Treballadors de la Hispano Andorrana i de Montmantell se senten “robats”

Quan va fer fallida la primera empresa van perdre els dies de vacances que se’ls devia i l’antiguitat i en fer-los fora de la segona s’han quedat sense cobrar el mes d’abril

La seu del grup va tancar del tot el 3 de maig.
La seu del grup va tancar del tot el 3 de maig. Toni Solanelles

Treballadors de la Hispano Andorrana i de Montmantell, les dues ‘marques’ del mateix grup de transport de viatgers que recentment han fet fallida, s’enfilen per les parets i exigeixen a l’administració que actuï amb la mateixa celeritat per tal de poder percebre els diners que es deuen als empleats com el departament de Transports aparentment ha actuat per validar “les maniobres” que s’han fet suposadament des de l’entorn del grup empresarial per poder continuar d’una manera o altra operant les línies de la Seu i Lleida i alguns dels discrecionals interns. Els empleats se senten “robats”.

Són una dotzena d’empleats, molts en la seixantena i, per tant, en la recta final de la seva carrera professional, que van saber de la fallida d’Hispano Andorrana després que aquesta fos publicada al BOPA arran de la sol·licitud de la CASS. Feia molts mesos que l’empresa no abonava la cotització social. Quan va ser pública la fallida de l’empresa el saig designat administrador judicial els va informar que havien estat acomiadats sense percebre ni un sol dels havers que l’empresa els devia i que automàticament se’ls donaria d’alta a Montmantell, l’altre companyia del grup a Andorra i que donava nom a la capçalera del grup. En fi, que d’avui per demà van perdre l’antiguitat i els dies que havien acumulat de festius i vacances no fetes perquè des del CEO Jordi Troguet a la gerent Pilar Buscall els demanaven favors per poder complir amb els serveis que tenien contractats i que posposessin viatges i altres.

Empleats del grup de transport en fallida s’enfilen per les parets i exigeixen a l’administració que actuï amb la mateixa celeritat per tal de poder percebre els diners que es deuen als empleats com el departament de Transports aparentment ha actuat per validar “les maniobres” que s’han fet suposadament des de l’entorn del grup empresarial

No contents amb això els responsables de l’empresa, tot el mes d’abril van estar treballant ja com a integrants de Montmantell, i el 2 de maig se’ls anunciava que l’endemà no calia que acudissin als seus llocs de treball. L’empresa també feia figa. En aquest cas la fallida no estava decretada. Va ser el dimecres 3 de maig quan formalment l’empresa va acudir a la Batllia a demanar la fallida. Ara no tenen dubtes: “Tot estava muntat, tot estava planificat des de feia dies. Ens sentim robats”, han explicat avui alguns dels treballadors de la companyia, que asseguren estar-ho “passant malament”.

I és que el 2 de maig no havien percebut la mensualitat d’abril i ara per ara encara no n’han vist ni cinc de calaix després de perdre tot el que havien perdut de la Hispano Andorrana. La indignació és màxima malgrat que algun -un empleat en concret que quan va fer fallida la Hispano va saltar a Andbus ara ha decidit fer marxa enrere- dels empleats s’hagi apuntat a la nova aventura de l’entorn del grup Troguet-Montmantell. I és que Hife, la companyia espanyola que ha assumit les línies de la Seu i de Lleida que feia la companyia andorrana amb la seva filial espanyola La Seu Bus, operaria gràcies a la seva aliança amb Autobusos Andorra 2011, una petita companyia que havia estat lligada a Viatges Espanya.

Aquesta petita companyia que hores d’ara tenia un parell o tres de vehicles operatius i que feia alguns petits serveis discrecionals més algun apunt de transport escolar, estaria sota el domini logístic i societari de les germanes Maribel i Pilar Buscall, que és de domini públic que eren no només persones de la confiança directa del CEO del Grup Montmantell sinó gestores de bona part de l’entramat operatiu de les companyies. D’aquí que els treballadors no tinguin dubtes que tot estava “planificat” i que fins i tot els empresaris haurien gaudit en certa manera de la connivència de l’administració.

Alguns dels treballadors, amb experiència d’anys a França, per exemple, lamentaven aquesta nit el fet que davant una circumstància similar, les autoritats jurídico-laborals franceses no haurien dubtat de posar-se al costat dels treballadors, almenys, per tal de garantir-los la feina feta i que fins ara no ha estat remunerada.

Comentaris (13)

Trending