Ronchera té experiència en el món de la comunicació, trajectòria professional i maduresa que l’avalen. No té por de definir-se com a feminista, i es mostra objectiva amb el que falta per fer al país. Ja ha començat a treballar en solitari en l’arrencada de l’Institut de les Dones, que és el gran projecte que se li ha encomanat. Hi ha molts aspectes a tenir en compte, però Ronchera té clars els objectius i les prioritats.
Fa uns dies se la va nomenar com a secretària general. Començant per l’aspecte més personal, què la porta fins a aquest càrrec?
És una mica difícil. He tingut una activitat professional sempre en els àmbits del màrqueting i la comunicació, així com l’assessorament d’eines de consultoria. Però també és cert que, quan era més jove, sempre he estat molt participativa en temes socials, i el tema de la dona l’he portat sempre a dins, he col·laborat molt en aquestes qüestions. Vaig estar a la creació d’una mena de lobby feminista, un grup de dones per a la reflexió i l’acció, i vam estar fent feina durant vuit anys. D’aquí van començar a sortir dones ministres, dones conselleres generals, i es van implicar més en el món de la política. Suposo que el cap de Govern buscava una persona amb una mica de trajectòria o que estigués convençuda amb el moviment. Jo sóc feminista i me’n declaro obertament des de fa molts anys, i em va sorprendre molt la proposta, però m’ha tocat a mi.
Ho va tenir clar des d’un principi? Compaginarà amb una altra feina?
Sóc una persona que sempre intento veure tots els punts en contra i a favor, és part de la meva feina. Vaig estar traient arguments, i després he tingut un temps de reflexió, i finalment vaig acceptar. És veritat que és un repte, però és molt maco. No el compaginaré amb la feina perquè és dedicació exclusiva, en sortir el BOPA jo vaig plegar automàticament de la meva empresa.
Què serà exactament l’Institut de les Dones?
Tal com ho marca la llei, s’ha d’ocupar de fomentar la participació de les dones en tots els estaments de la societat a Andorra. Parlem, doncs, de la part econòmica, social, cultural, esportiva... En tots els aspectes de la vida. Es tracta de què les dones tinguin les mateixes oportunitats i igualtat d’accés. Després es desglossa en coses bastant més concretes, però hi ha gent que es pregunta que és la igualtat d’accés. Actualment al país hi ha molts llocs on realment no hi ha una igualtat d’oportunitats per accedir a certes feines. Nosaltres, a més, no treballarem sols, ho farem amb el departament d’Igualtat del ministeri.
No estarà sola a la institució, hi haurà un equip i un comitè executiu, com s’està gestant?
S’està treballant, però no depèn de mi. Jo estic fent ara les gestions administratives per obrir l’Institut, i la primera ha estat buscar i trobar un local on poder-nos posar. En aquest cas, hem tingut la sort de comptar amb el suport del comú d’Andorra la Vella, amb el qual hem signat un conveni i ens cedeixen un espai a l’avinguda Tarragona, a l’edifici de les Columnes. Evidentment, també hi ha una part més administrativa, de fer totes les gestions de crear l’Institut de nou. D’altra banda, pel que fa al comitè executiu, encara no estan triades totes les persones, i serà a principis de gener, quan estiguin designades, quan serà efectiu de forma real l’Institut. De moment, estic fent teletreball.
Ara, però, està sola...
Sí, la veritat és aquesta. També estem molt pendents de veure quin és el pressupost, per tal de poder contractar altres persones per crear un equip. De moment, el que estava previst és un poc just, i hauré de funcionar sola amb el comitè executiu. Més endavant, veurem si arriba a tot allò que m’agradaria. El que és cert és que, si no ho aconseguim el 2023, haurem de treballar en el pressupost del 2024, on ja podrem tenir clares les necessitats reals.
A nivell del seu càrrec, com a secretària general, què farà?
Duré la direcció de l’Institut, i del que es tracta és de preparar el pressupost, de fer un informe anual sobre quina és la situació de la dona, col·laborar amb l’Observatori d’Igualtat... Perquè evidentment l’Observatori farà un recull de dades, així com el departament d’Estadística, i ens permetrà fer una anàlisi més acurat. L’altra part és fer recomanacions, absolutament consultoria, per a empreses públiques, parapúbliques i privades.
“Sempre parlem del tema de la igualtat d’oportunitats, i fins ara la discriminació sempre ha estat negativa per a la dona, i penso que aquí hauríem d’entrar en una discriminació positiva envers les dones”
En un futur equip de treball, es prioritzarà la incorporació de dones o serà indiferent?
