L’eventual querella contra la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, no serà l’única que plantejaran els sindicats de l’administració durant l’assemblea general prevista per a dimecres de la setmana que ve. Sobre la taula d’aquella reunió que s’ha de fer a la sala d’actes del comú d’Escaldes s’hi posarà la possibilitat de querellar-se contra el Govern en el seu conjunt i contra la Sindicatura si accepta a tràmit el projecte de llei sense que l’informe de la comissió consultiva preceptiu estigui firmat pels responsables sindicals. Una vaga general indefinida, acordar fer els passos necessaris perquè la reforma del funcionariat arribi a les instàncies judicials europees o promoure fins a tres iniciatives legislatives, una de les quals hauria de suposar que es promogui una llei que exigeixi responsabilitats als polítics, són altres de les accions que els sindicats proposaran als funcionaris dur a terme.
De moment, la vaga general, a la qual el col·lectiu d’ensenyants ja s’hi hauria manifestat majoritàriament a favor -queda veure si amb caràcter indefinit i acotat en el temps, és la mesura general que té més requesta i força. De la resta d’accions que els sindicalistes tenen anotades en el seu bloc de propostes, la que té una explicació més àmplia perquè les darreres manifestacions han encès molt els ànims dels sindicats, és la de la querella contra Descarrega. Els representants sindicals se senten, calumniats, quan, mantenen, la ministra afirma que la comissió consultiva no és una taula de negociació col·lectiva o quan la ministra diu que els sindicats no han fet propostes alternatives a les elaborades pel ministeri en el marc de la reforma de la llei que regula la feina dels funcionaris i els agents de l’administració.
Els sindicalistes entenen que Descarrega, amb les seves manifestacions, pretén "confondre l'opinió pública" i, alhora, fer-los perdre credibilitat davant la ciutadania
Fa dies, els sindicalistes ja van tornar a posar sobre la taula les sentències judicials en què obertament els tribunals reconeixien la comissió consultiva com a eina de negociació. Aquest dimecres, els col·lectius que representen els interessos dels funcionaris també han denunciat que “no és cert que els representants sindicals a la comissió consultiva no hagin fet cap proposta, és més, s’han fet aportacions i propostes de millora als 117 articles que composen la nova llei, així com a totes les disposicions addicionals i transitòries”. I ho evidencien amb els comentaris fets a l’esborrany del projecte de llei recollits en l’informe que els sindicalistes s’han negat a firmar.
Els col·lectius sindicals, que recorden que el desacord amb la reforma que es projecta és global a tota l’administració i no queda pas únicament circumscrit al col·lectiu de l’ensenyament, lamenten “profundament que es vulgui, mitjançant aquestes declaracions confondre l’opinió pública, faltant a la realitat del treball realitzat a la comissió consultiva. Acció que entenem com oportunista i interessada, amb la única finalitat de desacreditar als sindicats i als seus representats”.
I en aquest marc, Descarrega podria no ser l’única en rebre ja que els sindicalistes entenen que el menyspreu al qual el funcionariat està sotmès des de fa molt temps pel Govern és tan gran que no es descarten fer una acció contra tots els integrants del gabinet ministerial. Una fonamentació més clara tindria actuar judicialment contra els membres de Sindicatura si aquesta accepten a tràmit parlamentari el projecte de llei que ha de servir per reformar l’actual marc normatiu. De fet, aquesta qüestió ja fa dies que es va plantejar. Just des que els tres representants sindicals es ban negar a firmar l’informe de la comissió consultiva que ha d’acompanyar el text legislatiu per a la seva tramitació.
Finalment, i més enllà d’avaluar la possibilitat de denunciar als tribunals i estaments europeus com s’està confeccionant la llei per vulneració de drets sindicals, els sindicalistes de la Funció Pública també analitzaran la viabilitat, si escau, de promoure tres iniciatives legislatives populars. Una sobre un eventual avançament electoral, una altra relativa a la llei electoral i, en especial i més transcendent a llarg termini, una altra que hauria de suposar l’aprovació d’una llei de responsabilitat política per la qual els polítics hagin d’assumir els seus errors o abusos de forma efectiva real.
Comentaris