L’ocupant del pis, un resident gallec de 43 anys, no va poder superar els danys interns causats per l’inhalació de fum. De res li va servir tancar-se al bany de l’habitatge, en veure venir les flames, i engegar totes les aixetes d’aigua que hi havia al seu abast. La seva parella, escaldenca, va aconseguir sortir de l’habitatge just pocs segons abans, amb el barnús posat, només sentir l’espetec que va fer l’estufa en explosionar. En una situació pràcticament irreversible, intubats a l’UCI de l’hospital, s’hi troben una mare i un fill, de 42 i 16 anys, respectivament, que vivien en una planta superior. D’origen peruà en aquest cas, fa hores que donen una resposta neurològica molt escassa, i només un cop de sort, una reacció vital, podria fer canviar un malaurat desenllaç.
Hi ha indignació amb la propietat, que almenys fins aquesta nit no s'havia posat en contacte amb els llogaters, que feia anys i panys que reclamaven millores profundes en l'immoble
Van ser les tres persones que van sortir més malparades d’un incendi que es va acarnissar amb un edifici tan cèntric com vell i deficient de manteniment. De fet, encara aquest diumenge, molts dels ocupants de l’immoble i familiars seus lamentaven no haver tingut notícies directes de la propietat de l’immoble. Molts dels llogaters dels habitatges feien molts anys, alguns tres dècades o més, que s’estaven al mateix pis, i havien reclamat sovint millores estructurals. De fet. Els sostres, com evidencia ara l’estructura del pis calcinat per la voràgine de les flames, estaven fets de canya revestida de guix. Molts dels planxers sobre el qual es bastia o es basteixen els terres dels pisos són abonyegat pel pas dels anys i la suposada manca de manteniment.
L’immoble es va desallotjar ahir mateix, des del moment que els bombers van treure els ocupants que no van poder sortir pel seu propi peu. Com a mínim un gos hauria mort a causa del sinistre. Segons les dades oficials, a banda del difunt i dels dos hospitalitzats, a l’immoble hi vivien hores d’ara divuit persones més (incloses les cinc que van resultar ferides lleus i van ser donades d’alta al cap d’una estona d’haver estat traslladades al servei d’urgències de l’hospital). Deu persones van ser dutes a un hotel d’Andorra la Vella gràcies a la intervenció del ministeri d’Afers Socials en coordinació amb el comú d’Escaldes. Vuit persones més es van recol·locar pels seus propis mitjans. Els serveis socials estan al cas de la situació per si han de donar suport a alguns dels evacuats.
.jpg)
Algunes de les persones desallotjades -també es van treure dels seus respectius pisos els ocupants dels edificis annexes, números 53 i 51, però dues hores i mitja després se’ls va permetre retornar als seus domicilis- han acudit puntualment durant el dia d’avui als seus pisos a recuperar pertinences essencials. Ho han hagut de fer acompanyats d’agents del servei de prevenció i extinció d’incendis. Per la resta, l’edifici està precintat per la policia i hi ha unes tanques perimetrals de protecció per evitar que els vianants, pocs a l’avinguda per la situació d’excepcionalitat que vivim, s’acostin a la façana.
La policia du el pes de la investigació, i en gran mesura, segons les fonts, ja està feta. Això no treu que s’hagin de prendre algunes declaracions a testimonis i que s’hagin de dur a terme altres diligències. També és possible que tècnics de diversos departaments de l’administració o de la companyia elèctrica FEDA hagin de fer treballs ja sigui per completar la investigació o per analitzar la viabilitat de la reparació de l’immoble. Resta pendent de fer, i està prevista per aquest dilluns, l’autòpsia al cadàver del difunt. Igual que les dues persones que romanen a l’UCI en estat molt crític, la inhalació de fum producte de l’efecte xemeneia o barbacoa que va produir l’incendi va ser letal per als seus pulmons.
Consternació per la mort d’un ‘gallec sorneguer’
Feia anys que residia al Principat, hi havia passat mals moments. Moments de dificultat. Però també d’altres de molt millors. Positius. Fins aquest dissabte, i malgrat la situació derivada del coronavirus, vivia una època d’estabilitat. Com que havia passat per molts llocs de treball -des de Vallnord al bingo, per citar-ne només dos-, Esteban Ramos era, en alguns sectors de la societat andorrana, prou conegut. De 43 anys, no feia gaire temps que s’havia incorporat a l’equip de restauració de Pyréenes. Originari de Cangas do Morrazo, a Pontevedra, els qui l’havien tractat el descriuen com un home divertit, de la broma, que tenia les seves coses i que era molt gallec. El seu accent el delatava i ara, els qui el coneixien, en ploren la seva defunció. De fet, la seva mort ha consternat molta gent. I les xarxes socials s’han fet ressò, en alguns casos, d’aquest dolor i commoció. Fins al punt que alguns apuntaven d’inundar les xarxes emulant la fotografia que acompanya aquestes línies: pujar al Facebook una imatge al costat d’un ós de peluix en homenatge a la víctima de l’incendi de Carlemany 55.
Comentaris (5)