El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, i el director del departament d’Agricultura, Josep Casals, han presentat aquest dilluns els canvis que va validar la setmana passada el consell de ministres pel que fa al repartiment dels ajuts agrícoles i ramaders. “Hem introduït modificacions des del criteri de més productivitat, més foment de la nostra raça autòctona i també s’introdueixen criteris de diversificació”, ha destacat Casal, remarcant que l’objectiu és que el sector “pervisqui i sigui atractiu” i a més, assolir més adhesions a la certificació de qualitat controlada i a l’ecològica.
Així, ha explicat la idea és que es pugui “generar més productivitat mantenint la capacitat màxima” que té cada explotació en funció dels terrenys declarats, mantenir el paisatge i la biodiversitat, fomentar i consolidar la raça autòctona, és a dir, la bruna d’Andorra, generar més oferta de productes agraris i fomentar també la producció ecològica.
“Encetem una nova etapa, però teníem clar que cap explotació hi havia de perdre”, ha afirmat el ministre, remarcant que per aquest motiu “primem qui ho fa millor sense anar en detriment dels altres”. “Tothom hi guanya perquè en tots els casos s’aplica l’IPC”. Ara bé, a partir d’aquí, la casuística és diversa.
En el cas de l’ajut a les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya, augmenten un 42% els ajuts per a les mares selectes, és a dir, les que tenen de 2 a 12 anys d’edat. “Són les mares més productives, de raça bruna i puntejades i certificades pel departament d’Agricultura”, ha exposat.
S’apuja un 31% l’ajut als mascles reproductors de més de 24 mesos de la raça bruna selectes i controlats i també creix un 31% la subvenció per als anolls (entre 13 i 24 mesos) selectes de raça bruna. Finalment, s’incrementa un 38% l’ajut pels vedells de fins a 150 dies perquè es volen primer les explotacions amb més naixements.
En el cas de l’ajut a les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya, augmenten un 42% els ajuts per a les mares selectes
En el cas del reglament per fomentar la productivitat, es limita només a aquells vedells o vedelles de mare de raça bruna -fins ara ho podia rebre qualsevol, tot i que el 95% de les explotacions són de raça autòctona-. Així, s’augmenta entre un 22% i un 33% la prima d’engreix de vedells. Així, es donaran 560 euros pels que neixen entre els 16 de setembre i finals de febrer i 400 euros pels nascuts entre l’1 de març i el 15 de setembre. Amb aquesta dualitat es busca poder disposar d’oferta de carn durant tot l’any i que no quedi només concentrada en el moment natural en què els animals pareixen que és a finals d’hivern.
En el cas de les primes d’engreix també s’amplien d’una a tres les que es donen en funció de l’edat de l’animal. La prima per vaques reproductives (més de 24 mesos i fins a 10 anys) es redueix un 50% “perquè volem fomentar la productivitat i és una edat de màxima productivitat”, ha destacat el ministre, afegint que en aquests casos es vol que els animals criïn i que només acabin a l’escorxador en casos extraordinaris.
La prima per vaques de 10 a 12 anys creix un 50% i se situa en 300 euros. “Ja perden productivitat i és més complicat que facin un vedell cada any, però encara van bé per ser engreixades i fer productes de qualitat”. Finalment, es manté la prima per a vaques de 12 a 16 anys.
També creixen un 33% les primes destinades a l’engreix d’equins (400 euros) i un 30% les d’ovins (35 euros per corder o cabrit), i s’incrementen un 17% les primer de producció de vi. Ara es donaran 2.500 euros per a qui faci un tipus de vi i 5.000 euros per a qui en faci dos tipus.
També es milloren els ajuts per a la biodiversitat així com els destinats a la producció ecològica: pugen un 31% els de conversió a la producció ecològica i un 44% els de superfícies que ja es de producció ecològica.
Casal ha remarcat que la setmana passada es va acordar treballar per buscar l’encaix del model urbanístic amb les explotacions i que amb aquesta canvis en el repartiment dels ajuts es toca un altre dels pilars fonamentals per al sector. Amb tot, ha deixat clar que n’hi ha d’altres que caldrà treballar com els plans de millora o la bossa de ramaders.
Comentaris (1)