Tribunals

Dret de pas (o no)?

La defensa de l’empresari condemnat a tres anys de presó condicional i a pagar més de 121.000 euros per la venda d’un local irregular, assegura que el document existia i que el seu client va actuar correctament

22/05/2025 (12:26 CET)

Una imatge de la Seu de la Justícia. T. S.

Tenia dret de pas o no? Es tractava d’un buit sanitari? Després del pas pel Tribunal de Corts, on es va condemnar a un empresari a tres anys de presó condicional per vendre un local irregular, el cas ha arribat al Superior. La defensa del condemnat ha presentat un recurs subratllant que existia el dret de pas per poder tenir l’accés exterior, i que una de les proves que hi ha és que l’expedient sancionador que el comú de Sant Julià de Lòria va obrir, mai es va arribar a executar. Al seu parer, això demostra que no hi ha cap mena d’engany. Des de la fiscalia, però es pregunten: “Si ja existia un dret de pas, perquè se n’ha hagut de fer un de nou ara?”. Serà el Tribunal qui haurà de decidir si consideren que hi va haver un engany, o no.

Els fets van passar el desembre del 2014. L’empresari, força conegut en el món de la construcció, va signar el contracte de compravenda amb un mecànic. Aquest necessitava un espai per poder guardar els cotxes que tenia per reparar. En total, es va acordar el pagament de 115.000 euros. La sorpresa desagradable va arribar a l’hora de fer l’escriptura: el tràmit no es va poder completar. El local presentable diferents irregularitats que no ho feien possible. Entre aquestes, que es tractava d’un buit sanitari amb una porta exterior il·legal, i per tant no es podia vendre. L’home va ser condemnat el passat mes de març a una pena de tres anys de presó condicionals. Si vol evitar haver-los de complir en ferm, haurà de fer front a la indemnització fixada a la víctima (més de 121.000 euros) en un màxim de quatre anys.

Des de la defensa asseguren que existia un dret de pas i que, per tant, no es va perpetuar cap engany. Apunten que entre el 2014 i el 2020, el comprador va tenir la posessió del local i “mai ningú li va dir res sobre el dret de pas”. D’altra banda, recorden que l’expedient sancionar per obrir la porta sense permís mai es va arribar a executar i mai es va fer tancar la porta.

El ministeri fiscal, però no entenen per què -al llarg dels 10 anys que han passat des dels fets- l’empresari mai ha presentat aquest document, que en certa manera, provaria la seva innocència. Tampoc no entenen com és que quan es va vendre de nou el local es va haver de demanar “de nou” el dret de pas, si ja havia existit amb anterioritat: “Entenem que aquest dret de pas era inexistent”. A més, també consideren que l’home venia d’una època complicada de l’empresa i necessitava diners per pagar els treballadors i que “queda constància en autes la manca de bona fe del condemnat”, diu el fiscal.

Etiquetes