Després de setmanes de treball, de la creació d’una suposada comissió tècnica per a establir quina havia de ser la compensació que l’administració havia d’assumir pel fet d’haver decidit de manera unilateral rebaixar el preu de l’abonament mensual fins a situar-lo a només 30 euros, les dues parts han aclarit que la metodologia de càlcul està clara i ha estat acceptada tant per una banda com per l’altra. “El que no sembla bé a les concessionàries són els paràmetres”, han afirmat les fonts.
Hi ha essencialment diferències ara mateix irreconciliables en dos elements clau: la mitjana del que val cada validació i el coeficient d’elasticitat de la demanda, és a dir, la relació entre preu i consum
Hi ha essencialment diferències ara mateix irreconciliables en dos elements clau: la mitjana del que val cada validació (no hi ha manera de consensuar dotze mesos que es considerin de relativa normalitat, sense incidències majors) i el coeficient d’elasticitat de la demanda, és a dir, la relació entre preu i consum. Les companyies de transport de viatgers consideren que aquests són aspectes tan tècnics que si realment hi hagués voluntat la solució hauria d’arribar fàcil.
Però no hi ha manera. La distància entre les propostes de l’administració i de les empreses és molt gran. Les concessionàries haurien exigit que els càlculs, una vegada establerta i acordada la metodologia, els facin tècnics experts i independents. Caldrà veure si el Govern s’hi avé. Suposadament, els que havia nomenat ho eren. Però a les empreses no els ho sembla. “Per a qualsevol expert que conegui la matèria, tot plegat hauria de ser una cosa senzilla. Hi pot haver diferència, però no tanta”, han mantingut les fonts.
REEQUILIBRI FINANCER
Aquest mes d’abril ja és el vuitè que s’inicia des de l’entrada en vigor de l’abonament a 30 euros. La tresoreria de les concessionàries continua a estar tensada. En no haver-hi una proposta ferma, tampoc es pot portar el cas a la Batllia. Amb tot, en diverses ocasions, en públic i en el marc de les reunions internes, el titular d’Economia, Jordi Gallardo, hauria ‘amenaçat’ les empreses de dipositar en seu judicial els diners que l’administració cregui adients. Segurament aquest procediment no seria gens correcte.
Sia com vulgui, no són els únics diners que les empreses esperen. Les companyies també treballen (i preveuen rebre aviat) la compensació pel reequilibri financer derivat del fet sobrevingut anomenat Covid. L’administració hauria de compensar pel desequilibri del segon exercici de la pandèmia. Les empreses ja haurien enviat la quantificació d’allò que creuen que els pertoca. En aquest cas ja hi ha precedents de metodologia i paràmetres acordats.
Sobre el paper s’estarien seguint els passos que pertoquen. Això és, que l’organisme encarregat des de l’administració per fer l’auditoria de les propostes econòmiques realitzades per les companyies faci la feina. A partir d’aquí, i si la situació no s’enquista producte de les desavinences hagudes pel tema de la rebaixa tarifària, les adjudicatàries, la resolució del desequilibri degut a la Covid “no hauria de ser problemàtica”.
Comentaris (1)