La reconstrucció del centre cultural lauredià comença pel servei de circulació

Tot allò afectat directament pel foc ja ha estat retirat i mentre encara hi ha algunes activitats que s’ha d’acabar de reubicar, el dubte més gran que queda és sobre l’estat de la biblioteca, amb la sala infantil molt malmesa

T

Toni Solanelles / Bru Noya

Comentaris

Una imatge de l'estat que presenta el vestíbul del centre cultural.
Una imatge de l'estat que presenta el vestíbul del centre cultural.

Operaris de l’empresa Unitas han començat aquest divendres la reconstrucció del Centre Cultural i de Congressos Lauredià (CCCL) afectat la matinada de dimarts a dimecres per un incendi que va afectar especialment el vestíbul de la planta baixa i uns seixanta metres quadrats de la primera planta. L’aigua dels aspersors i llançada pels bombers i el fum i el sutge han afectat de manera distinta la resta de l’equipament. Els primers treballs s’han iniciat pel servei de circulació, alhora que ja està enretirat tot el material que es va veure directament afectat pel foc.

Si es va posant ordre a la part impactada pels danys materials, també els responsables comunals reorganitzen els serveis i les activitats. Encara hi ha dubtes sobre la reubicació de La Trapa, que és el centre de música lauredià, o l’escola d’art, que té molts números d’acabar ocupant dependències de l’Escola francesa. Però, sobretot, s’està pendent, també, de la biblioteca, sobre la qual dilluns s’espera alguna decisió, perquè també és de consulta universitària. La sala infantil -que sortosament no té gaire volums- i els ordinadors serien el més malmès. L’aigua hauria afectat també alguns llibres. Sobre un 20% dels volums. Però tot encara està en avaluació.

Les escales de fusta laterals que condueixen cap a l’auditori Claror, per exemple, caldrà canviar-les, igual com les portes d’accés principal al centre o els condicionadors d’aire

El foc, s’ha dit, va cremar essencial el fals sostre del vestíbul, del bar i de la part annexada corresponent a la primera planta, d’on es va extreure l’espai dels miralls. Els seminaris, els auditoris Rocafort i Claror, els despatxos i els camerinos estan afectats pel sutge. Però seria un mal menor i causat per l’obertura de les portes, que es van tancar degudament a mode de tallafocs en saltar les alarmes, per mirar d’eliminar gasos tòxics produïts per l’incendi. La planta -1 (amb l’escola d’art, la sala de costura o les instal·lacions de La Trapa) i la -2 haurien tingut afectacions importants per l’aigua.

Al vestíbul, el fals sostre es va ‘fondre’. La consergeria es manté intacta. En canvi, les escales de fusta laterals que condueixen cap a l’auditori Claror, per exemple, caldrà canviar-les, igual com les portes d’accés principal al centre o els condicionadors d’aire. Les altes temperatures que es van donar aquella malaurada matinada les ha malmès de manera molt important. Les portes, per exemple, no encaixen de cap manera, no ajusten.

EL RAC D’INFORMÀTICA

L’origen de l’incendi és elèctric, i es va donar en una sala tècnica independent annexa a la consergeria i el bar. Tot apunta que el curtcircuit que hi deuria haver s’hauria produït en un rac que utilitzen especialment el personal d’informàtica. Situat a un metre i mig de terra aproximadament, dit rac hauria assumit més connexions de les recomanables. En tot cas, ara s’està en el terreny de les suposicions, les presumpcions i les anàlisis. El SAI que hi ha a prop de l’esmentat rac no es va cremar però probablement va contribuir a la difusió elèctrica.

Bombers treballant entre dins i fora del centre cultural.

Relacionat

L’aparcament del centre cultural de Sant Julià es posa en marxa

En tot cas, el que sí que ha quedat clar segons totes les fonts consultades és que el sistema de seguretat va funcionar bé. Van saltar les alarmes com tocava, les portes es van tancar per funcionar com a tallafocs i els ruixadors automàtics s’haurien activat, majoritàriament -caldrà revisar com van actuar els col·locats al fals sostre del vestíbul-, com i quan esqueia. De fet, les dependències, en general, estan més danyades per l’aigua que per cap altra cosa.

Comentaris

Trending