Concretament, es recullen dades en aquest àmbit. També els objectius a mitjà i llarg termini que dictaminen els organismes internacionals responsables d’aquesta matèria, les millors pràctiques de seguretat, les mesures recomanades, els tipus de transport, les infraestructures viàries i el seu ús, la resposta davant els accidents i els controls de velocitat. D’altra banda, s’ha reflectit les actuacions del Govern, així com de les institucions acadèmiques, el sector privat o les institucions internacionals. Altres aspectes que preveu són les tipologies d’accident, l’atenció a les persones implicades així com les accions preventives de caràcter pedagògic i estratègic.
El pla mundial pel Decenni d’acció per a la seguretat viària, segons la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides, preveu aconseguir una mortalitat zero a les carreteres l'any 2050. En aquest sentit, i seguint les directrius marcades en l'Acord d'Estocolm del febrer del 2020 per reduir l'accidentalitat, en el marc de la tercera conferència ministerial mundial sobre seguretat viària, Andorra n'assumeix el compromís amb la redacció del Pla nacional de la seguretat viària. Per a la seva redacció també s'ha tingut en consideració el que determina l'Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible de l'organització de les Nacions Unides.
El Pla nacional de la seguretat viària 2021-2030 inclou les accions i iniciatives encaminades a la millora i la seguretat del trànsit de les nostres carreteres que s'han impulsat en els darrers anys a la Taula Nacional de Mobilitat i la Taula Tècnica del Trànsit. També s'han considerat les polítiques de mobilitat sostenibles que s'han anat aplicant així com el programa d'educació viària a les escoles, una eina important de sensibilització cap a una mobilitat més segura i responsable que ha mostrat la seva efectivitat, com ho demostra el fet que la franja de població que pateix menys accidents de trànsit és la dels joves d'edats compreses entre 20 anys i 30 anys, que han estat educats en aquest àmbit.
Comentaris