Confirmada la condemna a un empresari que no va pagar durant anys la pensió de la filla

El Superior valida els arguments del Tribunal de Corts, que va considerar-lo culpable d’obstaculitzar el traspàs a la mare de la menor dels diners tot descartant que l’excusa de la mala situació econòmica dels seus negocis servís d’excusa

Una imatge de la Seu de la Justícia.
Una imatge de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

El Superior ha confirmat la sentència condemnatòria a un empresari, antigament resident al país i implicat també el ‘cas Pujol’ per l’impagament reiterat de la pensió alimentària pactada amb la seva exparella per a la filla. D’aquesta forma es desestima el recurs d’apel·lació presentat i els seus arguments emprats durant tot el procés. L’home al·legava que va passar per un mal moment econòmic que va provocar que no pogués fer les transferències degudes. Per als magistrats, però, això no és excusa.

En el moment de la separació, el 2017, el processat i la seva ja exdona van pactar una pensió mensual de 450 euros en concepte de manutenció de la menor. Els primers anys, ell va tenir la custòdia i ella va anar pagant, fent mans i mànigues per complir el compromís. Temps després, la nena va anar a viure amb la mare i va ser llavors que l’empresari no va fer els pagaments pertinents.

Façana principal de la Seu de la Justícia.

Relacionat

Condemnat un acusat en el ‘cas Pujol’ a cinc mesos de presó per impagament de la pensió alimentària

Durant el judici, va al·legar que les empreses en què treballava van fer fallida. I això, sumat al fet d’estar immers en processos judicials, especialment a Espanya, de rellevància, l’haurien deixat molt tocat econòmicament. Per al Tribunal de Corts, però, no se’l va creure. De fet, la fiscalia havia posat sobre la taula que, malgrat aquesta complicada situació econòmica, l’home tenia una casa valorada en 600.000 euros i va comprar un cotxe de 30.000.

Corts va considerar-lo culpable d’un delicte d’obstaculització del pagament de pensions. I el va condemnar a cinc mesos de presó, un menys del que havia reclamat el ministeri públic. El recurs al Superior ha servit de poc. En segona instància, no s’ha tocat ni una coma de la sentència. I, per tant, la condemna es manté.

Comentaris

Trending