Suport majoritari a què es legalitzi la doble nacionalitat

Suport majoritari a què es legalitzi la doble nacionalitat
Suport majoritari a què es legalitzi la doble nacionalitat

El suport entre els andorrans per tal que els residents puguin votar, tant en les eleccions comunals com en les generals, creix. Dos de cada tres electors actuals (concretament el 64%) estarien a favor que els residents poguessin participar en els comicis parroquials. Són quatre punts més que fa quatre anys. Malgrat que el suport en vista a les generals creix, percentualment, de manera més important, encara més de la meitat dels andorrans (55,1%) estan en contra que els no nacionals puguin emetre el seu vot en les generals. El suport encara és més majoritari en relació a legalitzar el  doble passaport.

Aquestes són algunes de les moltes dades que conté l’Enquesta d’Opinió Política 2017 elaborada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) i que s’ha fet pública aquest dijous. S’han enquestat telefònicament poc més de vuit-centes persones majors de 18 anys, la meitat de les quals amb passaport andorrà i l’altra meitat, sense. Justament, la possibilitat de reduir el nombre d’anys per accedir a la nacionalitat andorrana o el fet que fos legal poder disposar d’un doble passaport també suma més adeptes que fa quatre anys. 

Fins un 73% dels enquestats estarien a favor que es permetés la doble nacionalitat, mentre que el 61% dels sondejats veurien bé la reducció dels anys necessaris per obtenir el passaport. El suport encara és molt més majoritari en relació a tres de les qüestions plantejades: que els treballadors s’organitzin en sindicats per defensar els seus drets; el dret a manifestar-se; i el dret de vaga. 


L'enquesta d'Opinió Política 2017 evidencia que dos de cada tres andorrans estan a favor que els residents puguin votar a les comunals malgrat que el desinterès polític és força alt


L’interès que genera la política, fins i tot entre les persones que tenen dret a vot, és molt relatiu. Hi tanta gent que li interessa poc (37%) com que li interessa bastant (36%). En canvi, són majoria (53%) els ciutadans andorrans que qualifiquen de regular la situació política. La divisió sobre la salut democràtica del país també és molt evident. Mentre el 39,5% dels consultats estan força satisfets amb el funcionament de la democràcia andorrana, el 41,2% n’estan força desencantats (poc satisfets en la terminologia usada en l’enquesta).

Justament, és la institució més representativa de la sobirania popular, el Consell General, la que més ben valorada està entre un reguitzell d’organismes o institucions. A l’altra banda del pèndol s’hi troben els Coprínceps i, sobretot, els partits polítics en general. La confiança dels ciutadans en el poder legislatiu creix el darrer any, passant del 5,9 al 6,1. Coprínceps i Govern es mantenen en les notes de l’exercici passat: un 4,8 i un 5,5 respectivament. Comuns i Tribunal Constitucional (5,8) queden lleugerament per sobre tant del poder executiu com del judicial, que rep un 5,4%. De llarg, les formacions polítiques són les que menys confiança donen: un 4,2 després d’una important caiguda. 

L’actuació del Govern d’ençà de les eleccions del 2015 no aconsegueix aprovar. De fet, aquest 2017 es valora una mica pitjor (4,77) que el 2016 (4,84). Ara, també és cert que segons els enquestats, el paper de l’oposició encara és pitjor. Els tres partits minoritaris al Consell també suspenen, fins i tot el PS, que en l’anterior enquesta havia aconseguit aprovar i treia millor nota que el Govern. Ara tots queden per sota de l’executiu: 4,65 el PS; 4,49 Liberals; i 4,39 SDP.


El líder polític menys conegut però més ben valorat és Pere López; ara, qui més gent coneix i qui suposadament genera més confiança és Toni Martí


Dels teòrics caps visibles de les quatre formacions polítiques del Principat amb representació parlamentària, el menys conegut seria el líder del PS, Pere López, però, alhora, seria el més ben valorat. De llarg, el cap de Govern i líder demòcrata, Toni Martí, és el polític que més en ment tenen els enquestats i el que més coneixen. El 97% dels consultats saben qui és Martí, que obté un aprovat raspat amb un 5,03. López se situa en un 5,47. Víctor Naudi i sobretot Josep Pintat suspenen. En canvi, el líder liberal és el polític que discuteix l’hegemonia de Martí quant al coneixement dels caps de llista.

Políticament, als consultats, pel que fa sempre als ciutadans andorrans que han estat enquestats, hi ha molta confusió. Si fos pels resultats de la mostra, el país hauria de ser de centre-esquerre, un fet que no es correspon pas amb la realitat. De fet, el ‘partit’ que més simpatia genera és el ‘cap’. Entre els que no s’inclinen per cap formació política i els que no ho saben, gairebé s’arriba a la meitat de la població enquestada.

Cert és, però, que hi ha un ferm convenciment que si ara se celebressin eleccions, Demòcrates per Andorra (DA) les tornaria a guanyar. El 43,4% dels enquestats ho creu. Ara, també és molt majoritari (65%) el convenciment que en aquesta ocasió no hi hauria majoria absoluta. Ara, una cosa molt diferent és quan es demana al consultat a quin partit votaria. Aquí la dispersió és absoluta. I entre els que no ho saben i els que no contesten sumen un 58% dels enquestats. Els que es decanten per citar partits polítics, el 15% esmenten DA, el 9,5% el PS i el 7,3% Liberals.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.