Els fets, cal recordar, es remunten al 2013. Arran d’un primer accident entre el vehicle que conduïa el processat i un altre turisme, la tensió va anar pujant fins que, de discussió, es va passar a baralla. Un grup de joves va acabar agredint-lo. Enmig d’una pluja de cops va aconseguir pujar al vehicle i fugir del lloc, però en lloc de marxar, va fer una primera volta a la rotonda d’Erts i va colpejar una primera víctima. Minuts després, va tornar i va atropellar un altre dels joves. Fins i tot el va arrossegar uns metres i el va acabar llançant contra un altre cotxe. Llavors sí, va marxar de la zona. Estona després, seria detingut per la policia.
Els fets van ser gravats per la càmera que Mobilitat té al punt rodó del poble massanenc. A conseqüència de l’acció, els dos envestits van patir ferides greus. Un d’ells, fins i tot, vàries fractures. De fet, tant davant el Tribunal de Corts com al Superior, aquest ha estat un dels punts sempre posat en relleu per la fiscalia: que la cosa podria haver acabat molt pitjor. Fins i tot, i d’aquí l’acusació, en mort.
El processat va romandre un temps a presó i, posteriorment, va quedar en llibertat. Va aprofitar, llavors, per marxar al seu país natal, Portugal. Anys després, una oportunitat laboral el va portar a Suïssa. Al llarg d’aquest temps, però, el procediment penal contra ell va avançar i, en seu dia, va ser condemnat pel Tribunal de Corts en rebel·lia a 14 anys de presó. Se’l considerava culpable de dos intents d’assassinat. També es fixava un quart de segle d’expulsió del país.
Amb la sentència ferma, Andorra va emetre una ordre de recerca internacional. I se’l va acabar localitzant al país helvètic. Va ser detingut i extradit. Un cop a Andorra, el judici de revisió va confirmar la sentència del 2017. I, per això, va presentar recurs davant el Superior, que ara ha modificat parcialment la resolució de primera instància.
En la vista d’ara fa unes setmanes, el seu advocat va defensar que els fets van ser fruit “d’un error del qual es penedirà tota la vida”, però va assegurar que, en cap cas, es podia considerar que existís intencionalitat de matar. També es va demanar que es tingués en compte l’estat d’embriaguesa de l’home en aquell moment. Al seu entendre, no se li podia imputar el delicte d’intent d’assassinat sinó, en tot cas, el de lesions causades amb un objecte perillós. O, com a màxim el d’homicidi en grau de temptativa. Reclamava, per això, que la pena global fos de dos anys de presó en el primer supòsit o de 40 mesos en el segon. En qualsevol dels casos, entenia que només havia de ser ferm el temps ja complert entre reixes i, per tant, que se’l deixés ja en llibertat.
No serà pas així. Malgrat que el Superior estima parcialment el recurs -la fiscalia sempre havia exigit que es mantingués sense cap canvi la primera sentència-, el temps que haurà de complir l’ara condemnat en ferm a la Comella encara serà llarg. De 14 anys baixa a 12. Bàsicament perquè en un dels dos atropellaments, els magistrats sí que accepten que només s’ha de considerar homicidi. És a dir, que almenys en una de les dues envestides, no hi ha les circumstàncies que fan passar d’aquest delicte a assassinat (crueltat o acarnissament, traïdoria, actuar per encàrrec o per facilitar la comissió d’un altre delicte o la fugida).
Per això, en aquest cas, la pena d’un dels dos delictes baixa de 7 a 5 anys. Per a l’altre, es mantenen els 7. Així doncs, un total de 12. A banda, es manté la mesura complementària d’expulsió per 25 anys del Principat.
Comentaris