Els demòcrates escaldencs són molt contraria a haver d’incloure membres de Liberals en la futura llista comunal. Menys encara fer-ho en un lloc preeminent com podria ser el número 2. Sota la influència de Martí a nivell nacional, i molt escamats pels fins fa poc continus atacs -especialment a través de les xarxes socials- que ha anat llançant l’actual conseller comunal liberal Higini Martínez-Illescas, els demòcrates escaldencs són majoritàriament contraris al pacte amb Liberals a nivell estatal i s’oposen del tot a haver d’acollir militants de la formació liderada per Jordi Gallardo en la propera candidatura.
D’aquí que Martí hagi deixat anar en alguns sectors que no descarta concorre ell mateix als comicis encara que ha de tornar a treure la pols a Unió del Poble, la formació amb la qual va arrasar en les eleccions del 2007, les que li van permetre consolidar el consolat al qual havia arribat el 2003. Seria una manera de plantar cara a l’actual direcció demòcrata si imposa l’obligació de pactes amb els liberals. De fet, i segons que avança aquest dilluns ‘Diari d’Andorra’, hi ha pugna entre Xavier Espot i l’esmentat Martí pel control del comitè escaldenc.
Més enllà del control teòric i pràctic, la realitat és que a Escaldes, la pròpia majoria comunal actual té clar que liberals els resten més que no els sumen i consideren, alhora, que és del tot intolerable que una persona com Martínez-Illescas pogués acabar anant en una candidatura conjunta. De fet, no hi ha dubte a la parròquia que el nou comitè liberal escaldenc està fet a la mida de l’actual conseller. I a DA, d’ell, no en volen sentir parlar. Marc Magallón, fins a un cert punt, encara encaixaria, però l’actual conseller general no es mourà de la cambra parlamentària.
Escaldes és on la teòrica ‘obligació’ de reeditar a nivell comunal el pacte de Govern més mal de ventre fa. I, de fet, hi ha el convenciment, fins i tot entre els liberals menys bel·ligerants -Martínez-Illescas ho ha estat contra DA però ara té tan assumit l’acord que el veuria com una oportunitat de poder accedir a un rol executiu dins la corporació-, que a no ser que el Partit Socialdemòcrata (PS) pugui bastir una candidatura molt forta (i es pensa, per exemple, en la possibilitat que la parlamentària Rosa Gili pogués plantejar-se fer el salt, ara no previst, a la política comunal), pactar no és necessari i no es durà a terme.
Núria Gómez, convenç
Però caldrà veure com evolucionen els propers mesos i quines pressions hi ha entre les formacions que han configurat el ‘TriGovern’ a Prat de la Creu. Mentrestant, els demòcrates escaldencs miren de convèncer qui més agradaria que agafés el lideratge comunal una vegada Trini Marín acabi, el desembre, el seu mandat. La persona que més consensos genera en l’actual majoria comunal és la consellera de finances Núria Gómez. Ella, en principi, no té cap intenció d’assumir el repte. També estaria força ben vist Salomó Benchluch, mentre qui tindria disposició per anar en un dels llocs capdavanters de la propera candidatura seria la també consellera Sandra Tomàs.
Amb tot, doncs, caldrà veure com evolucionen les tibantors entre l’actual líder demòcrata, Xavier Espot, i el seu valedor i cap de Govern fins fa quatre dies, Toni Martí. De fet, des de poc després de les eleccions del 7 d’abril les friccions ja van començar. Fins i tot abans, perquè Martí no sempre ha acceptat algunes de les decisions del nou home fort dels taronges. I una vegada consumat el pacte amb els liberals, menys encara. De fet, la ‘vella guàrdia’ demòcrata va fer anar més d’un ganivet per intentar fer girar els pactes cap a d’altres llocs.
Comentaris (6)