L’home, tot s’ha de dir, és una persona ja coneguda de la Justícia. Sense anar més lluny, el mateix dia que assistia a la vista al Superior per tornar a demanar la seva llibertat també havia d’assistir a la notificació d’una sentència per una altra causa. No és aquesta darrera, però, per la qual es troba a la Comella. En el seu dia va ser condemnat a quinze mesos de reclusió per una forta baralla en la qual va provocar lesions a la víctima.
El processat és un vell conegut de la Justícia: de fet, el mateix dia que assistia al judici al Superior, també rebia una sentència per una altra recurs davant aquest tribunal
D’aquesta, ja n’ha complert un any. És a dir, cinc sisenes parts. Per això, la seva advocada va demanar que se’l deixés en llibertat, tal com estableix la llei que es pot fer. El Tribunal de Corts, però, ho va denegar. Tocava, doncs, anar al Superior. Davant aquest òrgan, la lletrada va denunciar “la manca de motivació” de la decisió, ja que “tot just se’ns diu que no s’ha acreditat que es pugui reinserir, res més”.
Sobre la taula, l’advocada va posar en relleu que “tenim un informe de bon comportament” fet pel centre penitenciari. En ell, “es fa constar la impecable conducta i la predisposició de treball que ha mostrat des del seu ingrés”. Per això, va demanar al Superior que revoqués la decisió prèvia a Corts.
La fiscalia es va oposar a la petició. Va admetre que, llei a la mà, “es compleix el còmput” per demanar la llibertat, però va apuntar que “no s’acredita que hi hagi reinserció social”. Al seu entendre, no n’hi ha prou amb l’informe favorable del centre penitenciari, ja que “això només dona lloc a reducció de condemna, que sí que se li ha concedit”.
I, llavors, quins elements podrien provar aquesta reinserció? En va donar un exemple: demostrar que té una feina quan surti. Fet, però, que el cas d’aquest condemnat no sembla senzill. I és que, com el mateix ministeri públic va explicar, l’home, a banda d’una altra pena de presó de quatre mesos, també té “una ordre de cinc anys confirmada pel ministeri de Justícia”.
Llavors, com es pot trobar feina? Això és el que es va demanar la lletrada defensora. Al seu entendre, “ni la pena pendent ni l’ordre d’expulsió han de ser un obstacle per denegar-li la llibertat”. En tot cas, va apuntar, si ha de complir una altra condemna, apunta que la podria començar a complir ja i no haver d’esperar a fer-ho els tres mesos que li resten de la primera.
Comentaris (1)