El grup investigador, format de forma mutidisciplinària per agents del grup de policia científica, bombers especialitzats en resoldre la causació d’incendis i tècnics de seguretat industrial, va descartar que hi haguessin indicis criminals en el foc que es va iniciar la tarda del 27 de març, un dimecres, a les instal·lacions que havia de tornar a posar en marxa la societat Aigua Pura, i va poder localitzar de forma indubitativa, segons que ha pogut saber l’Altaveu, el lloc d’origen de l’incendi. El punt de partida.
D’entrada ja estava clara la zona on havia començat a cremar la instal·lació. Es tractava de l’àrea d’oficines i vestidors, en una nau que es va construir posteriorment a les primeres i que va servir per ampliar el recinte fabril. Actualment era la part que quedava en la cota més baixa. És a dir, venint de la Massana, la primera nau que es trobava. I, alhora, a la part posterior de la mateixa. Més a prop de la muntanya que no pas de la carretera. En la mateixa nau és on es troba, just a la part anterior, el mosaic de Sergi Mas que s’hauria salvat del foc.
Doncs bé, segons que va declarar poc després de la posada en marxa de l’operatiu per mirar d’extingir el que va començar com un foc de teulada, el responsable de manteniment de l’empresa, que va ser la darrera persona en sortir de la fàbrica aquell malaurat dimecres, quan després de ser avisat que començava a sortir fum del recinte i hi va accedir, ell va veure alguna flama en una paret contigua a la zona de quadres elèctrics. De la instal·lació que s’havia col·locat no feia massa dies..
La zona d’ignició es trobaria en una paret contigua a la zona de quadres elèctrics, que recentment instal·lats, pràcticament no haurien estat afectats per l’incendi
Segons les fonts consultades, sí que va ser en aquell punt. En aquella parat contigua a la sala dels quadres elèctrics. Però aquests haurien quedat pràcticament intactes i no tindrien res a veure amb l’inici del foc, que sí que tindria, però, caràcter elèctric. En efecte. Per sobre d’aquella paret hi passava cablejat de l’antiga instal·lació -o, almenys, cables preexistents a la reforma efectuada els darrers anys- i en un punt d’aquell hi va haver un curtcircuit. El fet que hi hagués com a aïllant plaques de porexpan hauria contribuït decisivament a què les espurnes esdevinguessin foc.
Per això hauria vist el responsable de manteniment flames en aquell punt. Segons les font consultades, tot quadra perfectament. Com que el foc de seguida es va enfilar al sostre per l’efecte del porexpan -una situació similar com la viscuda als Serradells- i a partir d’aquí la complexitat estructural de la doble teulada de les naus, internament lligada, va fer la resta. Els bombers van mirar de fer sondatges -van foradar, vaja- en diversos punts de la teulada per mirar de localitzar la flama que cremava en somort però no hi va haver manera.
I a partir d’aquí es va esdevenir tot el que ja se sap. El foc va prendre a tot el sostre fins que va acabar col·lapsant i, llavors sí, va cremar tot, amb alguna que altra flama viva durant més de dos dies. De fet, l’incendi no es va donar per definitivament extingit fins més de 60 hores després que s’hagués alertat del seu inici.
Comentaris (1)