Tret de sortida a la regulació de les incompatibilitats i els conflictes d’interessos dels consellers generals

  • Sindicatura impulsa una modificació del reglament del Consell que ha d’afrontar qüestions com la publicitat o no del patrimoni dels parlamentaris o regular més i millor el finançament dels grups
  • El síndic pretén que el canvi s’aprovi aquesta legislatura, encara que sigui en el plenari previ a la dissolució de la cambra i sense que tingui efectes sobre cap dels actuals electes
  • Aquest divendres s’ha posat sobre la taula un primer esborrany amb algunes de les qüestions que han anat sorgint els darrers anys i una primera proposta de solució que ara cal debatre
El Consell General ha donat el tret de sortida a la regulació de les incompatibilitats i els conflictes d’interessos dels seus membres i també a una major transparència i control dels béns dels consellers. Tot plegat s’emmarca en una reforma molt més ambiciosa del reglament del Consell -una normativa amb rang de llei- que la Sindicatura impulsa definitivament ara després d’anunciar-la i treballar-hi amb més o menys intensitat des del 2011 i que el síndic general, Vicenç Mateu, voldria tenir aprovada abans no es dissolgui la legislatura tot i ser conscient que hi haurà matèries sobre les quals no hi haurà acord, o serà molt difícil que n’hi hagi i probablement quedaran al calaix i que la nova reglamentació que sorgeixi del treball que ara formalment s’enceta ja no tindrà efectes sobre els parlamentaris actuals. No obstant, Mateu ha deixat clar que posar ara formalment sobre la taula “no és un brindis al sol” i que ell mateix, personalment, presidirà la comissió parlamentària que ha de tirar endavant la reforma. El síndic ha anunciat aquest divendres que durant la junta de presidents, un dels òrgans de govern de la cambra parlamentària, s’ha presentat un esborrany de modificació del reglament, que té una vida de més de 24 anys sense que s’hi hagi fet cap canvi formal encara que s’hi han anat annexant petits aclariments o correccions, uns elements que reben el nom de suplències. Mateu ha explicat que el canvi que es planteja pretén, justament, “incorporar les suplències a l’articulat” i encara de forma més general “endreçar el reglament” i ajustar-lo plenament a tot allò que diu la Constitució. No obstant això, hi ha també tot un seguit de “temes de molt calat” dels quals es preveu discutir per mirar d’afegir-los o desenvolupar-los en la norma que regula el funcionament del Consell General. O en paraules del síndic: “Donar resposta a preguntes que se’ns han anat posant al llarg d’aquests anys.” Sense ser una llista tancada, Mateu ha enunciat tot un seguit de les qüestions que es preveu resoldre o que es voldria solucionar amb la reforma del reglament, tot i que la màxima autoritat parlamentària té clar que algunes d’elles porten afegit un component de transcendència política tan elevat que serà difícil de poder fer encabir en aquesta reforma que es vol ben treballada, a ser possible “de consens” i, sobretot, relativament ràpida. És clar que no se sap amb exactitud quan acabarà la legislatura. Però ara per ara ningú no pot assegurar que l’actual curs legislatiu vagi més enllà del juny de l’any que ve. Terminis al marge -Mateu ja ha afirmat aquest divendres que voldria que s’aprovés la modificació encara que sigui en el darrer plenari abans de la dissolució-, hi ha aspectes que es volen tractar com per exemple si cal escurçar o no el període de vacances parlamentàries o que iniciatives legislatives com les que pugui promoure la ciutadania no caduquin amb la dissolució parlamentària que haurien de tenir una solució relativament fàcil. En canvi, però, hi ha temes “susceptibles d’un gran debat” i que en algun cas “s’hauran de deixar de banda”. De les matèries que es pretén tractar hi ha, per exemple, una millor regulació de les sessions de control parlamentari i la fórmula com es formulen les preguntes. També cal millorar la regulació sobre les comissions especials i les compareixences que s’hi hagin de dur a terme. També s’ha de “millorar la definició del secret i la confidencialitat” de l’exercici del càrrec de parlamentari i la comunicació i informació que es trameti. En general es vol evitar que la solució a molts dubtes que han anat sorgint hagi de venir des del criteri arbitrari de qui ha d’adoptar la decisió. Però encara hi ha qüestions més transcendents o que, en paraules del síndic, “podrien donar per si soles lloc a tot un seminari”. I aquí s’hi poden trobar aspectes com el finançament dels grups parlamentaris i el control de la seva despesa, posant mecanismes perquè realment hi hagi d’haver una comptabilitat seriosa i degudament portada. Així, per exemple, es podria proposar que Sindicatura en qualsevol moment pugui reclamar els comptes d’un grup per fer-ne una avaluació. I després queda una de les qüestions cabdals com la declaració de béns d’aquells qui hagin d’exercir com a consellers i l’evolució o els canvis que aquell patrimoni experimenti durant el mandat del declarant. I, també, l’establiment d’un règim clar d’incompatibilitats i conflictes d’interessos que segurament quedarà reflectit en un codi de conducta lligat al reglament. Aquestes darreres qüestions són cabdals. I de les que més debat generaran. Es tracta de “satisfer una demanda ciutadana i social a favor de la transparència”. Però la missió no és fàcil, ha remarcat el síndic, perquè s’ha de fer conjugar prou bé aquesta esmentada demanda amb “ser capaços d’estar amb consonància amb les normes internacionals” i, alhora, “ser conscients que vivim a Andorra. És una societat petita i els conflictes d’interessos poden afectar de manera diferents en relació a altres llocs”. És evident, ha admès Mateu, que hi haurà un enduriment de les condicions. Perquè a nivell d’incompatibilitats ara només hi ha ben definides aquelles que fan referència al sector públic. Però amb el privat, res de res. “No s’havia abordat”. L’esborrany, segons el síndic, no estableix una solució única. La declaració de béns, per exemple, es podria fer davant del notari, davant del Consell General, davant de la Sindicatura estrictament… i cal veure quins d’aquests documents cal que siguin públics o no. En qualsevol cas, l’esborrany que s’ha lliurat aquest divendres és una primera “proposa per no començar la discussió des de zero. Amb problemes que es posen sobre la taula i una proposta de solució que també s’hi posa”, ha indicat el síndic general que ha deixat clar que tot plegat és fruit del treball que s’han anat fent aquests anys i, fins i tot, de propostes que alguns grups parlamentaris -el demòcrata i el socialdemòcrata- han posat sobre el paper en algun moment o altre de les dues darreres legislatures. La reforma del reglament del Consell -que també s’hauria d’aclarir- no és un camí fàcil per tal com normativament està concebut. I requereix d’un treball especial d’una comissió en la qual com a mínim hi han de formar part els presidents de grup parlamentari. Vicenç Mateu ha explicat que hi ha dos camins per arribar a votar la modificació. Fer un treball d’ordre polític previ al tràmit parlamentari. I el síndic ha posat l’exemple de les lleis de transferències i competències. I que una vegada hi hagi el treball en qüestió fet se li doni la forma escaient i es presenti com a proposta de llei i els grups, a poder ser, renunciïn a fer esmenes facilitant així la celeritat de la tramitació. És clar que això necessita, en principi, d’un alt nivell de consens i essent conscients que es tracta d’una proposició de llei “una mica especial”. L’altra via, en cas que no hi hagués entesa, seria recórrer al tràmit parlamentari ordinari. En qualsevol cas, el síndic pretén ser molt proactiu, fer una bona feina i deixar el nou reglament d’herència.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.