Un estudi alerta que problemes com els lloguers o les pensions baixes s’agreugen si s’és dona

‘Dones invisibles’, elaborat per la psicòloga Magda Mata amb el suport de la Fundació Julià Reig i el CRES, fa un retrat de la situació del col•lectiu femení mitjançant 60 entrevistes anònimes

Portada de l'estudi publicat per la Fundació Julià Reig.
Portada de l'estudi publicat per la Fundació Julià Reig.

Les dificultats per pagar el lloguer, els salaris baixos o les pensions excessivament reduïdes en comparació al cost de la vida són problemes habitualment esmentats per la ciutadania. Aquests, però, s’agreugen especialment quan la persona qui els cita és una dona. Així s’evidencia en el treball ‘Dones invisibles’, que s’ha presentat aquest matí, elaborat per la psicòloga i exsecretària d’Estat i d’Igualtat, Magda Mata i que alerta que tot i la millora en els drets del col·lectiu femení experimentada els darrers anys, encara hi ha molts àmbits d’actuació per aconseguir una paritat real.

L’estudi ha estat impulsat per Mata amb la col·laboració del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES) i de la Fundació Julià Reig. El treball s’ha dut a terme mitjançant una seixantena d’entrevistes. 50 d’elles, a dones. 10 més, a homes. Totes i tots, anònims. La voluntat era copsar de primera mà quina és la realitat.

I aquesta encara dista de ser ideal. Mata conclou que és cert que s’han fet importants avenços en els darrers anys, però que cal accelerar i que cal prendre moltes més mesures si el que es vol realment és una igualtat plena. I hi ha àmbits en els quals aquesta feina és urgent.

Un d’ells, el de les pensions. L’estudi constata que el fet que “per treballar de manera irregular per criar els fills”, són moltes les dones que tindran prestacions de jubilació molt petites. En alguns casos, inclús havent treballat gran part de la seva vida laboral. Ho van fer, però, a l’empresa del marit que els va tenir com a beneficiants i no pas com a cotitzants. Això, avisa l’estudi, pot comportar “possibles problemàtiques futures” que caldria “anticipar” per poder “garantir a aquestes persones un nivell de vida digne amb pensions adequades”.

Les entrevistes també han permès constatar que una problemàtica com la dels elevats lloguers encara afecta amb més cruesa les dones. Especialment, alerten, si està sola i té un o més fills a càrrecs. En el seu cas, se suma la dificultat de conciliar la cura d’aquesta criatura amb una feina on, normalment, el sou serà més baix que el que pugui percebre un home.

El treball recomana que el Servei d'Atenció Integral a la Dona aporti informació més àmplia sobre salut sexual i reproductiva

I és que la bretxa salarial és un altre dels fenòmens preocupants. És, en línies generals, d’un 22%, però els responsables de l’estudi, amb Mata al capdavant, avisen que en alguns sectors la diferència encara s’eixampla més, fins a un 40%. Es tracta, admet l’estudi, d’un fet que no és pas exclusiu del país, però que evidencia aquest camí llarg encara per recórrer.

El treball també indica que una de les principals inquietuds del col·lectiu feminista és la conciliació de la vida familiar i laboral, especialment a partir del moment en què són mares. “Molt sovint, les escoles bressol no poden donar resposta a segons quins horaris laborals específics”, s’indica. Per això, i davant d’un índex de natalitat “dels més baixos d’Europa” es recomana “promoure mesures i polítiques que permetin una major conciliació”.

 A nivell de salut reproductiva i sexual, més enllà de l’avortament, el treball alerta que seria interessant ampliar les competències del Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD), més enllà d’informar en casos d’embarassos no desitjats. “Caldria que fos un servei més ampli en què es pogués facilitar tot tipus d’informació sobre contracepció”, apunten, a la vegada que remarquen el debat social existent sobre la despenalització de l’avortament, fet que “els poders públics no poden obviar”. Per això, apunten que cal “portar-lo amb serenor, exposant a la ciutadana tota la informació”.

Etiquetes

Comentaris

Trending