Mirar d’assaltar el vedat del cap de Govern. És la difícil missió de tres candidatures que s’enfronten a la liderada pels actuals cònsols. Trini Marín i Marc Calvet, si Capesa no els aigualeix la festa, són favorits, i clars, per retenir quatre anys més el comandament del comú d’Escaldes. Ho fan amb un equip que han renovat al cinquanta per cent. I davant dues cares noves en política i la cap de l’oposició actual. L’aigua, els problemes amb els dipòsits, podrien ser el convidat d’excepció en una campanya electoral en la qual el debat sobre la necessitat o no de fer per a vianants l’avinguda Carlemany sí que està aigualit del tot. Ni els contraris al projecte de ‘Vivand’ ja no alcen la veu conscients del triomf de la iniciativa. El temps i els tribunals han anat donant la raó als cònsols, a la majoria demòcrata comunal. Amb Martí, Toni, omnipresent. Vint anys fa que ell o els seus predecessors i successors ideològics mantenen tancat a pany i forrellat, metafòricament és clar, la corporació escaldenca. I en aquestes dues dècades conservadores posa la banya Cèlia Vendrell.
Els socialdemòcrates repeteixen amb el tàndem amb què van mirar de barrar el pas a l’hereva de Martí. Trini Marín els va deixar poc marge llavors per a la sorpresa. Ara, més bregats Vendrell i Aleix Mañosas, miraran si és possible treure el nas. Missió difícil. Gairebé impossible. Almenys sobre el paper. Els liberals encapçalats per Marc Magallón tampoc no ho tenen fàcil. Sense fer soroll, però, miraran de capitalitzar el poc rèdit que encara quedi de l’enuig per Vivand. El mal que els podria fer els lligams amb Capesa semblaria aturat. Eduard López Mirmi i Josep Pubill, els dos principals baluards de la societat d’aigües escaldenca que eren peces destacades en l’entramat liberal de la parròquia van baixar del vaixell quan van intuir, endevinar i encertar, que la resta de companys no comptaven amb ells. Temien una corrent d’aigua que fes tombar les poques (o moltes, vagin vostès a saber) esperances d’intentar assaltar el comú. El tercer amb discòrdia, i a molta distància ‘a priori’ (el tercer dels tres ‘outsiders’, que quedi clar), és la llista de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) comandada per David Pérez.
L’aigua, Vivand, la part alta, el museu de posar i treure, la reactivació econòmica, una mica de Caldea i Inúu, la neteja dels carrers… temes recurrents, en principi, que sembla que Marín i Calvet haurien de tenir controlats. El problema pot venir després del 13 de desembre, per allò que els segons mandats mai no són tan plens ni tan planers com el primer. I per allò altre d’haver de preparar la successió, encara que entre l’equip que han configurat els dos cònsols (a raó, aproximadament, del 50% de les peces de la confiança de l’una i l’altre 50% de la confiança de l’altre) hi ha matèria primera per assegurar un eventual recanvi (Josep Tudel i Núria Gómez d’entre els que continuen; Sandra Tomàs i Esteve Vidal quant a les noves incorporacions… sols per posar quatre exemples). Però això encara queda massa llunyà. Deuen pensar Marín i Calvet. Que vagin pensant que ho tenen fet, deuen sospirar Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas. La resta aspiren a tot sabent que no tenen res. I tampoc res a perdre, és clar.
Trini Marín, cap d’una llista demòcrata a Escaldes-Engordany que considera compromesa i experimentada però renovada alhora, ha explicat que “farem una campanya transparent i neta amb un equip compromès i amb ganes de treballar per continuar construint una parròquia capdavantera com ho ha estat fins a dia d’avui. Entre els projectes que volem impulsar hi ha una aposta decidida per consolidar Vivand i convertir-lo en un carrer per a vianants del segle XXI”. L’actual cònsol major ha afirmat que“no només s’han de potenciar les zones centrals, com Vivand, sinó que també s’ha de treballar en la resta de zones”. Pel que fa a les inversions, Marín ha detallat que un dels projectes més importants serà un nou aparcament a la part alta. I incidint amb l’eslògan general de DA (‘Tots som un’), la cap de llista ha manifestat que “s’ha de treballar per tots i amb tot, ja que només amb el consens i la unitat s’aconsegueix el desenvolupament econòmic”.
L’actual cap de l’oposició i candidata novament del Partit Socialdemòcrata (PS), Cèlia Vendrell, ha assegurat estar, ella i l’equip que encapçala, molt il·lusionada i “amb moltes ganes de treballar”. Vendrell espera que “la ciutadania d’Escaldes entengui el nostre missatge i confii en nosaltres el pròxim 13 de desembre”. En aquest sentit, la cap de llista ha recalcat que “fa vint anys que hi ha el mateix govern a Escaldes i creiem que cal canviar el color polític de la parròquia” i ha afegit que “aquesta necessitat de canvi és l’eix que ens uneix”. El PS incidirà en el fet que els ciutadans s’impliquin la gestió comunal i per això “destinarem prop de 500.000 euros en pressupostos participatius perquè els escaldencs decideixin on s'ha d’invertir”.
Els candidats liberals i d’SDP s’estrenen en política. Marc Magallón coneix de prop que és gestionar el comú d’Escaldes. La seva germana Lydia en va ser cònsol vuit anys. Justament, com a liberal. Ara, però, la formació no hi és representada, al comú. Per això assegura el candidat a cònsol juntament amb Higini Martínez-Illescas que “partim de zero i tot el que aconseguim ja serà una victòria”. Magallón, que ha assegurat estar “molt il·lusionat i motivat” i afirma que “tenim 15 dies per explicar les nostres propostes i convèncer a tots els escaldencs”. “Nosaltres portem el nostre programa, però això no significa que tanquem portes a totes aquelles propostes que siguin positives per a la parròquia”, ha afegit.
L’altre que debuta en l’arena política és David Pérez. El cap de llista de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) assegura sentir-se “molt il·lusionat i orgullós de poder encapçalar la candidatura” i ha destacat que malgrat ser el primer cop que SDP es presenta a unes eleccions comunals, “qualsevol resultat serà positiu”. En aquest sentit, Pérez ha explicat que l’objectiu primordial és posicionar al ciutadà en el centre de la gestió, ja que "no entenem la política sense la participació ciutadana”. En relació al lema utilitzat durant la campanya, el cap de llista d’SDP ha insistit que el comú sempre ha de tenir en compte el ciutadà i “creiem que a Escaldes s’han pres algunes decisions sense sentit comú, i d’aquí la raó de ser del lema utilitzat”.
Sia com vulgui, el sentit comú, ara per ara, indica, es vulgui o no, que els demòcrates, els actuals cònsols, tenen un peu al nou consolat. Encara poden relliscar amb l'altre, és clar. Però de marge, de coixí, en disposen. Caldrà veure si Martín, Trini, i Calvet, Marc, el fan valdre fins el 13 de desembre i una mica més enllà.
Fotografies: agència ANA / PS
Comentaris