La sala civil ho ha determinat arran d’un cas de separació que ha analitzat els darrers mesos. La parella tenia tres fills, una noia i dos bessons. La primera ja és major d’edat i, de fet, ha acabat ja els seus estudis universitaris i ha començat a treballar, fora del Principat. Malgrat això, inicialment, la batllia, com a mesures provisionals en el procediment de divorci, va decidir que el pare havia d’abonar mensualment 750 euros a la mare, 250 per cada fill. Inclosa també la noia.
En canvi, sí que es valida el fet que hagi de pagar 250 euros per cadascún dels dos fills bessons, encara menors, ja que es troba en una millor posició econòmica que la mare
Contra aquesta resolució, l’home va recórrer. Tot i que també s’atorgava l’ús del fins ara domicili familiar a la mare, aquest punt no el qüestionava. L’acció es queixava principalment de la quantia de la pensió. I especialment pel fet d’haver donar a la seva fins llavors parella 250 euros per una filla que ja no vivia amb ella. Argumentava que havent acabat ja els estudis superiors i treballant, no era “procedent” que ni la mare ni els tribunals “fiscalitzessin les ajudes que pagava”.
En la seva resolució, el Superior apunta, per un costat, que “malgrat hagi acabat la seva formació superior i estigui desenvolupament una incipient activitat professional”, la filla “continua requerint la col·laboració econòmica per a subvenir a les seves necessitats més bàsiques, sense que en aquest context es pugui considerar que sigui independent econòmicament dels seus pares”. Tot i això, el que realment es plantejava en el recurs era si la pensió s’havia de satisfer a la mare.
El Superior recorda que, anteriorment, s’ha pronunciat en el sentit d’admetre la legitimació del progenitor amb qui conviu un fill ja major d’edat per reclamar el pagament de la seva alimentació. En aquest cas, però, les circumstàncies són diferents. I és que la noia viu fora del país i, malgrat que la voluntat és tornar a Andorra, no queda acreditat que, un cop al Principat, torni a viure amb la mare.
Per això, es dona la raó al pare. No ha de satisfer cap quantitat a la seva antiga parella. Ara bé, això es decideix “sense perjudici” que la noia “pugui reclamar directament als seus progenitors els aliments que li siguin imprescindibles o que en el procediment principal de separació que es segueix es justifiqui la convivència entre mare i filla”.
La sentència suposa per a l’home una de freda i una de calenta. També havia recorregut contra la quantitat a pagar pels bessons (250 euros per cadascun), ja que la considerava exagerada, entre altres coses perquè la situació econòmica de la mare havia millorat un cop s’havia amortitzat el préstec hipotecari de l’habitatge. El Tribunal li recorda que el seu salari (7.000 euros mensuals) fa que sigui el progenitor que gaudeix de millor posició financera i, per tant, “ha de col·laborar per assegurar que els menors puguin mantenir un ritme de vida anàleg amb independència del pare amb qui convisquin”.
Per això, la resolució estima parcialment el recurs. Així, es revoca de l’aute inicial la part que establia pensió per a la filla, tot i que es remarca que “sense perjudici que aquesta pugui ser-li sufragada directament pel pare”. En canvi, es valida els diners fixats per als altres dos menors.
Comentaris (9)