En aquest cas he d’esperar al comitè executiu, que estigui format i suposo que seran majoritàriament dones. Pel que fa als treballadors, sempre parlem del tema de la igualtat d’oportunitats, i fins ara la discriminació sempre ha estat negativa per a la dona, i penso que aquí hauríem d’entrar en una discriminació positiva envers les dones. És a dir, m’agradaria que almenys en aquesta institució fos així. De fet, una de les funcions que marca la llei és la creació d’una base de dades de dones en tots els àmbits professionals, i a mi m’agrada quan veig situacions de treball on hi ha igualtat, bàsicament perquè som el 50% de la població. Però penso que nosaltres hauríem de discriminar positivament cap a la dona.
Quines són les principals dades que manca saber a Andorra?
És un camp molt ampli, però és important, per exemple, conèixer exactament la bretxa salarial. Sempre surten detractors, que diuen que no és una realitat. Però jo penso que s’ha de començar a veure per sectors i saber quines són les diferències.
Què és el primer que farà l’Institut de les Dones?
La primera cosa que ja estic fent és recollir tota la normativa, tot el marc jurídic, perquè sortim d’una època on no hi havia res i en la que comença a haver-hi lleis, i m’agradaria fer una mica de comparatiu. Tenim tendència a Andorra a assimilar-nos als països veïns, i sobretot cap al sud. Però penso que hem de mirar a altres llocs que siguin més similars a nosaltres, com el Quebec, que és un país petit i que tenen molta sensibilitat amb el tema de les dones. També hi ha un parell de països escandinaus que poden ser exemples. Amb l’Institut de les Dones hem de mirar més enllà, no limitar-nos al que tenim al costat de casa.
“El fet d’haver-lo creat més tard ens dona la possibilitat de ser pioners, d’agafar allò que s’ha implementat en altres llocs i fer-ho millor”
S’arriba tard?
Arriba una mica tard, per mi és un desavantatge perquè s’hauria d’haver creat segurament fa molt temps. Però veient la part positiva, el fet d’haver-lo creat més tard ens dona la possibilitat de ser pioners, d’agafar allò que s’ha implementat en altres llocs i fer-ho millor. Hem de mirar cap a societats més avançades, perquè a Andorra la societat del benestar es posa molt en valor.
Quina serà la principal dificultat?
No voldria molestar a ningú, però hi ha un gran desnivell de sensibilitat feminista. Hi ha moltes persones, principalment noies, que estan en un nivell molt avançat, que ho tenen molt clar. Però, malauradament, hi ha una altra part de la societat que, segurament, per desconeixement fan comentaris del tipus “ni masclisme, ni feminisme”, perquè no sabem que no són coses que signifiquen el contrari. Hi ha molta gent que no sap aquesta diferència de terminologia, i crec que precisament per això s’ha de fer una important feina pedagògica. També s’ha d’admetre que cada vegada més homes estan avançats en aquest tema, jo he rebut moltes felicitacions que em diuen que puc comptar amb ells, amb què poden contribuir, i ho he trobat fantàstic. Però cal una important feina d’informació, d’explicar el feminisme, de què és la corresponsabilitat.
L’Institut de les Dones es pot declarar feminista?
Jo no puc parlar en nom de l’Institut, perquè el comitè executiu encara no hi és. El que sí que puc dir és que jo ho sóc, em vaig declarar fa molts de temps.
Les associacions demanaven, sobretot, una desvinculació del Govern...
I estarà desvinculat. En aquests moments encara no, perquè ara estem en un moment molt embrionari, i fins ara les representacions a altres instituts o organitzacions similars es feia des del ministeri. En aquest sentit, hi haurà una fase de traspàs. Però el cap de Govern em va expressar la seva voluntat que això funcionés amb una autonomia total, com l’Institut Nacional de l’Habitatge o el Raonador, i això arribarà. El que no sé si serà al gener o al febrer, no tenim encara terminis. Primer ens hem de nodrir i portar a terme la part de gestió administrativa.
Des de les associacions una de les grans reivindicacions són els drets sexuals i reproductius, més concretament, l’avortament. L’Institut també hi treballarà en aquest sentit?
Al comitè executiu hi haurà persones que representaran a les associacions. A mi personalment el que m’agradaria és demostrar que les dones, malgrat aquesta imatge que se’ns vol donar de manca de sororitat, anem totes a una. Vull reconduir aquest pensament. Evidentment, cadascuna de les associacions té la seva perspectiva, té una manera de funcionar diferent, però l’Institut ha d’anar de bracet de les associacions.
Comentaris (14)