Tret de sortida a la campanya de les comunals més obertes

Governar els comuns a banda, els comicis també permetran saber quin és l’estat de salut del pacte entre DA i Liberals, si es consolida el creixement del PS o si Pintat i Terceravia tenen força més enllà de Sant Julià

Suports de cartells electorals preparats a Encamp.
Suports de cartells electorals preparats a Encamp.

Les set parròquies viuen aquest migdia el tret de sortida de la campanya per les eleccions comunals 2019, que han de servir per renovar els respectius equips de govern de les corporacions locals. Una cursa que està ja decidida a la Massana –només una llista- però que, en canvi, es preveu disputada i oberta a altres parròquies com ara Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Ordino i Encamp. Majories comunals a banda, hi ha en joc altres aspectes, com ara la salut del pacte entre Demòcrates i Liberals, la consolidació del creixement del Partit Socialdemòcrata (PS) o saber si Terceravia té força més enllà del seu feu lauredià.

La campanya s’enceta amb una parròquia ja decidida: la Massana. Bàsicament perquè seran les terceres comunals consecutives on a un dels set comuns en joc només es presenta una llista –després de dues seguides a Canillo-. En aquesta ocasió, Olga Molné i Eva Sansa ja saben que seran cònsols perquè no tenen cap rival. Ciutadans Compromesos, no sense dies d’estires i arronses, va aconseguir tancar una candidatura que aplega, entre altres, les tres sensibilitats del Govern tripartit. Les altres forces no van ser capaces d’articular una alternativa. La situació potser convida a reflexionar sobre el perquè a una parròquia amb un cens tan important com és la Massana només hi ha una opció a escollir i el dia 15 s’ha transformat en poc més que un tràmit amb urnes.

La Massana ja té cònsol segura, Olga Molné; Canillo recupera les dues candidatures i a Encamp l'escenari, amb quatre llistes, és molt obert

Vuit anys després, Canillo torna a tenir dues candidatures. A la de Demòcrates s’hi suma ara Objectiu Comú. Els ‘taronja’ han apostat per Francesc Camp com a relleu de Josep Mandicó i aquest abandera la seva experiència durant els darrers anys al capdavant del ministeri de Turisme, sector clau per a la parròquia. Parteix com a favorit, però caldrà veure quina força pot tenir la llista opositora, liderada per Albert Torres i l’excònsol Dolors Cabot –a qui en el seu dia, el 2011, no es va voler per optar a la reelecció- i que compta amb el suport, entre altres, dels socialdemòcrates de la parròquia. Asseguren que presentar-se i poder tenir veu al comú ja és un gran pas, però adverteixen també que no renuncien a poder imposar-se.

A Encamp concorren fins a quatre llistes en un dels escenaris més oberts. Demòcrates, que ha apostat per Laura Mas com a relleu de Jordi Torres Arauz, ha traslladat a la parròquia el pacte de Govern amb Liberals (En Comú)  mentre que el PS, de nou amb David Rios al capdavant, s'ha decantat per anar en solitari, amb el suport de diferents independents. La tercera candidatura és la de recent creació: Agrupament Encampadà, que aplega diferents sensibilitats com ara Progressistes SDP, i que està encapçalada per Esther Vidal i Joan Masjoan –conseller comunal entre 2007 i 2011-. Terceravia també hi està present. Són molts els factors que fan pensar en un panorama obert a les sorpreses: ¿pot realment Mas tenir el potencial com a cap de llista dels seus antecessors? ¿Fins a quin punt perjudicarà o no al PS el distanciament entre els membres de la candidatura i els actuals membres de la minoria? ¿Què faran els liberals ‘emprenyats’ després del pacte del Govern tripartit?

El retorn d'Enric Dolsa fa preveure batalla a Ordino mentre que a Sant Julià les tres llistes fan favorit a Josep Majoral i Terceravia

També quatre llistes i també tot molt obert està a Ordino. Josep Àngel Mortés aspira a la reelecció sota el paraigua d’En Comú –a Liberals, en aquest cas, s’hi suma també Progressistes-SDP- i amb l’encara consellera de la minoria Eva Choy com a companya de viatge. El retorn sonat és el de l’excònsol Enric Dolsa, amb X'Ordino, que ja ha començat a repartir diatribes cap als seus rivals. Entre ells, l’actual consellera Sandra Tudó, que juntament amb Jean Michel Armengol lideren la candidatura Movem Ordino, amb una àmplia presència del PS amb noms com ara Víctor Iriarte o Esteve López. Terceravia, amb Jordi Balsa al capdavant, també s’hi ha presentat. En definitiva, quatre llistes per un gruix electoral relativament reduït, fet que fa preveure una gran igualtat.

