistema educatiu francès, un dret que tenen els professors és el de venir a treballar a Andorra.
Sap si hi ha molts professors andorrans treballant al sistema educatiu francès a França que no hagin tornat a Andorra?
Sí, és clar. N’hi ha alguns. Coneixem casos. No tinc xifres, però. Són, en general, antics alumnes del Lycée que van passar l’examen professional d’accés al sistema educatiu a França i s’han quedat al país. Un cop es passa la prova cal fer unes pràctiques obligatòries d’un any a França, després ja es pot demanar la plaça a Andorra. Alguns professors, però, troben destí per a dos o tres anys i ja s’hi queden. D’altra banda, alguns andorrans han tornat al Principat després de deu o, fins i tot, trenta anys. I estan contents de retornar.
Com prepara la rebuda del Copríncep? Quines activitats hi ha previstes? L’àmbit educatiu serà important en aquesta recepció.
Està previst que faci una visita al Lycée que duri aproximadament tres quarts d’hora. No tenim confirmat encara el dia en què s’efectuarà. Serà, però, entre el 16 i el 17 d’octubre. Tampoc sé l’hora exacta. Tot s’anirà concretant a mesura que s’acosti el dia en qüestió. Ja hem començat a treballar amb les forces de seguretat d’Andorra per preparar les mesures que requereix la presència del Copríncep. La visita, pròpiament, consistirà en un ‘tour’ per algunes aules i donarà un petit discurs als alumnes i a l’equip en què segurament hi haurà alguna referència al paper del nostre centre dins del sistema educatiu francès i dins de l’ecosistema andorrà.
Entenc que espera un reconeixement de la vostra tasca.
L’espero, sí [riu].
Comentaris (11)