L'AQUA pretén ser una agència àgil, propera i creativa, que actuï com a plataforma de transformació en coordinació amb les principals institucions vinculades a l'ensenyament superior d'Andorra. Els dos principals objectius del nou director són la internacionalització i l’avaluació institucional. Està afiliada a l' European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA), i és membre de la International Network for Quality Assurance Agencies in Higher Education (INQAAHE), de la Copernicus Alliance i del Sistema Iberoamericano de Aseguramiento de la Calidad de la Educación Superior (SIACES).
Recentment han aparegut dos textos legislatius que regulen l’arribada de centres d’ensenyament superior. Quina és la feina de l’AQUA en relació a aquestes disposicions?
Han sortit publicats el decret i la modificació que regularan l’arribada d’aquestes noves institucions d’ensenyament superior, tan per les universitats com per les altres que són aquelles que no fan recerca. Fan docència. És a dir, tenen plans d’estudi i ja està. Aquestes institucions el que han de fer és presentar un pla estratègic i hi ha un capítol, que és molt important que defineix tota una sèrie de processos i de qualitat que és el que nosaltres hem d’avaluar. Això ens ha obert una possibilitat més àmplia també perquè fins ara estàvem avaluant plans d’estudi però ara, a més a més, el que farem serà avaluar els plans estratègics, que és una avaluació institucional com es fa a la resta de països. Seran avaluacions d’instal·lacions de processos de contractació de professorat, de qualitat interna... L’objectiu de les avaluacions institucionals és donar més autonomia a les universitats que és també allò que volen, perquè nosaltres al final, estem entre el ministeri i les universitats.
A vegades, les universitats poden arribar a pensar que s’està fiscalitzant la seva feina?
Ho poden pensar però no és la nostra intenció ni molt menys. Acostuma a passar que et vegin com un àrbitre i a ells els agradaria tenir més autonomia.
L’AQUA forma part de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que engloba una regió molt àmplia.
En tots els països que en formen part hi ha agències que segueixen els mateixos estàndards europeus que nosaltres fem servir per redactar les nostres guies i fer aquestes avaluacions. També formem part del grup que engloba les agències iberoamericanes amb Espanya i Portugal. Tenen les seves dimensions encara que no tan ben definides perquè és una regió molt àmplia amb països com Brasil o l’Argentina i amb un gran nombre d’universitats. No estan tan organitzats com aquí a Europa. Tots els països tenen una agència.
“L’objectiu és que els estudiants rebin el millor ensenyament”
Quins són els objectius de les agències?
Validar la qualitat dels plans d’estudis i de les institucions amb la idea que el client, els estudiants, el rebin de la millor manera possible i tinguin el millor ensenyament i estiguin molt ben formats per incorporar-se al món laboral.
I les prioritats de l’AQUA?
Nosaltres ens considerem un equip molt continuista. Creiem que la feina de la Marta [Fonolleda] ha estat excel·lent en aquests vuit anys. Ella ha creat l’agència. Ha ficat totes les carreteres. Nosaltres ara hem de conduir i ens hem d’encaminar cap a uns objectius que són, per exemple, l’avaluació institucional per donar una mica més de llibertat i autonomia a les universitats i després també, internacionalitzar l’agència. Aquests són els dos grans objectius que tenim ara mateix l’equip de l’AQUA.
En el tema de l’avaluació institucional, potser són coses que no depenen de l’Aqua.
Depenen una mica de la conjuntura legal, dependrà del ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, i dependrà de les universitats. A l’agència tenim un grup de treball on hi participen tots aquests agents i busquem aquests punts en comú. Esperem que a la pròxima legislatura, el Consell General ens permeti comptar amb la infraestructura per a poder fer aquestes avaluacions institucionals.
L’arribada d’universitats a Andorra ha implicat un augment d’avaluacions de plans d’estudi, la majoria d’ells són d’ensenyament virtual. Això ha suposat adaptar-se a aquesta nova modalitat?
Ja tenim la modalitat presencial, la convencional que és a la que tothom està més acostumat. L’’online’ s’ha potenciat molt des de la covid però abans ja hi ha havia universitats que oferien els estudis virtuals, com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb molts bons resultats. Ja porta molts anys treballant d’aquesta manera. I nosaltres ens trobem amb una cosa nova. Tenim la Universitat d’Andorra que és una mica més “convencional” i això que estan canviant adaptant-se ràpidament a les necessitats dels seus alumnes ‘online’, per exemple amb els seus convenis a la UOC. Això t’obre un espectre que pels estudiants és molt positiu ja que tens una flexibilitat per estudiar quan puguis i els teus horaris t’ho permetin. Però avaluar plans d’estudi amb modalitat no presencial és una cosa més complexa que fer-ho amb els de modalitat presencial. Hi ha paràmetres que s’han de tenir en compte com, per exemple el tema de coordinació acadèmica, que pot ser molt diferent en les dues modalitats.
Quina diferència hi ha amb els estudis presencials?
Quan tu estudies un pla d’estudis presencial saps que ets a la universitat i saps on tens el professor en cada moment. El tens a l’aula o en el seu despatx. Pots anar-lo a veure i fer preguntes. ¿Com es gestiona això de manera ‘online’? No saps on tens el professor. Tens els correus, tens aquesta comunicació però hi ha també unes sales virtuals i tot això s’ha d’avaluar com a infraestructura. És una cosa més complicada degut a la “novetat”. Això a nivell d’Europa amb l'Associació Europea per a l'Assegurament de la Qualitat en l'Educació Superior (ENQA) s’està treballant molt. A finals d’abril anirem al fòrum de membres d’ENQA on es presenten molts estudis que tracten la modalitat ‘on line’ i altres aspectes importants l’anomenat ‘cross-border education’ o el ‘cross.border quality assurance’
Agafar i avaluar plans educatius d’altres països?
