Sovint pronuncia conferències sobre anticorrupció, compliment, Estat de dret i Dret internacional humanitari a nombroses universitats, acadèmies i institucions. Durant vuit anys va ser president del Tribunal Suprem de Disciplina d’Àustria i membre del Tribunal Federal d’Apel·lacions del mateix país. Tant el 2014 com el 2015, aquest expert en anticorrupció va ser reconegut per Ethisphere (EUA) com una de les cent persones més influents en ètica empresarial pels seus esforços per combatre la corrupció amb l’IACA, així com els seus esforços per millorar el benestar humà a tot el món a través del seu treball amb la Nacions Unides, Transparència Internacional i altres organitzacions globals.
Com a analista en seguretat pública i corrupció, ha estat un temps estudiant diversos petits països europeus. Per això ha conegut força de prop Andorra. Fruit de la seva anàlisi ha publicat articles sobre la matèria, destacant els punts forts i els punts dèbils que poden tenir tant el Principat com Mònaco -que ara ja ha baixat del tren- o San Marino en relació amb l’associació amb Europa. És en aquest marc que respon algunes preguntes clau.
Escolti, creu que realment són tan perillosos els microestats europeus per la Unió Europea tal com els descriuen European Banking Authority (EBA), European Securities and Markets Authority (EMSA) i l’European Insurance and Occupational Pensions Authority (EIOPA) en l’advertiment que van fer fa pocs mesos a la Comissió Europea?
La preocupació dels reguladors per Andorra, Mònaco i San Marino està arrelada en la seva història de mantenir regulacions financeres menys estrictes, cosa que els fa vulnerables a activitats il·lícites. Sens dubte, aquestes nacions han construït un sistema financer de baixa fiscalitat i poc regulat per atraure una riquesa considerable als seus sectors bancaris, el principal pilar de les seves economies. En particular, Mònaco i Andorra han estat testimonis d’escàndols bancaris d’alt perfil durant l’última dècada, que justifiquen les preocupacions dels reguladors. Un acord d’associació significaria que qualsevol problema i escàndol bancari en aquestes jurisdiccions afectaria la reputació i l’estabilitat del mercat més ampli de la UE.
“La UE està especialment preocupada per la independència dels principals reguladors clau i òrgans de l’Estat a Andorra a causa de la seva petita mida i la seva societat molt entreteixida on ‘tothom sembla conèixer a tothom’”
Amb les millores a la legislació andorrana en matèria de blanqueig de capitals i de regulació financera en l’última dècada, la reputació d’Andorra sembla que no ha millorat tant com la UE voldria, oi?
El meu informe sobre Andorra publicat a principis d’any mostra que el país ha avançat en els darrers anys, en gran part actualitzant la legislació anticorrupció i contra el blanqueig de capitals i signant les convencions financeres internacionals necessàries. No obstant això, les nombroses disputes legals civils i penals que involucren, per exemple, el ‘cas BPA’, continuen dominant la cobertura informativa internacional i dibuixen una imatge ambivalent, alguns dirien que negativa, d’Andorra, ateses les al·legacions d’irregularitats governamentals i mala gestió per part del regulador bancari.
Amb els seus coneixements d’especialista antiblanqueig i anticorrupció, quines mancances detecta actualment en matèria de blanqueig de capitals i corrupció a Andorra?
La UE està especialment preocupada per la independència dels principals reguladors clau i òrgans de l’Estat a Andorra a causa de la seva petita mida i la seva societat molt entreteixida on ‘tothom sembla conèixer a tothom’. La gestió del ‘cas BPA’ per part del Govern, el regulador i la justícia sembla demostrar-ho. A més, Andorra encara ha de ratificar instruments anticorrupció universals i influents, com ara la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció (UNCAC), la Convenció de l’OCDE contra el Suborn i la Convenció de Dret Civil contra la Corrupció del Consell d’Europa. Per cert, tots aquests instruments internacionals fa més de 20 anys que existeixen. En una manera similar, el Principat encara no ha ratificat alguns dels marcs legals internacionals més importants contra el blanqueig de capitals i encara no és membre de ple dret del Grup d’Acció Financera (GAFI). Encara més, el país també manca una autoritat anticorrupció independent i especialitzada que s’alinei amb els estàndards globals. Pocs òrgans de supervisió d’Andorra, incloses l’AFA, la UPLC i la UIFAND, compleixen els criteris d’independència necessaris tal com definits pels diversos instruments i estàndards internacionals.
