D’entrada, els agents que per ordre de la fiscalia estan analitzant el cas tindran més temps per remenar paperassa. Holt, un jove de trenta anys que el 2017 va constituir una societat al Principat juntament amb un veterà financer també detingut, Heinz Luchterhand, va ser condemnat dimecres pel tribunal de Meppen a dos anys i mig de presó per frau comercial i per ús il·legal d’un títol acadèmic fals. S’hauria pogut acreditar, més enllà que no és Doctor en dret, que va incomplir un seguit d’acords. De fet, que els va signar sabent que mai no abonaria els encàrrecs que va fer.
Originari de la petita població agrícola de Haselünne, on la família té a nom de la seva mare, que inicialment també va ser detinguda, una esplèndida mansió ara embargada amb tot el contingut interior inclòs, Holt va establir el seu centre d’operacions financeres al Principat, on deia que hi construiria un parc eòlic. De fet, n’havia projectat una trentena a diversos indrets de tot el món. I no ha posat la primera pedra de cap. De moment, segons que consti, la investigació judicial no hauria saltat cap a Andorra. Però ara que els investigadors han guanyat temps, tot és factible.
Més encara quan els investigadors sospiten que Holt i Luchterhand podrien tenir en l’estafa energètica una tapadora per a d’altres activitats. A la Justícia alemanya li estaria cridant molt l’atenció els vincles que els dos homes tindrien al Líban. I especialment Luchterhand, que justament va ser detingut a Beirut i extradit posteriorment cap a Alemanya. El cas gros encara estaria en investigació. Els tribunals germànics haurien guanyat temps amb una primera condemna. La presó preventiva per aquests casos sols es podia fixar en sis mesos, i abans que es complissin i s’hagués d’alliberar el jove suposat empresari, se l’ha jutjat i condemnat per una part dels fets que se l’imputaven.
Una de les sospites, òbviament, és que una part important dels diners que la societat, o que Holt, que vivia ben luxosament, hauria fet desaparèixer hauria passat pel Principat. Com a mínim tenia comptes en una entitat bancària del país
Caldrà veure què en ressurt de tot plegat. I si els investigadors alemanys consideren adient activar l’auxili judicial, la cooperació internacional. Una de les sospites, òbviament, és que una part important dels diners que la societat, o que Holt, que vivia ben luxosament, hauria fet desaparèixer hauria passat pel Principat. Com a mínim tenia comptes en una entitat bancària del país que almenys de mutu propi els hauria ‘congelat’. Holt va estar-se al Principat fins poc abans de la seva detenció i ja havent esclatat la pandèmia.
Un dels llocs on quan era al país es passava força hores seria en un despatx que tenia llogat a Prat de la Creu, on formalment hi tenia la seu el hòlding per a l’energia eòlica que havia constituït al Principat. Almenys tenia un parell d’empleades que van ser despatxades poc després de la detenció. I dos dies després, durant el mes de maig, que un camió de mudances anés a recollir tot un seguit de pertinences mobles que, suposadament, es traslladaven cap a Beirut. Allí és on va detenir el soci de Holt i director financer de l’entramat societari.
Per Andorra, Holt se solia moure amb alguns dels molts cotxes de luxe que li agradava conduir. I dels quals, alguns, tots embargats, ja han estat subhastats pels tribunals alemanys. Les exquisides formes del jove empresari -amb un pulcríssim germànic i una caríssima vestimenta i complements- deixaven aparentment embadalits molts dels seus interlocutors. Com tantes d’altres històries similars, almenys per ara, l’aventura de l’home dels molins de vent ha acabat entre reixes.
Comentaris (1)