Podem agafar, per exemple, un pla d’estudis de Malta, per esmentar un altre país petit i compartir recursos i fer una avaluació.
És possible legalment?
A Andorra, l’arquitectura legal actual no permet tota aquesta flexibilitat però és on anem.
L’AQUA ja és membre de ple dret de l'Associació Europea per a l'Assegurament de la Qualitat en l'Educació Superior (ENQA)?
Som afiliats i hem de ser membres de ple dret. Això vol dir que hem de passar unes revisions, que ens han d’avaluar a nosaltres com agència i que un resultat positiu donarà més confiança a les universitats del país de la feina que fem. Hem començat un procés on un expert internacional ens està avaluant com si fos de l’ENQA. Si la superem demanarem l’avaluació per part de l’ENQA. Però són processos llargs i costosos [30.000 euros]. Som una agència petita i són molts diners. Seria una part important del nostre pressupost. Són temes que s’han de parlar amb el Consell General i fer entendre la importància d’estar en aquests llocs.
Porta un any treballant a l’AQUA com a tècnic superior abans d’assumir-ne la direcció. Quina ha estat la predisposició del comitè director a acceptar les propostes? En el comitè hi ha consellers generals.
L’anterior directora estava molt contenta amb l’equip que hi ha dins del comitè director de l’AQUA. El seu president és el conseller general que presideix la comissió legislativa d’Educació. Hi ha una comunicació molt fluida. També hi ha representants del ministeri i de les universitats, a més d’estudiants. Ha estat una feina conjunta que ha donat resultats a nivell internacional molt destacats com l’estudi de sostenibilitat que va aconseguir un premi. Hi ha molt potencial a l’agència tot i ser molt petita.
Hi ha eleccions generals el 2 d’abril i la substitució d’alguns dels membres del comitè director, com el seu president, Ferran Costa . Creu el tarannà serà el mateix?
Com a nou director espero que els que vinguin ara tinguin les mateixes ganes de treballar per a l’Agència que ell.
“Aquí no val tot en termes de qualitat perquè al final els que es veuen afectats són els estudiants”
Quins projectes vol impulsar ara que ha assumit la direcció?
Un dels que volem començar a moure des de l’AQUA és el d’una subxarxa de petits països dins de l’agència mundial de la qualitat. Ja hem començat converses amb Cap Verd. Necessiten recursos i podem aportar la col·laboració d’un tècnic de manera virtual. No cal enviar-lo allà. Pot donar suport avaluant un pla d’estudis, per exemple. Cal que es puguin fer sinergies entre petits països i n’hi ha molts a nivell mundial. Nosaltres som una entitat totalment independent perquè ens ho demana l’espai europeu i el procés de Bolonya. Però altres països funcionen de manera diferent. Liechtenstein, per exemple, no té agència Suïssa els avalua. En altres països és el mateix ministeri d’Educació qui ho gestiona. Aquestes diferències en l’avaluació de la qualitat en l’ensenyament superior a nivell mundial, ens poden aportar nous coneixements i experiències per tal de millorar la nostra Agència.
Han anat arribant centres universitaris a Andorra i el Govern ha promulgat un decret pel qual les que vulguin venir han de complir un requisits determinats per a instal·lar-se, Tot i això no arribarem al nivell de Malta.
Malta té unes 150 universitats i per això, crec que és un dels motius pels quals, el nostre ministeri d’Educació i Ensenyament Superior va elaborar aquest decret. Aquí no val tot en termes de qualitat perquè al final els que es veuen afectats són els estudiants.
Quin és el procediment per avaluar un pla d’estudis?
Les universitats ens fan una sol·licitud. Ha d’estar en base a un decret de creació del títol. Això és competència del ministeri. S’ha de fer la sol·licitud i el pagament de les taxes. A partir del pagament comença el procés amb la recerca d’experts perquè a l’AQUA no som experts en tot. Els experts són sempre, un acadèmic, un professional i un estudiant. Comptar amb tres experts que són de diferents àmbits dona una visió molt àmplia, que t’ajuda al final a prendre les decisions. Una vegada tenim els experts aquests son els que avaluen els plans d’estudis donant la seva opinió. A més a més d’aquests panels, l’AQUA té una Comissió d’Avaluació formada per dos membres amb gran experiència en el mon universitari i en l’avaluació de plans d’estudis i institucions. Aquesta comissió és la que té al final l’última paraula en l’avaluació. Aquests processos i les persones que en formen part, estan a la pàgina web de l’AQUA.
Amb quins criteris es contracten aquests experts?
Tenim una borsa on la gent que en vol formar part posa el seu currículum. A partir d’aquesta borsa, nosaltres fem la selecció. Quan, a vegades, no trobem algú, truquem a les diverses associacions professionals d’Andorra o al professorat. La llengua també ens limita perquè ho fem tot en català i si mai necessitem algun expert de França o d’Espanya, cal que l’entengui. Però, a nivell personal, crec que és una limitació per a la creació de títols i per a l’avaluació. Si vols fer una avaluació d’un pla d’estudis -i penso que és una opinió compartida per les meves companyes-, necessites la gent més preparada, les millors persones, parlin el que parlin.Tenim gent que parla el català molt preparada.
Comentaris (2)