El Superior ha acollit la vista d’apel·lació del cas, que inicialment es va saldar sense que el processat fos declarat culpable. Es va entendre, llavors, que els fets -admesos tant per acusat com per la presumpta víctima- van ser consentits pel menor. Calia discernir, doncs, si la relació es va mantenir aprofitant Borges la influència de què pogués gaudir per la seva edat i pel càrrec que ostentava. Els magistrats de Corts van entendre que no era així i van dictar una absolució que el fiscal vol que es revisi.
Durant la seva apel·lació, el ministeri públic hauria emprat els arguments que ja va esgrimir ara fa uns mesos. Principalment hauria posat en relleu que la diferència d’edat existint entre Borges (ja en té 38 i 36 en el moment dels fets) i el menor (ara amb setze, però llavors tot just catorze) suposaria una forta intimidació que, en certa forma, l’adolescent hauria admès en assegurar durant la vista a Corts que havia tingut por. També ha recordat que el processat va tancar amb clau la porta de l’habitació on va tenir lloc l’acte sexual. Per tant, hi hauria hagut prevalença i abús de superioritat.
Per tot plegat, ha tornat a demanar la pena que ja havia sol·licitat en el judici de primera instància. En concret, cinc anys de presó (Borges ja va estar un mes i mig a la Comella quan va ser detingut el 2018) a més de l’expulsió definitiva. Per la seva banda, la defensa ha reclamat que es mantingui la sentència absolutòria, tot remarcant, novament, que la relació hauria estat consentida pel menor.
Comentaris (1)