Sant Julià redueix a tres el nombre de candidatures. I això, tot ho indica, converteix a Terceravia Unió Laurediana en la gran favorita. Josep Majoral –guanyador de les territorials a les passades generals i a les del 2015- ha saltat del Consell General a encapçalar la llista, juntament amb Mireia Codina. Aposta forta per recuperar, quatre anys després, el feu de Pintat, perdut pels pèls i sobre la botzina del recompte davant una extinta Laurèdia en Comú. El PS, engrescat pels bons resultats de les generals i amb la voluntat de refusar qualsevol proximitat a DA, aposta per anar en solitari sota el nom d’Units pel Canvi, amb Joan Travesset de número 1 mentre que els ‘taronja’ donen suport a Cerni Cairat, que ha transformat el que era una plataforma ciutadana, Desperta Laurèdia, en la tercera candidatura en discòrdia però amb molt a dir.

La mare de totes les batalles (electorals, és clar) es juga a Andorra la Vella, amb el que es pot considerar un gairebé tots contra el PS. Conxita Marxol, qui sap si amb el resultat de les generals al cap, ha apostat per una triple aliança amb Liberals i Progressistes-SDP per intentar retenir el consolat. El pacte ha provocat certa marejada a dins dels seus socis i caldrà veure com afecta això el dia 15. Els socialdemòcrates, de nou amb Dolors Carmona al capdavant, aspiren a recuperar el que havia estat tradicionalment un dels seus bastions mentre que Terceravia va pel seu compte amb Emi Matarrodona de número 1.

Marsol lidera un gairebé tots contra el PS a Andorra la Vella mentre que Gili aspira a pescar en les aigües tèrboles de DA a Escaldes

I a Escaldes-Engordany també hi haurà (almenys així es preveu) pugna. El PS ha apostat fort amb el salt de Rosa Gili –triomfadora a l’abril sota el paraigua de d’Acord- des del Consell General, per intentar aprofitar el possible desgast de DA i, especialment, les diferències existents entre l’actual cap de Govern, Xavier Espot, i el seu antecessor, Toni Martí. Aquest darrer, finalment, va imposar el seu criteri i va aconseguir que els ‘taronja’ anessin en solitari –amb Miquel Aleix al capdavant- i deixessin de banda el pacte de Govern amb Liberals. El partit blau no s’ha volgut quedar a casa i, amb HIgini Martínez-Illescas, actual conseller de la minoria, i un pacte amb Progressistes-SDP han conformat Unió per Escaldes-Engordany (UxEE) per presentar la seva alternativa. Com a altres parròquies, Terceravia també hi apareix, tot fa pensar que amb poques opcions, en aquest cas liderada per Jordi Rubia.

Set parròquies, set comuns. I moltes coses en joc, més enllà de qui governarà cadascuna d’elles els propers quatre anys. La primera, quina és la salut del pacte de Govern entre Liberals i DA, especialment després de les dificultats per acabar concretant-se en llistes i del ‘no’ martinià a Escaldes. El resultat d’aquesta darrera parròquia, pot fer trontollar l’actual lideratge d’Espot o suposar un cop que obligui Martí a fer un pas enrere definitiu. Més interrogants: ¿Podrà el PS consolidar el fort creixement de les generals recuperant algun dels seus feus tradicionals? ¿Quina és la força de Liberals després de l’acord per entrar a l’executiu? ¿Pot Josep Pintat i Terceravia incrementar la seva presència més enllà del feu lauredià? Incògnites que, poder als comuns a banda, també es resoldran, ni que sigui en part, el proper dia 15 en unes eleccions molt i molt obertes a gairebé totes els les parròquies.  

Etiquetes

Comentaris

Trending