L’abast del trastorn mental que eventualment pateix el jove empresonat des del 4 de març serà un dels cavalls de batalla que haurà de fer servir la defensa per aconseguir l’alliberament del processat o, almenys, per obtenir beneficis penitenciaris. En qualsevol cas, serà feina principal de la defensa. El que és clar és que el jove va actuar amb tota fredor mentre va acudir a la gasolinera armat amb un ganivet de la cuina del seu propi domicili, molt proper a l’estació de servei, i el seu comportament va continuar a ser del tot normal després de l’atracament.
Fins i tot amb Encamp atrapat per l’‘Operació Gàbia’, el dispositiu policial que cercava l’atracador, el noi va anar fent. L’assalt a la gasolinera va ser poc abans de les 12 del migdia i la detenció no es va produir fins més de 8 hores després. I l’arrest es va dur a terme al domicili mateix del jove. No hi ha cap dubte sobre l’autoria dels fets. L’únic debat, suposadament, és el que té a veure amb possibles eximents o elements que redueixin la responsabilitat del jove.
L’ara empresonat faria uns sis anys que resideix al Principat i, segons les fonts, no hi estaria massa a gust. De fet, un dels seus objectius seria aconseguir obtenir els mitjans econòmics suficients -i així també ho hauria mig deixat entendre als dependents de la benzinera que va assaltar- per poder marxar d’Andorra. El botí, però, va ser tot just d’uns 500 euros, que sí que li van arribar per fer la compra de l’alcohol i la droga.
Comentaris (8)