El judici pel cas de la ‘saquejadora de la CASS’ ha arribat a la seva fi aquest matí amb la lectura dels informes de les tres parts. Si una cosa han deixat clara només entrar a la sala el ministeri públic, l’acusació particular i la defensa era que l’acusada havia comès el delicte de sostracció de diners públics de la CASS per destinar-los al bingo. La mateixa processada ho va reconèixer durant el seu testimoni, segons va exposar per fer front a la forta addició que tenia al bingo. Un delicte, que segons ha ressaltat el ministeri fiscal durant el seu informe va poder dur a terme gràcies a la seva posició laboral com a cap de l’àrea de control administratiu de la parapública, cosa que li permetia poder tapar els diners a nivell informàtic que estava sostraient i que utilitzava en gran part per pagar les seves visites a la sala de joc.
Tot i que ha quedat constatat que entre el 2004 i el 2018 l’acusada va visitar més de 3.500 vegades el bingo, la fiscalia ha decidit no acceptar l’atenuant per ludopatia que demanava la defensa apuntant que aquesta addició al joc no ha estat provada i considerant que “no perquè tingui un problema de joc s’ha d’aplicar aquest atenuant que no ha estat provat”. Així doncs, apunta que la dona n’era conscient del que estava fent i que ho feia malament i mirava de tapar-ho. Des de la defensa, han respost a aquesta negativa per part del ministeri públic apuntant que existeix un informe pericial que, tot i que no va ser ratificat durant la vista consta en autes, del psiquiatre de l’acusada on es conclou que la dona pateix una addicció al joc que li comporta una disminució de la voluntat amb totes aquelles accions relacionades amb la pràctica de l’atzar i que li disminueix la capacitat per raonar.
Així mateix, la fiscal també ha refusat l’atenuant de rescabalament dels greuges apuntant que l’aportació que la processada ha ingressat des que va sortir de la presó fins a l’actualitat ha estat d’uns 14.000 euros en set anys, un import que és molt inferior i que es considera que “gairebé no és ni significatiu” vist que el perjudici ha estat quantificat en 476.254 euros. En aquest sentit, la defensa ha manifestat que durant tot aquest temps que ha durat la instrucció -que ha descrit com “excessivament llarga”, ja que ha durat set anys- la dona ha estat entregant a la Batllia tots els ingressos que estaven per sobre del salari mínim arribant a aquesta quantitat de 14.000 euros, i per aquest motiu entenen que sí que es dona aquest atenuant.
ELS FETS
La fiscalia considera que queda acreditat que la dona utilitzava la seva posició laboral com a cap d’àrea de control administratiu de la CASS per fer la sostracció de diners pel seu benefici i pel de la seva parella. El modus operandi era apropiar-se dels diners en efectiu que els deutors pagaven a la CASS i després ocultar-ho eliminant o reduint a través del sistema informàtic el recàrrec de les transferències que feien els altres declarants a la parapública, de tal manera que a nivell informàtic i comptable quedaven quadrats els resultats i s’amagava la traçabilitat dels diners. També utilitzava el saldo creditor positiu que tenien alguns contribuents per saldar els comptes. D’aquesta manera, va aconseguir amagar la seva activitat delictiva durant vuit anys, i no va ser fins que els treballadors que estaven per sota de la seva coordinació es van adonar que hi havia quantitats de diners que ells havien cobrat als deutors i que no s’havien ingressat a la caixa.
Segons els informes dels pèrits es calcula que l’acusada hauria sostret un total de 476.254 euros, una xifra la dona va negar i va assegurar en un inici que no podien ser més de 25.000 euros, i més tard durant la vista va reconèixer que potser era una mica superior però tirant al màxim uns 120.000 euros. La fiscalia considera que aquest import que dona la processada no és possible, vist que el testimoni d’una de les contribuents que va pagar en efectiu que va declarar que les irregularitats que havia detectat arribaven als 90.000 euros.
