Una part de DA comença a tenir "molts dubtes" sobre l'actuació dels seus dirigents

Una part de DA comença a tenir \"molts dubtes\" sobre l\'actuació dels seus dirigents
Una part de DA comença a tenir \"molts dubtes\" sobre l\'actuació dels seus dirigents

L’actuació de la cúpula de DA comença a generar més ombres que clars entre els seus propis afiliats i simpatitzants. Una part de les bases demòcrates treuen foc pels queixals i comencen a tenir dubtes sobre els seus dirigents en relació a la gestió de la crisi entorn a Banca Privada d’Andorra (BPA). El cas de la ja exconsellera general Meritxell Mateu “fa molt mal” segons que han reconegut des de parlamentaris de DA a simples afiliats o simpatitzants. Tampoc no ajuden altres informacions que van apareixent. I no només possibles moviments bancaris de càrrecs de Govern o administracions que podien tenir informació de la prompta intervenció de l’entitat, si no el fet que BPA pogués haver estat víctima d’un procés polític espanyol que hauria pogut comptar amb, com a mínim, la passivitat de les autoritats andorranes.

Trobades polítiques de caràcter íntim que s’han succeït les darreres hores o simples opinions versades en fòrums comercials -les activitats organitzades a l’entorn de Vivand aquest dissabte han estat un altre molt bon termòmetre- han evidenciat no ja el desgast que estan sofrint els governants si no, i encara més, els interrogants que estan generant en part de les seves files. No pas totes. Toni Martí és un animal polític, ben entès, que prou s’ha encarregat de bastir al seu entorn un important nucli de fidels i dependents que més enllà de divergències faran pinya fins que l’esquerda no sigui prou gran si és que ho ha d’acabar sent. Ni les explicacions de Ladislau Baró sobre Meritxell Mateu ni les del ministre Xavier Espot, per iniciativa pròpia, respecte dels moviments bancaris que la seva família va protagonitzar el 10 de març no han convençut una part important dels demòcrates. Sobretot els demòcrates de base.

I si DA comença a patir una lleugera desintegració i els seus líders estant sent qüestionats, és clar que les altres formacions encara qüestionen més l’actuació demòcrata. És el cas del Partit Socialdemòcrata, que aquest dissabte ha celebrat un comitè directiu (a la foto) en el qual s’ha aprofitat per abordar les darreres ‘novetats polítiques’. El comitè directiu socialdemòcrata ha analitzat el cas de Meritxell Mateu i les darreres informacions aparegudes sobre els ministres Xavier Espot i Jordi Alcobé i les presumptes retirades de fons que haurien fet dels seus comptes a BPA els dies previs a la publicació de la nota del FinCEN i la intervenció de l’entitat. El conseller general Pere López no ha amagat la “preocupació” que generen aquestes notícies i la “decepció” amb “el paper de DA” que “només dóna la informació quan aquesta ha sortit als mitjans o quan ja hi ha proves irrefutables”, fet que evidencia que “no estan a l’altura del que demana el país”.

El parlamentari ha lamentat “la voluntat manifesta de no ser transparents” i el fet que “no sabem què més ens espera demà”. Un exemple clar és la informació apareguda sobre els ministres Espot i Alcobé. “A la comissió especial es va preguntar sobre aquests fets i sempre van ser negats”, ha recordat. Per tant, “estem tan sorpresos com els ciutadans que ho han llegit”. Al mateix temps, ha advertit que “en farem un seguiment concret”. López ha reclamat a DA que “siguin manifestament transparents” i que “deixin de fer mal a la imatge del país”. En aquest sentit, ha apuntat que “la continuïtat d’escàndols permanent i la manca d’una reacció contundent per part del partit els perjudica a ells, però sobretot al país i a la confiança dels ciutadans”.

President parlamentari

Una de les persones que més estaria a la corda fluixa davant la mirada de les bases demòcrates seria el president del grup parlamentari, Ladislau Baró. La seva defensa aferrissada de Mateu -que ja va col·locar ell en la llista territorial d’Ordino quan ningú no la volia i fins i tot ella tenia coll avall que no podria repetir i, entre altres coses, mesos abans de les eleccions havia portat un currículum a BPA perquè considerés el banc el seu perfil més enllà de ‘lobbysta’- li està jugant una mala passada. El dia abans de la que acabaria sent la darrera sessió parlamentària de Meritxell Mateu, Baró va avalar la consellera general tant en una entrevista a Ràdio Nacional d’Andorra (RNA) com posteriorment davant l’executiva nacional del partit.

En la compareixença sense preguntes que Mateu va fer a peu dret a la seu parlamentària per anunciar la seva renúncia, Baró ja no hi va ser. Es va fer fer el paper de la trista figura al president suplent del grup, un Miquel Aleix, escaldenc com Mateu, al qual se li encomanen sovint els rols que els altres no volen assumir. Aleix i Baró, justament, van coincidir divendres a la nit en el sopar anual tradicional dels integrants de la ‘constituent’. I allí va ser quan Ladislau Baró va explicar a diversos mitjans que els correus electrònics que han transcendit de Meritxell Mateu li havien generat “dubtes” sobre l’activitat que va fer l’exconsellera i sobre la veracitat de les explicacions donades per la parlamentària. Baró hauria assumit encara més responsabilitats admetent que ell sí sabia des de feia temps que Mateu col·laborava amb BPA però que no va creure que s’hagués de posar aquesta circumstància en coneixement de la comissió permanent. Potser fins i tot el Consell hauria de valorar si aquestes manifestacions no poden tenir alguna transcendència política.

