Tribunals

Al·leguen l’efecte sobre la filla de la condemna a un pare per poder-la complir a domicili

Un dels empresaris sentenciats per extorsió en el marc del ‘cas Buiques’ al·lega l’estat de salut de la seva nena per demanar que no hagi de fer nit a la presó en el tram final de la pena, que ara fa en règim de semillibertat

28/01/2026 (10:35 CET)

Un cotxe de la policia en les immediacions de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

Un dels dos empresaris condemnats per l’anomenat ‘cas Buiques’ ha demanat poder complir a domicili la pena que encara té pendent i que des de fa uns mesos està assumint ja en règim de semillibertat, però dormint a la presó. Ho demana esgrimint que té una filla de cinc anys i que la seva situació està generant problemes de salut a la menor. Per això, després de la negativa inicial per part del Tribunal de Corts, ha elevat la petició al Superior. En la vista, la fiscalia s’ha oposat a la sol·licitud, tot apuntant que, malgrat que hi ha un “lligam” evident amb la nena, no es compleix les condicions que la llei preveu per permetre aquesta situació “d’excepcionalitat”.

L’home va se considerat culpable d’un delicte d’extorsió arran de les amenaces que, juntament amb el seu germà i amb un amic, havien fet a un altre empresari que els devia diners, fets ocorreguts el 2022. El Tribunal de Corts li va imposar una pena de quatre anys i mig de presó, validada posteriorment pel Superior. Des d’ara fa uns mesos, vist que havia complert dues terceres parts de la condemna, se li va atorgar el règim de semillibertat. És a dir, només havia d’anar a dormir al centre penitenciari.

El processat, però, va demanar encara un altre benefici més. Volia que aquest temps restant de càstig el pogués complir a domicili. Dormint a casa seva, sense haver de fer nit a la Comella. Ho demanava al·legant que té una filla de cinc anys i que tot el procés penal -presó inclosa- que ha hagut de patir arran dels fets ha tingut un efecte molt negatiu en la menor. La petició, però, va ser denegada pel Tribunal de Corts.

Ara, serà el Superior qui ho hagi de valorar. La defensa de l’empresari condemnat ha fet recurs i ha esgrimit davant els magistrats de segona instància que, en aquest cas, el que ha de prevaldre “és l’interès superior de la menor”. De fet, ha lamentat que en la resolució prèvia “s’ha ignorat l’informe psiquiàtric”. També ha posat en relleu que s’han aplicat de forma automàtica sentències prèvies -tot criticant que algunes d’aquestes no s’hagin fet públiques a la web de jurisprudència- quan “el que exigeix l’interès del menor és ponderació, individualització i motivació”.

Per tot plegat, ha reclamat que s’acordi que la semillibertat a domicili “pel bé de la filla”. L’advocat ha volgut posar en relleu que “no demanem una excepcionalitat sinó el que hauria de ser la normalitat”.

Des de la fiscalia, tot i admetre que el pare efectivament té “un lligam” amb la menor, evidenciat per exemple en el fet que la porta al col·legi cada matí, s’ha oposat a la petició. Considera el ministeri públic que no es compleixen els requisits per entendre que hi ha “una excepcionalitat suficient” per permetre el compliment a domicili d’una pena de presó -que no d’arrest nocturn- a domicili. Aquesta opció, recorda, només es contempla en el segon cas i el càstig imposat “no s’ha canviat”.

Etiquetes