Xavier Espot o la remodelació de Govern que el fa una mica més hereu de Martí

Xavier Espot o la remodelació de Govern que el fa una mica més hereu de Martí
Xavier Espot o la remodelació de Govern que el fa una mica més hereu de Martí

Falta molt per a les properes eleccions generals si es respecta el calendari legislatiu. Però la darrera remodelació governamental anunciada aquest dimecres pel cap de l’executiu, Toni Martí, evidencia dues coses: una, que Martí s’ha afartat de rebre negatives i ha hagut d’acabar convencent algú que ja formava part de l’equip de treball encara que no tingui estrictament carnet taronja. L’altra, que el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha ‘comprat’ més punts per ser l’hereu, potser no demòcrata, però sí del màxim responsable governamental. El moviment de peces que es formalitzarà la setmana que ve reforça el poder, per dir-ho d’alguna manera, del titular d’Interior. Espot és més dofí que mai.

Martí ja fa temps que va situar Espot en la carrera per a la successió. I el va impulsar, sobretot, en atorgar-li les competències sobre Afers Socials una vegada Rosa Ferrer va renunciar a la cartera. Aquelles atribucions que se sumaven a les de Justícia i Interior eren un clar contrapès a la possibilitat que el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, i encara un dels candidats a l’herència més ben situats volgués posar-se medalles arran de la victòria de Laurèdia en Comú als comicis comunals de Sant Julià. La candidatura de Saboya és anterior a la d’Espot. Prou ho sap el cap de Govern, a qui no li va agradar gens, per exemple, que el titular d’Exteriors no l’advertís quan es va rebre del ‘non paper’ de l’agost del 2014 que, suposadament, va ser un dels orígens del ‘cop de martell’ a BPA el març del 2015. A Martí tampoc no li va agradar que durant molt temps, Saboya fes dinars i sopars buscant suports per postular-se obertament i sense miraments a la successió.

El cap de Govern fa un temps que es recolza, entre altres però també i molt fermament, en Espot i el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, que tampoc no faria cap fàstic a ser obertament candidat a candidat de candidat. Espot té, però, més experiència de govern. I té un bon catxet guanyat. Ningú no dubta, per exemple, de la seva capacitat de treball i dedicació. De fet, aquestes, entre altres, ja van ser dues de les virtuts principals que el van dur a l’arena política procedent del món judicial. L’ara ministre és batlle en excedència. No va ser durant molts anys màxim responsable judicial -havia estat abans secretari- però sí que és dels batlles dels quals, a nivell de feina, els operadors de la Justícia en guarden encara avui un notable record.

No es pot deixar de banda la influència que té en el cap de Govern un altre dels homes molt forts del poder executiu encara que formalment estigui a l’ombra, el cap de gabinet assimilat -formalment no ho pot ser en no disposar de la nacionalitat andorrana-, Iago Andreu. L’antic periodista també té una bona capacitat d’influència i relació sobre el titular d’Interior i, alhora, esdevé una importantíssima corretja de transmissió i força cap al màxim responsable de l’executiu. Tots tres poden constituir ara mateix un important pinyol governamental atès el desgast del titular de Finances, Jordi Finances, i el fet que el ministre d'Exteriors, Gilbert Saboya, pugui perdre plomes, també, en la negociació amb Europa.

Però, i tornant al principi, els darrers moviments de peces potser no confirmen del tot el ‘dofinat’ d’Espot, però si el fet que agafa molts números per ser el principal candidat a la successió de Martí més enllà de ser un home que marca un canvi generacional important i, fins i tot i en certa manera, pot imprimir una certa nova manera de fer política. Davant la dificultat de Toni Martí de trobar titular de Funció Pública es pot llegir com que Espot li aporta la solució: ‘cedeix’ la seva número 2 per al càrrec. Eva Descarrega era persona de l’entera confiança de Xavier Espot fill igual com ho havia estat també del seu pare quan va encapçalar el ministeri d’Afers Exteriors en el període socialdemòcrata (2009-2011).

Descarrega -escaldenca com Martí, Espot i Jover, no cal oblidar-ho- és una funcionària de llarg recorregut, notable currículum i bona fulla de serveis que passa per ser treballadora, seriosa, estricta… i políticament no massa significada. Vaja, característiques que comparteix amb l’ara titular d’Afers Socials, Interior i Justícia, uns anys més jove que ella i que la va dur a la secretaria d’Estat de Justícia i Interior, des d’on ha desembarcat al ministeri de Funció Pública i Reforma Administrativa, un departament gens fàcil i, a més, amb l’inconvenient de ser, la pròpia Descarrega, funcionària. 

Ep, i encara una altra dada, malgrat compaginar activitat durant un temps i ara haver-hi de tornar, Descarrega no sempre acaba tenint, com és normal, bon feeling amb tothom. ¿I amb qui no va acabar de sintonitzar prou bé segons diferents fonts ben informades de les intimitats governamentals? Amb Gilbert Saboya. Quan el lauredià va aterrar al ministeri d’Afers Exteriors el 2011, Descarrega ja era ambaixadora andorrana davant la UE entre molts altres llocs de, per resumir-ho, el centre d’Europa. Però és que no massa mesos abans que Saboya  esdevingués el cap polític de la diplomàcia andorrana, Descarrega n’havia estat la número 2. La directora general d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals per designació de Xavier Espot Miró, és a dir, Espot pare, que és també qui la va enviar a Brussel·les conscient que caldria més aviat que tard obrir el meló de l’acord d’associació amb Europa.

El traginar amb Saboya sembla ser que no hauria estat el més còmode possible, i Xavier Espot Zamora, Espot fill, la va recuperar en el seu segon mandat al capdavant de Justícia i Interior com a segona del departament, resolent així una mancança que va tenir Espot durant la seva primera experiència ministerial, en què va haver de recórrer a una amiga batlle, Azahara Cascales, per fer-la assessora del ministeri. El fitxatge de Cascales va aixecar cert rebombori, no se la va fer secretària d’Estat… però de fet Cascales ocupava una posició similar a la que després ha estat desenvolupant Descarrega. Qui dijous vinent prendrà possessió com a nova ministra tenia algunes atribucions més, és clar. Facultats més àmplies que les que tenia Cascales, molt més centrada en qüestions de desenvolupament normatius en matèria judicial.

¿I qui incorpora ara el Govern com a secretària d’Estat de Justícia i Interior per substituir Descarrega? Ester Molné. Sí, fins ara, aquesta jurista, advocada en exercici, ja assessorava el ministeri. Però no es pot oblidar que no només és una persona de la confiança d’Espot. És també una persona del seu cercle d’amistats. La relació va més enllà de la feina estricta. Espot i Molné van coincidir a la Batllia. No obstant, la nova secretària d’Estat també va ser batlle, i també va ser civilista -la mateixa especialitat que va ostentar el titular actual d’Interior i Justícia quan va ocupar un dels despatxos de l’edifici de les Columnes. 

Per tant, la remodelació governamental dóna força a Espot. En el gabinet ministerial i el seu cercle, de cop, hi ha dues peces més, amb força, que són de l’estricta proximitat d’Espot. Sense cap mena de dubte, dos granets de sorra més cap al ‘dofinat’. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior és una mica més hereu de Toni Martí. Però queda tant temps per a les eleccions… O potser no.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.