De fet, segons que han assegurat fonts coneixedores del cas, ja els darrers temps havia patit alguns defalliments i se li han hagut de fer proves mèdiques bastant sovintejades. Però la gravetat de la situació d’aquest matí en cap cas s’havia donat. És evident que l’internament de la dona, que tenia 52 anys quan va cometre l’assassinat per la qual va ser condemnada a vint anys de presó, ha passat factura a Montserrat Gimeno Candela. Però el deteriorament físic de la interna s’ha agreujat des de fa un any.
Des de fa un any, i sobretot mentalment, la dona s’hauria enfonsat molt i això hauria anat acompanyat d’una accentuada davallada física
En efecte, el juny de l’any passat va complir 65 anys i automàticament, l’endemà mateix d’arribar a la teòrica edat de jubilació, seguint un mandat legal, se li van retirar els ‘càrrecs’ que tenia al centre penitenciari. Després de tants anys, es tractava d’una presa de confiança que tenia responsabilitats d’ordenança. Això vol dir ser la mà dreta dels vigilants penitenciaris i participar en activitats com poden ser la neteja de les cel·les o la distribució dels àpats. Això comporta una petita paga i, sobretot, de disposar de més hores en règim obert.
És a dir, amb marge per campar amb cert marge de moviments pel mòdul. En cas contrari, els interns es passen hores i hores a la cel·la sense pràcticament fer res. I aquesta és la situació a la qual hauria tornat des de fa un any. I sobretot mentalment, la dona s’hauria enfonsat molt i això hauria anat acompanyat d’una accentuada davallada física que hauria tingut el seu colofó aparent en el defalliment d’aquest matí de dimarts que l’ha acabat portant a l’UCI.
Des de la tarda d’aquell 9 d’agost del 2010 quan va intentar enredar uns pintors perquè li baixessin al carrer una suposada escultura de paper maixé que va resultar ser el cadàver del seu marit, de 41 anys, embolicat com va poder, Gimeno està privada de llibertat. Va ser condemnada de manera definitiva ara fa dotze anys -el 13 de juliol del 2012- a vint anys de presó i vint d’expulsió per assassinat. I és que es van observar traïdoria -l’home dormia quan es va iniciar l’agressió mortal- i acarnissament.
I és que al cadàver, i entre altres, es van comptar fins a 38 ferides incisives. És a dir, 38 ganivetades amb un ganivet de cuina que la dona va anar a cercar una vegada havia deixat estabornit l’home amb unes manuelles que tenia a la tauleta de nit per fer la pertinent recuperació d’una operació a la qual s’havia sotmès unes setmanes abans. En el rerefons de tot plegat, aparentment, hi havia la decisió pràcticament duta a terme per part de l’home, de separar-se.
Comentaris (3)