Andorra no és l’única destinació on anaven aquests diners defraudats a partir del que s’ha denominat com ‘frau carrussel’. També es desviaven diners cap a Suïssa o Gibraltar, segons la sentència a la qual ha pogut accedir l’Altaveu. Dita resolució condemna a un total de 162 anys els encausats penats. Essent els dos homes a qui s’atribueix un rol fonamental els principals condemnats, ja que l’audiència de Guadalajara els imposa, de reclusió, quatre anys i un dia de presó per cadascun dels exercicis en què van cometre els fraus. I els van cometre del 2014 al 2017.
Segons la sentència, que, certament, no dóna més rellevància al fet que alguns dels membres de la banda desviessin diners a Andorra, aquest fet s’hauria descobert a través d’algunes de les anotacions localitzades en agendes comissades als implicats o en conversacions que al seu dia es van intervenir. Molts dels implicats eren familiars entre ells, que titularitzaven algunes de les societats que s’usaven per a la defraudació a l’agència tributària espanyola.
EL FUNCIONAMENT
La sentència especifica que tots els acusats -amb excepció de tres, que han estat absolts- actuaven “de comú acord i amb ànim d'obtenir un benefici patrimonial il·lícit”, es van estructurar mitjançant un entramat organitzat conegut com a ‘frau carrussel, dedicat a la defraudació de l’IVA, consistent en la venda a Espanya de material majoritàriament’ informàtic, adquirit d'altres països de la Unió Europea, repercutint l'IVA, però no ingressant-lo, beneficiant-se’n “de manera conscient i premeditada”. Per això, utilitzaven empreses que funcionaven com a pantalla i distribuïdores de les mercaderies.
Actuant totes de forma coordinada i servint-se en no poques ocasions de factures falses, havent deixat d'ingressar l'impost sobre el valor afegit (IVA) per imports de 5,9 milions el 2014, 5,3 el 2015, 11,3 el 2016 i 6,6 el 2017, segons recull també la sentència
El mecanisme defraudador consistia que una empresa introductora realitza una adquisició interna comunitària en què s’autorepercutia i simultàniament deduïa la quota d’IVA. Posteriorment, es venia la mercaderia a una altra empresa pantalla, que suporta IVA, i per això adquiria el dret de deducció. Després de fer-se aquesta venda, la primera empresa desapareix sense haver ingressat l’IVA repercutit a la compradora i genera un perjudici a Hisenda. A més, la compradora o pantalla, al seu torn, vendria a una tercera empresa, que seria la destinatària final complint les seves obligacions fiscals però que davant de la cadena defraudadora haguda pot acabar adquirint el material a un preu inferior que el preu al qual compren altres empreses o comerços competidors.
En aquesta trama d'empreses són les introductores les que formalment defrauden, de manera que hi ha companyies que mai ingressen l’IVA però, no obstant, altres ho dedueixen, actuant totes de forma coordinada i servint-se en no poques ocasions de factures falses, havent deixat d'ingressar l'impost sobre el valor afegit (IVA) per imports de 5,9 milions el 2014, 5,3 el 2015, 11,3 el 2016 i 6,6 el 2017, segons recull també la sentència.
Les societats de la trama es deduïen factures falses consignant en les seves declaracions tributàries quotes suportades fictícies per aquestes factures, per evitar ingressar l’IVA que repercutien als seus clients, obtenint importants beneficis econòmics. Aquesta estructura estava dirigida per J.G.G. i J. C.M.B. des del 2014 fins al 2017, els quals van crear l’entramat d’empreses per a la introducció a Espanya de material, fonamentalment informàtic.
Comentaris (4)