L’anunci l’ha fet el titular ministerial a preguntes de la consellera d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que ha donat suport als plantejaments fets per Casal, com també han fet el demòcrata David Montané i el parlamentari de Concòrdia Jordi Casadevall. Montaner ha demanat per eventuals préstecs bonificats al 0%. El ministre ha reconegut que “hem d’anar una mica més enllà” dels ajuts actuals, que van fins a un 80.000 euros com a màxim “per poder amortir els costos constructius”. I, per tant, s’està analitzant amb altres departaments l’articulació de crèdits tous a l’efecte de poder renovar i fer més sostenibles les estructures agrícoles.
Casal ha explicat ja a l’inici de l’exposició que el pressupost per al 2024 inclourà un increment del 16% en la dotació destinada a ajuts directes a l’agricultura. D’aquesta manera, la partida passarà d’uns 3,1 milions d’euros a aproximadament 3,7 milions. El titular d’Agricultura també ha anunciat l’aprovació d’un decret de sequera per poder importar herba i alfals de forma il·limitada, sense que a partir d’una determinada quantitat es redueixin les subvencions a l’efecte. La supressió d’aquestes limitacions tindrà efecte per al que queda d’any i per a tot l’any ramader 2024.
Davant la comissió d’Economia del Consell General, el ministre i el director d’Agricultura, Josep Casals, han exposat les més de trenta línies d’actuació que el departament ha identificat i que, en bona mesura, són per impulsar el sector primari del país, que en gran part busquen -més enllà de la sostenibilitat i continuïtat de l’agricultura i la ramaderia- incrementar la productivitat. Més carn, més mel, més trumfes, per citar tres elements.
Casal i Casals han destacat, en referència als ajuts, que estan fent un treball amb “molta cura”, “quirúrgic”, per tal de poder ser més incisius. Aspectes com la producció són fonamentals. I la cerca de la qualitat lligada a l’IGP de la carn o altres productes. Es preveu treballar per crear una subvenció concreta per al desenvolupament de l’apicultura, tenint en compte un mínim i un màxim d’arnes. I també rebrà més ajut la trumfa de qualitat en funció dels metres quadrats cultivats, sense que tingui res a veure amb l’ancestral cooperativa que va acabar fent fallida.
CENTRE DE RECRIA D’ANOLLES
Els compareixents han exposat multitud de projectes que s’estan analitzant. Per exemple, s’està avaluant poder ubicar al Principat un centre de recria d’anolles. La voluntat d’aquest projecte, que es tracta de comú acord amb el Groupe Gascon, és “tenir una raça amb una genètica ben determinada”. És a dir, es volen seleccionar vaques per ser mares -les anolles són bovins femella que han deixat de ser vedella però no han quedat mai embarassades- de caràcter selecte i enfocades a la qualitat.
És clar que el centre, de fer-se, es farà al Principat a diferència dels toros sementals. La idea, a partir d’una cabana d’unes 1.300 vaques, és que el centre aculli entre deu i quinze anolles que després es venguin, se subhastin o es retornin als seus propietaris. Això sí, sempre després de passar un escrupolós procés de selecció. Les fórmules encara s’estan estudiant. Com s’està estudiant, també, com s’impulsa una bossa de joves agricultors i ramaders per a reemplaçament que estiguin degudament formats.
S’està estudiant, també, com s’impulsa una bossa de joves agricultors i ramaders per a reemplaçament que estiguin degudament formats. És un altre dels projectes que té sobre la taula el ministeri pendent de definir i en què es vol involucrar el ministeri d’Educació i eventuals convenis amb centres de formació agrària tant francesos com catalans
És un altre dels projectes que té sobre la taula el ministeri pendent de definir i en què es vol involucrar el ministeri d’Educació i eventuals convenis amb centres de formació agrària tant francesos com catalans. Es tracta de tenir a disposició joves formats en el sector per tal que puguin substituir de forma puntual els titulars de les explotacions agropecuàries en el moment que calgui. És un element molt pensat en poder garantir el relleu de les explotacions, que en certa manera és un dels aspectes que té focalitzat el ministeri.
Guillem Casal ha posat l’accent en diversos passatges de la compareixença, i també després a preguntes dels consellers i dels periodistes, en la “modernització i mecanització” del sector perquè les noves generacions trobin l’agricultura i la ramaderia prou atractiva com per voler-s’hi involucrar. Tenir una bossa de joves formats reemplaçants seria poder garantir unes vacances als titulars de les explotacions, els caps de setmana, davant possibles baixes mèdiques… Però com el centre de recria, són projectes en estudi.
El titular ministerial ha remarcat, com fa sovint, que l’agricultura té “un valor sentimental i tradicional”, un “valor mediambiental amb el retorn que té la pràctica ramadera en el sí de la natura i la prevenció de riscos naturals”, i un “valor turístic, perquè els visitants volen veure unes muntanyes plenes de vida, cuidades i amb ramats”. I és clar, una altra pota és la de la productivitat, que cal incrementar. En aquest sentit, i a nivell de carn, creu que hi ha marge per créixer en la secció ovina. Considera que la carn de corder pot anar a l’alça si les explotacions arriben a ser més regulars en aquesta secció. S’ha de veure “quin acompanyament” es pot fer. A nivell de producció també ha destacat el fet que els productors hagin creat una associació, fet que contribueix a poder disposar des de l’administració d’una millor interlocució i també facilita els implicats una millor organització interna.
AGROTURISME I CÀNNABIS
Una altra de les qüestions amb què s’està treballant, en aquest cas juntament amb el ministeri de Turisme, és amb regular l’agroturisme. “Ja hi ha un esborrany de reglament i podria estar a final d’any o a principi de l’any que ve.” Només podran fer la conversió a establiment agroturístic alguna d’aquelles noranta explotacions actuals. Paral·lelament a la normativa procedent de l’àmbit turístic s’està elaborant un reglament del padral per deixar clar que es pot considerar explotació agrícola i què no, no fos cas que al final es coli el que no hauria.
I encara Guillem Casal ha fet un apunt sobre la possibilitat de cultivar i tractar cànnabis per a finalitat medicinals. És un projecte que fa anys que roda i que no acaba de quallar. El ministeri ho treballar amb l’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA). El titular ministerial no li ha volgut donar més transcendència que això. Que són anàlisis de futur per reforçar el sector primari i que “caldrà trobar l’encaix legislatiu”. Ha assegurat que el ministeri, l’administració en general, no estan frenant res. I que tan sols es tracta, d’una “via a explorar” com ho són d’altres. El cultiu de nabius, per exemple.
Comentaris (5)