El passat mes de maig, la secció civil de la Batllia va dictaminar en favor d’uns avis que havien demanat poder mantenir contacte amb la seva neta, tot i l’oposició de la mare. Els va permetre visites cada quinze dies. Els primers tres mesos, a la consulta d’una psicòloga i, durant tres més, una tarda a la sortida de l’escola. A partir del mig any, i sempre que no s’haguessin produït incidents, també tindrien dret a emportar-se-la el primer cap de setmana de cada mes.
Els magistrats fan una advertència tant a la mare com als padrins: en benefici de la nena, han de reconduir la seva mala relació o tocarà adoptar altres decisions per evitar el perjudici sobre la menor
La mare, però, no hi estava d’acord. Per això, va presentar un recurs davant el Superior, que ara ha avaluat el cas i ha fallat. En aquest cas, refermant la sentència de primera instància i desestimant els arguments presentats per la dona: la possibilitat que, més endavant, el pare també reclamés un règim de visites; el fet que els avis no col·laboraven amb les despeses alimentàries de la nena; i les males relacions existents entre mare i padrins.
En la resolució, els magistrats posen en relleu que “no hi ha cap mena de dubte que qualsevol menor troba en els avis un paper fonamental de cohesió i de transmissió de valors de la família, que és el pilar fonamental de solidaritat en la nostra societat”. Es tracta d’una realitat que, indiquen, “s’ha entès en el nostre entorn cultural més proper, que ho han incorporat a la seva legislació civil”. I, recorden, el Principat també ho ha fet via la Llei sobre els drets dels infants i dels adolescents.
Amb relació als arguments exposats per la mare, desestimen els tres. Sobre l’opció que el pare pugui reclamar també un règim de visites, recorden que l’home està a Espanya i “en situació de privació de llibertat”. A més, tot i haver iniciat tràmits de divorci, no consta que hagi demanat poder veure la nena.
Sobre la mala relació amb els avis, s’admet que “van passar per moments molt conflictius, amb denúncies policials pel mig” i que “no sempre varen tenir una conducta exemplar en presència de la menor”. Tot i això, es remarca que aquesta situació “es remunta a varis anys enrere i segons la pèrita apsicològica la menor no reté aquests incidents perquè era molt petita”. Entenen els magistrats que “cal superar aquella situació en benefici de la petita”.
Atesa aquesta mala relació, es considera adequat que la represa del contacte amb els avis, que “seria beneficiós per la nena”, es faci amb una tasca supervisora prèvia. És a dir, a la consulta de la psicòloga. De fet, el tribunal deixa clar que “cal que superin aquella passada situació conflictiva en ares a l’estimació que tots tenen per la nena i ara és el moment de demostrar-la”. De fet, fins i tot es llença una advertència: “Si aquests [els adults] no saben estar a l’alçada del que s’espera d’ells, caldrà adoptar altres decisions alternatives perquè la nena no es vegi més perjudicada”.
Per tot això, la sala civil del Superior, no dona la raó a la mare. Així, estima que cal mantenir la sentència de primera instància i, per tant, establir que els avis tenen dret a poder veure la neta sota les circumstàncies marcades en la sentència precedent.
Comentaris (1)