De “mesures miracle i caigudes del cel” no n’hi ha. La frase és del ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, d’aquest dijous. L’anunci del màxim responsable de l’executiu, Toni Martí, que es posaran sobre la taula una bateria de propostes per minimitzar les dificultats que estan patint molts ciutadans estan generant una forta discordança en el sí del consell de ministres. Cert que la concentració de protesta del 17 de desembre va caure com una galleda d’aigua gelada al gabinet, però l’anunci de Martí va ser més un brindis al sol que una altra cosa.
Diverses fonts han assegurat que és l’estil del cap de Govern. Disparar trets per veure d’on surten els conills. Durant els vuit anys de legislatura ho hauria fet en diverses ocasions. Llançar globus sonda i mirar per on sortia el sol. Com s’encaixava el cop. Aquesta vegada és diferent. Martí, que va passar per ser a Escaldes un cònsol d’allò més popular -i no per populista, que també, sinó per la seva proximitat amb la ciutadania- no vol acabar el seu pas governamental amb la classe mitjana de cul i sortint al carrer com mai abans no ho havia fet. Alhora, però, com qualsevol cap de Govern que esgota els seus darrers cartutxos i ja no pot renovar, l’entorn el considera amortitzat. I considera aquest entorn que l’anunci d’unes mesures que, ni més ni menys, ajudaran a incrementar el poder adquisitiu dels més desvalguts els lliga de peus i mans.
Primer, perquè no hi ha marge de maniobra ni solucions “miracle” en paraules d’un Cinca que es va negar ahir taxativament a parlar de la qüestió i a donar alguns exemples del que es farà perquè ara mateix no està gens clar que es podrà anunciar exactament. Seran “línies molt concretes”, va dir, en la mateixa línia, valgui la redundància, del que s’ha estat fent fins ara. “Potser accelerant algunes de les mesures”. I segon, perquè depèn què posi sobre la taula DA li pot anar més en contra que a favor. El seu votant fidel pot castigar-lo molt segons què proposi per intentar captar un votant que està molt allunyat i és difícil de captar perquè hores d’ara no confia en la política governamental.
Limitar l'increment dels preus dels lloguers, com va insinuar el mandatari governamental, topa frontalment amb el discurs fet per l'hereu Espot
A més, i en això ja hi van insistir algunes formacions com el Partit Socialdemòcrata (PS), en la seva compareixença al programa televisiu ‘La Rèplica’, Martí va insinuar que es podria plantejar limitar l’increment dels preus dels lloguers. Si s’adopta aquesta mesura, s’acabarà desautoritzant el candidat demòcrata, Xavier Espot, que en diverses ocasions s’ha mostrat contrari a la qüestió. Considera el titular d’Afers Socials que a la llaga seria més perjudicial que beneficiós. Si es limita, doncs, l’increment de preus, es deixa Espot a la corda fluixa. I si no s’adopta cap mesura en aquest sentit, Martí quedarà com un xarlatà. El debat no és senzill. Però a les alçades del partit que s’està jugant, en aquesta ocasió el cap de Govern té les de perdre.
Per acabar-ho d’adobar, la llei òmnibus impulsada per Espot que recull tot un seguit de mesures relacionades amb l’habitatge ja està tancada parlamentàriament parlant. És a dir, seguint la tècnica legislativa, ara mateix ja no es pot fer cap canvi que no s’hagi aprovat ja i el text ha d’anar al plenari amb les mesures que hi havia, que en més d’un cas són contradictòries amb el que Martí va insinuar. Si es vol força la tècnica legislativa, serà un escàndol (més o menys gran). Si s’aprova una llei i l’endemà es pretén canviar-la, situació que no seria nova els darrers anys, tampoc no seria gaire agraït.
D’aquí que a Govern hi hagi un petit incendi. I que ministres com Cinca hagin de sortir a parlar del bon comportament que al final tindrà la recaptació de l’IGI -que segurament l’acabarà tenint però no és el que indica el liquidat a 30 de setembre- o el titular d’Economia, Gilbert Saboya, disserti sobre el pla Engega quan, en realitat, el que es fa és reduir la partida econòmica.
Comentaris (4)