Condemnat un acusat en el ‘cas Pujol’ a cinc mesos de presó per impagament de la pensió alimentària

El processat –un empresari que fou resident al país– haurà de fer-se càrrec del pagament de les despeses processals, però no haurà d’assumir la responsabilitat civil, ja que es va tancar un acord extrajudicial amb l’exesposa

Façana principal de la Seu de la Justícia.
Façana principal de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

Un acusat en el ‘cas Pujol’ ha rebut avui el veredicte del Tribunal de Corts de la causa en què s’ha vist implicat com a processat. Una causa de fons completament diferent del llarg i conegut procés judicial. Es tracta d’un litigi entre l’acusat –empresari resident al país durant un grapat d’anys– i la seva exdona per l’impagament de la pensió alimentària que havia de rebre ella per sufragar les despeses de la filla que tenen en comú.

Finalment, la decisió del tribunal ha estat la de condemnar-lo a cinc mesos de presó condicional (amb un termini de suspensió de dos anys) i al pagament de les despeses processals. No haurà d’assumir la responsabilitat civil, però, ja que les parts van arribar a un acord extrajudicial.

Per defensar-se, aquest empresari va al·legar durant la vista oral haver perdut molt notablement capacitat econòmica –en el passat, ara s’ha ‘recuperat’– per poder pagar la pensió alimentària que va pactar amb la seva exparella per a la manutenció de la filla que tenen en comú. De l’altra banda, l’exdona va assenyalar que el relat de justesa financera d’ell és una construcció per eludir la responsabilitat i l’acusava d’incomplir nombroses resolucions judicials que l’obligaven a abonar la quantia pactada, delicte pel qual ha estat processat pel Tribunal de Corts.

Encaixada de mans entre dues parts.

Relacionat

L’empresari que va enfonsar-se: insolvència real o excuses per evitar pagar la pensió alimentària?

Durant el judici, l’empresari va voler contextualitzar el seu passat econòmic recent. Va perseverar en presentar-se com algú que empresarialment va quedar enfonsat, especialment per un reguitzell de querelles que van presentar-se contra ell a Espanya i a Andorra (algunes per part d’un altre important empresari del Principat). Va reconèixer, però, que, en el seu moment, va acceptar les mesures dictades: pagar una pensió alimentària de 450 euros. En una primera etapa, però, la custòdia de la filla va recaure –el 2017– sobre ell i era la mare qui havia de passar la quota de manutenció, responsabilitat que va complir seriosament, sense ensopecs. Posteriorment, els rols van canviar i, aleshores, ell no va respectar l’acord des del primer moment.

La dona va recordar que ella sempre va complir amb la seva part (“vaig pagar-ho tot”) fins que va aconseguir la custòdia i que per aconseguir-ho va haver de treballar en tres llocs simultàniament durant un temps. I va insistir en el fet que ell “mai” va retribuir-li res. L’exparella va sostenir que el tren de vida d’ell sempre ha sigut “alt” i –va dir– no es creu que la fallida econòmica no li permetés pagar la pensió. Un impagament que també ha tingut “un perjudici emocional”.

El ministeri fiscal va demanar, en el seu moment, una pena de sis mesos de presó per a l’empresari. Per la seva part, el lletrat del processat en va reclamar l’absolució i va bregar durant la vista oral per espolsar la pàtina de pare incomplidor que arrossegava el seu client.

Etiquetes

Comentaris

Trending