Més enllà d’això, Toni Martí va mantenir el discurs preparat abans de la sessió parlamentària de dimarts fins i tot quan ja eren públics els correus electrònics que evidenciaven, entre altres coses, que la pròpia consellera era conscient de trair el Govern i en certa manera se’n vanagloriava. “Estic encara d’incògnit als ulls de Govern”, escrivia Mateu en un dels mails. Però Martí la salvava amb arguments poc sòlids i mirant de passar la responsabilitat a l’oposició. Per exemple, va assegurar una vegada rere una altra que no va conèixer la relació laboral de la parlamentària amb BPA fins ben entrat aquest darrer estiu.

La situació de Mateu i BPA va ser un dels xiuxiuejos que més van circular durant la campanya electoral de les passades comunals. Això era el novembre del 2015 i tant Meritxell Mateu com el propi Ladislau Baró es van encarregar d’aturar la publicació d’aquella informació en alguns mitjans de comunicació. Algunes redaccions van rebre un document molt parcial que consta, i constava ja llavors, en el sumari del ‘cas Landstreet’ amb la relació de cobraments que havia percebut la parlamentària. El mes de febrer la CASS es va querellar contra Joan-Pau Miquel per aquest afer i si ja no ho era abans, que segurament ho era, des d’aquella data la parapública era part activa en el procés.

Per tant, costa molt de creure que un polític que exerceix el control que exerceix Toni Martí no sabés que havia remenat Meritxell Mateu molt abans, molt abans, del que va dir en seu parlamentària. De ben segur la mateixa informació que va arribar a desenes de persones i unes quantes redaccions també la va tenir ell. De ben segur Ladislau Baró n’hi va parlar. I de ben segur la CASS, en un últim extrem, també el deuria haver informat. I encara un altre element. ¿Meritxell Mateu va esperar al darrer mes de juliol a posar una denúncia oberta i no signada a la CASS pel fet de no haver estat cotitzada quan el novembre anterior ja havia aconseguit parar que transcendís la informació?

Retirada de diners

Tots aquests interrogants que genera l’actuació de diversos dirigents de DA són els que estan desinflant una part de les files demòcrates, que tampoc no han entès en part les explicacions del ministre Espot quan ningú no li havia demanat pels moviments bancaris denunciats pel diari digital espanyol OKDiario. I per molt que el titular de Justícia i Interior hagi fet un exercici de transparència brutal i s’hagi despullat, usant un terme utilitzat pel propi ministre, hi ha qui encara ara es fa creus que el mateix dia que molts van iniciar un calvari dinerari la família del ministre es comprés un Porsche. Cert és, és clar, que en ser accionista minoritari majoritari del banc intervingut la família del titular ministerial ha patit també un sever ‘càstig’ econòmic.

Xavier Espot va afirmar en acabar la celebració patronal d’Institucions Penitenciàries que no estava al corrent de la intervenció de BPA. Probablement, el ministre volia dir que ell mai no ha usat informació privilegiada per a benefici propi. Perquè de saber que s’intervindria BPA de ben segur que ho deuria saber. Formalment, el Govern va rebre una primera comunicació el 4 de març del 2015 segons ha reconegut el propi Toni Martí. Tres dies després, el 7 de març, es van fer tot de moviments amb l’ambaixada francesa al Principat. L’endemà, Martí i probablement algun altre ministre van volar fins a l’Elisi per demanar ajut al Copríncep i president de França. De tornada, el mateix diumenge 8 de març i a altes hores de la nit es va acudir al Palau Episcopal de la Seu. El dilluns nou es va tenir una altra comunicació més formal dels Estats Units i hi va haver reunions a Govern i a Sindicatura per exposar la situació. L’endemà es va anar aplicant l’estratègia dissenyada fins a fer la comunicació pública a les 5 de la tarda. Era el 10 de març. Era el cap de Govern que parlava en nom… de l’INAF.

Un INAF, per cert, que ja amb la intervenció en marxa va dur a terme un estudi sobre els moviments bancaris que s’havien experimentat a BPA els dies i les hores prèvies a l’anunci del ‘Notice’ del FinCEN. I també de les hores i els dies posteriors a la intervenció quan els governants del país s’omplien la boca de manifestar confiança en tot plegat i en demanar que no hi hagués retirades de diners perquè tot se solventaria. L’INAF va incloure la xifra dels diners que havien sortit aquells dies en l’informe no firmat que va servir a l’AREB per decidir que calia resoldre el banc. Però l’estudi complet va quedar al calaix. 

El regulador va fer marxa enrere en comprovar que hi havia massa noms comprometedors que havien acudit al banc dies i hores abans de l’anunci de la intervenció a fer operacions poc habituals -¿retirada en efectiu de tot l’invertit en un pla d’estalvi, per exemple?-. O autoritats o familiars de les mateixes que els dies immediatament posteriors van continuar traient diners mentre en públic feien crides a la calma. Alguns van tenir atacs de mala consciència més tard i van reingressar el que s’havien endut. D’altres van veure com les transferències que havien ordenat es quedaven a mig camí com va passar a molts ciutadans. Ciutadans que encara avui, dinou mesos després de tot allò, tenen dubtes. Molts dubtes. Els mateixos interrogants que també hi ha en una part de les bases de DA.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.