Així mateix, també ha posat en relleu que quan una de les treballadores va proposar que es fes un arqueig de la caixa de la CASS, ja que les quantitats en metàl·lic que s’hi guardaven eren molt elevades (arribant de vegades als 10.000 euros diaris), la resposta de l’acusada va ser que si els diners sobraven perfecte i que si faltaven ja es miraria que fer: “La realitat és que no el volia fer perquè s’hagués vist que sostreia diners”, ha afegit.
La defensa ha manifestat que tot i que la seva clienta ho va fer malament, “la CASS encara ho van fer pitjor”, ja que tenien una advertència del Tribunal de Comptes on recomanaven que no hi hagués tants diners en efectiu
En el seu torn, la defensa ha manifestat que no entraria a discutir l’operativa que s’exposava des del ministeri fiscal perquè era cert que la seva clienta havia actuat molt malament, però s’ha mostrat molt crític amb la CASS assegurant que “encara ho van fer pitjor”. L’advocat ha fet referència al testimoni que va donar ahir un auditor que va explicar que des del 2015 la parapública estava advertida des del Tribunal de Comptes que no hi hauria d’haver tants diners en efectiu perquè podia instigar a què es cometés una apropiació indeguda i ha posat en relleu que “potser podrien investigar en aquest sentit”.
PENES
Des de la defensa han acceptat la condemna dels delictes majors de sostracció de béns públics i el de supressió de document públic, així com el menor d’alteració de dades informàtiques, però han assegurat que “és impossible” que hi hagi un delicte de blanqueig. “Els diners no van arribar a sortir mai del bingo”, ha manifestat l’advocat. De fet, durant el seu testimoni la dona va assegurar en múltiples ocasions que aquells diners que havia agafat de la CASS eren únicament per poder continuar jugant al bingo i que no es van utilitzar mai per un altre ús que no fos la seva addicció.
Aquest és un dels principals punts del judici, ja que la fiscalia considera que una part de la casa de Portugal -que és de propietat de la parella de l’acusada- es va pagar amb els diners sostrets de la parapública. Els principals motius que fan creure al ministeri públic això és que en un inici els pagaments del préstec de la hipoteca de la casa es feien mitjançant una transferència, però des del 2013 fins a la detenció es van passar a fer en efectiu. L’acusada i la seva parella van explicar que van canviar de metodologia perquè s’havien encarit molt els interessos de les transferències, i van preferir ingressar els diners en metàl·lic quan visitessin Portugal (dues o tres vegades l’any). De fet, durant el registre en el pis del Principat es van comissar 4.010 euros en efectiu que l’acusada li va donar a la seva parella i que els tenien guardats, però la fiscalia ha posat en relleu que aquests diners guardats per fer front a la hipoteca de Portugal eren procedents de la CASS, ja que en aquell mes l’acusada no havia fet cap retirada en efectiu del caixer.
L’acusació particular ha decidit reduir l’import de responsabilitat civil que li demanava a la parella de l’acusada a 30.000 euros
L’advocat de la defensa ha negat rotundament el delicte de blanqueig i ha ressaltat que la parella de la processada és una perjudicada més de la situació, perquè “no ha tingut res a veure amb els fets” i no n’era coneixedora de les activitats delictives. L’acusació particular li reclamava en un inici 60.000 euros de responsabilitats civil a la parella, ja que és l’import que havien pagat des del moment de la compra de la casa fins a la detenció. Els informes policials, però van determinar que la contribució que havia fet l’acusada per aquella hipoteca era del 50% i, per tant, l’acusació particular ha decidit reduir l’import i que la parella hagi de pagar 30.000 de responsabilitat civil.
Així doncs, la pena demanada per la fiscalia queda amb vuit anys de presó i una multa de 700.000 euros i deu anys d’inhabilitació. També el comís de l’immoble de Portugal i dels vehicles de l’acusada. Des de la defensa demanen tres anys de presó i que la dona no torni a entrar al centre penitenciari vist que ja va complir un any en situació de presó preventiva. Pel que fa a la parella demanen que no existeixi la responsabilitat civil i s’oposen al comís de la casa de Portugal, ja que és propietat de la parella de forma exclusiva tot i que en alguna ocasió puntual l’acusada hagués ajudat a fer front a les despeses.
Comentaris (15)