Quan el 2008 li van oferir ser cònsol honorari, s’hagués imaginat mai viure una situació com l’actual?
En aquell moment, no. Des de fa un parell d’anys, sí. En articles a mitjans ja havia fet aquesta premonició, sense ser endeví. Ho veia a venir. Putin és la persona més dolenta que hi ha avui dia al món humà. O si no ho és, és qui té més poder entre els més dolents. Té un exèrcit d’un milió de soldats, un país enorme tot i que més fràgil del que ens pensàvem i una potència atòmica que no em fa por, però que existeix.
La guerra, s’hauria pogut evitar amb més esforços diplomàtics?
No. En la diplomàcia, jo que sóc cònsol, no hi crec.
Que vostè digui això és fort...
És la meva sensació, la veritat. La diplomàcia és una sèrie de convenis i d’estires i afluixes, però la prova és que no ha tingut cap resultat positiu. Crec que l’home hauria de tenir un nivell intel·lectual més desenvolupat. Llavors, la diplomàcia existiria però no com ara. Això és com els metges. Fan falta, però si una persona es cuida, ja no en fan tanta. Ara l’utilitzem com a últim remei quan els humans ja hem fracassat i això porta a solucions que no són desitjades.
Què va pensar quan va conèixer que s’iniciava la invasió?
Aquell dia, 24 de febrer, estava camí cap a l’aeroport per anar a Kíev i la meva secretària em va telefonar i em va dir que no calia que hi anés, que l’havien destruït. Viatjava per rescatar una família andorrana amb una nena adoptada. Després, vam haver de trobar una altra solució, gràcies a Espanya, que la va posar en un altre comboi.
“Veia a venir la guerra des de fa un parell d’anys; ja havia fet aquesta premonició, sense ser endeví. Putin és la persona més dolenta que hi ha avui dia al món humà. O si no ho és, és qui té més poder entre els més dolents”
Des de llavors, la tasca com a cònsol ha canviat radicalment...
He intentat fer la meva funció i no ultrapassar-me en res. M’he posat a disposició de Govern, he censat els refugiats que m’han vingut a veure i els he passat el dossier perquè ho gestionessin. I amb aquest procés, han arribat a 250. Ara, des de l’executiu s’ha dit de parar, però jo continuo fent llista perquè en tinc més. A l’espera, però es queden com a turistes. Tenen 90 dies i ja veurem què passarà. Què pot passar? Que s’acabi la guerra? No ho crec. Que hi hagi refugiats que marxin? Potser llavors es decideix augmentar la quota. També que el Govern, malgrat que n’hi hagi 250, consideri que alguns casos s’han d’acceptar igualment perquè són familiars directes. Jo entenc que en aquest supòsit, se’ls hauria d’acceptar, però depèn d’ells.
La quota és de 250... potser cal flexibilitzar?
Això li heu de preguntar a Govern. Jo faig la meva feina i els hi presento. Són ells qui decideixen.
Ho demana, per això?
És clar, tot i que considero que s’han portat molt bé. A més han condemnat oficialment la invasió, fet pel qual estaré eternament agraït.
Hi ha qui diu que s’ha trencat la neutralitat històrica d’Andorra?
No s’ha trencat res. El nostre himne diu: “princesa nasquí i pubilla, entre dues nacions neutral”. Qui diu això o no ha llegit l’himne o no l’ha entès. Nosaltres hem de ser neutrals entre França i Espanya, però no quan Rússia envaeix Ucraïna o Hitler, Polònia. En aquests casos, Andorra no té per què ser neutral.
No és una comparació innocent...
És el mateix. Llavors, Andorra era més rural i no tenia prou força. En canvi, el d’avui, el de Xavier Espot, l’ha tingut; però no ha trencat cap neutralitat. Si França i Espanya lluiten entre ells, ho ha de ser, però no si és un conflicte entre Espanya i el Japó.
I què pensa quan escolta aquests comentaris?
Que estan mal informats o no saben llegir.
Com valora l’acolliment dels refugiats per part de la societat andorrana?
Fantàstic. Els han rebut de forma magnífica. Primer, perquè el Govern n’ha autoritzat 250, que ja és molt. Han sigut valents i humans. I ells han estat gratament sorpresos. No només se’ls ha donat l’ajut que necessitaven -manutenció, educació, allotjament...- sinó també han estat rebuts amb molta humanitat, cosa a la qual no està acostumats, perquè en altres llocs, el funcionariat és molt arrogant i els tracta mirant-los per sobre.
Ha estat una acollida millor que a altres països?
Jo diria que sí. Dubto que hi hagi algun govern tan amable com el nostre.
També agraït pel fet que Andorra s’hagi sumat a les sancions...
Sí, evidentment. Quan es va aprovar, ho vaig rebre de forma fantàstica. Tot el que es faci a favor d’Ucraïna, que és l’Estat que represento i defenso, ho haig de rebre de la millor manera possible. Vostè ha vist la carta del bisbe?
“El nostre himne diu: “princesa nasquí i pubilla, entre dues nacions neutral”. Qui diu que s’ha trencat la neutralitat, o no l’ha llegit o no l’ha entès. Nosaltres hem de ser neutrals entre França i Espanya, però no quan Rússia envaeix Ucraïna o Hitler, Polònia”
Sí.