Quines mesures pensa que Andorra hauria d’adoptar per homologar-se en els requisits de la UE?
És essencial atendre les mancances que he assenyalat anteriorment. No obstant això, considerant les preocupacions dels reguladors, Andorra també s’haurà de posicionar com un soci fiable i digne de confiança per a la UE. Això implica mostrar un compromís a abordar els problemes als quals s’enfronta el seu sector financer, inclosos els costosos escàndols bancaris, i netejar la seva imatge en el tema.
Els bancs andorrans són d’una mida molt petita comparada a qualsevol banc europeu, i els tres bancs ja tenen filials implantades a jurisdiccions de la UE. Són realment una amenaça reputacional per Europa?
Tal com vaig destacar al meu informe, el sector bancari d’Andorra s’enfronta a diversos reptes relacionats amb les mesures contra el blanqueig de capitals i contra la corrupció, així com la independència dels seus reguladors. Aquestes febleses fan que el sector bancari andorrà sigui susceptible a turbulències i escàndols. Això inclou el cas BPA i la investigació més recent del Senat dels Estats Units sobre quatre bancs estrangers, inclòs l’Andbank d’Andorra, pel suposat paper d'aquest últim en un pla d'evasió fiscal de 100 milions de dòlars. Són precisament aquestes vulnerabilitats del sistema bancari andorrà les que poden suposar una amenaça reputacional per a Andorra i per a Europa.
“Des de la perspectiva dels funcionaris europeus, la manera com el Govern andorrà i les autoritats reguladores han gestionat el denominat ‘cas BPA’, i la presumpta mala praxis, sembla ser una font de preocupació”
Creu que el ‘cas BPA’ pot suposar un fre molt important per assolir l’acord d’associació d’Andorra amb la UE?
Crec que ja ho és. Quan estava investigant sobre els microestats d’Europa, l’‘afer BPA’ era el primer que es veu mirant Andorra. Aquest escàndol, que va començar fa vuit anys, encara planeja àmpliament sobre al país. La complexa i interminable xarxa de litigis al voltant de BPA segueix configurant la reputació d'Andorra, ja que planteja serioses qüestions sobre la capacitat del país per gestionar i controlar de manera efectiva el seu sector bancari. Des de la perspectiva dels funcionaris de la UE, la manera com el Govern andorrà i les autoritats reguladores han gestionat aquest tema, i la presumpta mala praxis, sembla ser una font de preocupació. La reclamació de 500 milions d’euros en danys contra el Govern és alarmant: representa aproximadament 1/6 part del PIB real d’Andorra. Si el poder judicial d’Andorra no vol o no pot resoldre la causa BPA d’acord amb els marcs i estàndards internacionals, podria esdevenir una càrrega financera important per a l’Estat. Serà assumit pels contribuents, tensant l’economia d’Andorra? O es podria demanar al Banc Central Europeu que intervingui com a prestador d’última instància, cosa que podria tenir implicacions més àmplies per a l’estabilitat financera de la regió? No sé què va passar durant aquells dies en què el Govern va intervenir i es va fer càrrec del banc, però sembla que el millor interès del país és que les parts arribin a una resolució. En qualsevol cas, també seria del propi interès de la UE no concloure cap acord d’associació de gran abast abans que s’hagin aclarit qüestions importants no resoltes relacionades amb els mercats financers dels futurs socis.
És important per la UE arribar a un acord d’associació amb els microestats europeus o pot continuar tenint incrustats dins d’Europa països amb legislacions fiscalment molt competitives i legislacions no harmonitzades amb la UE?
Apropar les jurisdiccions veïnes als estàndards reguladors de la Unió és important per a la UE. Tanmateix, crec que arribar a un acord global seria un ‘win-win’ per a totes dues parts. Per als microestats, proporcionaria una oportunitat econòmica inestimable d’entrar en un mercat de 500 milions de persones i els permetria diversificar les seves economies. Per tant, és lamentable que Mònaco hagi suspès les seves negociacions. Andorra ha fet molts progressos en l’última dècada per arribar a un acord i hauria de prendre les accions necessàries per garantir que l’acord d’associació es pugui concretar.
Comentaris (9)