Li estaré eternament reconegut. Una carta d’aquesta no té preu. No va ser una sorpresa, perquè conec el sentit humà del bisbat, però va ultrapassar, de molt lluny, les meves expectatives. Dins la desgràcia que vivim, la reacció del bisbat, del Govern i d’Andorra en general és espectacular. Miri el Club Internacional, que en dos mesos ha repartit 50.000 euros. Hem tingut un suport fantàstic. Hi ha una empresa, un senyor, un particular que em va donar 6.000 i em va demanar que mantingués el seu anonimat.
Com arriben aquestes persones? Quines sensacions tenen?
Si vostè decideix anar a viure a Austràlia, buscarà una feina, comprarà el bitllet, llogarà una casa... i quan ho tingui tot preparat, hi anirà. Amb ells no ha estat així. Els han fet fora del seu país a cops de peu al cul, els han destruït la casa i el poble, han arribat com han arribat, sense poder planificar res. Alguns, perquè tenien un parent o un amic. Altres, per atzar o casualitat.
Quines són les necessitats que tenen?
Sis: manutenció, allotjament, sanitat, treball, educació i transport. A tot, el Govern ha dit que sí.
Això pot durar?
Contràriament al que tothom es pensava, Ucraïna guanyarà la guerra i com que Putin és un desgraciat que no atén cap raonament, això durarà. Si el conflicte s’hagués acabat en tres dies, estaria acabat sota les normes que Rússia volia: robant terra i matant gent. Amb l’ajut dels occidentals, Ucraïna ha demostrat ser més forta i, amb aquest suport, guanyarem la guerra.
Això implica més temps de guerra i d’estada dels refugiats. Pot ser que s’instal·lin definitivament?
Hi ha que sí. Hi ha qui, quan la cosa s’esclareixi una mica i com han deixat família allà, hi tornarà. I altres que hauran trobat feina, es quedaran aquí. No ho sabem.
Ucraïna ja tenia una comunitat a Andorra...
150 famílies. L’havien triat per venir a crear empreses p perquè venien a treballar a pistes o hotels. Hi havia empreses que els havien anat a buscar-los perquè necessitaven personal que parlés rus i ucraïnès.
“Els meus discursos cap a la comunitat ucraïnesa sempre han estat que vull que s’eviti qualsevol frec a frec amb russos; la guerra és a Ucraïna, no a Andorra i no serveix de res tenir conflictes aquí”
El principal problema de cara a futur és trobar allotjament definitiu?
Sí. Govern abans de l’estiu cal tenir una solució. Si hi ha 250 refugiats, uns 50 estan a apartaments turístics o algun hotel que ens han deixat. Al juliol, els seus propietaris els han de recuperar per poder-los explotar. I cal buscar una solució, imagino que llogar un hotel o apartaments.
El consolat no està fent gestions en aquest sentit...
No. Jo sóc un consolat benèvol. No tinc pressupost. A mi em costa diners. En 14 anys no he cobrat ni una pesseta per cap servei prestat.
Es podrà aconseguir?
Pregunti a Govern. És la seva feina. Jo crec que sí; tenen dos mesos.
A Andorra també hi ha un cònsol honorari rus. Hi ha parlat des de l’esclat de la guerra?
És amic meu. Ara menys que abans, perquè ell s’ha apartat una mica perquè es deu trobar en una situació delicada, per dir-ho d’alguna forma. El que jo vull que entengui és que defenso el que és meu, per sobre de tot, i fins i tot per sobre de l’amistat que m’hi lliga. Mai faré cap concessió. Defensaré Ucraïna fins al final. I si ho entén, bé; i si no, que s’hi posi fulles.
Han parlat?
Sí. Abans ho fèiem cada dia i ara cada quinze.
I què s’han dit?
Pregunti-li a ell. Crec que està en una posició delicada.
Deia que eren amics. L’ha decebut que no hagi pres alguna decisió, que hagi dit que no pot ser cònsol d’un país que envaeix un altre?
Déu em guardi de prendre decisions per altres. Prou feina tinc a casa meva.
A Andorra també hi ha una població russa important...
Els meus discursos cap a la comunitat ucraïnesa sempre han estat que vull que s’eviti qualsevol frec a frec amb russos. La guerra és a Ucraïna, no a Andorra. No serveix de res tenir conflictes aquí. I espero que per als russos sigui el mateix. Cal evitar tot conflicte perquè estem a un país que ens acull.
Han tingut algun problema?
Per part ucraïnesa, no.
I per part russa?
Diria que tampoc, però no hi tinc accés.
“Ucraïna guanyarà la guerra. A un poble se’l pot ocupar, martiritzar i oprimir, però arribarà un moment que s’alliberarà”
La ciutadania russa d’Andorra dona suport a la guerra?
En un principi, és possible que sí. Avui, no ho entenc. Quan has vist tanta mortalitat, tanta destrossa, tants bombardeigs, tants assassinats... una persona amb un mínim sentit humà no pot sostenir les tesis de Putin.
Diu que la guerra va per llarg...
Crec que sí. Tant de bo m’equivoqui.
Hi ha opció d’acabar-la?
La guanyarem. Ho haig de repetir?
Repeteixi-ho...
Guanyarem. No pots dominar un poble de 40 milions d’habitants. Llegeixi la història. Què va passar amb els jueus a Egipte, amb el poble vietnamita contra Estats Units, els algerians contra França o els francesos contra els alemanys. A un poble se’l poc ocupar, martiritzar, oprimir, però arribarà un moment que s’alliberarà. I amb el que ha passat hi ha per molt temps. Putin ha condemnat el seu poble a l’ostracisme per 100 anys. O més.
Comentaris (8)