L’edifici afectat per les flames, segons Guillermo J. “es va fer molt abans que s’aprovés el Codi Tècnic d’Edificació espanyol, quan la normativa era més laxa i es va aixecar en l’època del boom immobiliari”. Exposa que “hi havia un poliuretà projectat i una càmbra d’aire i es veien unes planxes d’alumini. Ara bé, no estava aïllat correctament i la càmera va fer un efecte xemeneia” i això podria explicar la propagació tant ràpida de les flames i que ha deixat un panorama devastador.
“La majora d’edificis construïts durant l’època de vaques grasses es van fer amb cambres d’aire i els considero més segurs que alguns que es fan avui dia”
Al Principat, explica, que “la majora d’edificis construïts durant l’època de vaques grasses es van fer amb cambres d’aire i els considero més segurs que alguns que es fan avui dia”. Remarca que la normativa contra incendis del país fa poc que s'ha revisat i “no crec que pugui passar uns fets tan forts com els de València. No coneix al detall com s’han fet les torres a Escaldes. Sí que exposa que “normalment, les façanes se sectoritzen i entremig s’hi posen materials ignífugs perquè en cas d’un incendi les flames no corrin tan ràpid i permeti als bombers poder extingir-les. Diu que si s’ha fet així “no hi ha d’haver problemes”.
La pandèmia va provocar una manca d’estoc i l’encariment dels materials. Segons ha explicat, “les constructores estan retallant despeses i intenten colar materials que nosaltres no deixem que passin”. No descarta que el poliuretà s’hagi utilitzat en edificis del país. No veuria malament que es deixés de fer servir. Ara bé, pensa que “es poden fer servir els materials que compleixin la normativa i si són inflamables s’han de cobrir amb elements que no ho siguin”.
“Es poden fer servir els materials que compleixin la normativa i si són inflamables s’han de cobrir amb elements que no ho siguin”
Per la seva part l’enginyer de camins, canals i ports, Adrián S. Ha volgut transmetre també un missatge de calma i vol esperar a les conclusions de la investigació dels tècnics competents. Assegura que “ara es construeix amb altres estàndards de qualitat i seguretat”.
Tant Guillermo J. Com Adrián S. Són residents valencians al país i coincideixen en la duresa de les imatges. L’enginyer ho mira amb “l’angoixa de veure les víctimes mortals, veus l’edifici com està i costa d’entendre que puguin trobar en vida als desapareguts”. Tot i això, no perd l’esperança. En el cas de l’arquitecte, relata que “em sento malament perquè jo vivia a la ciutat i això és molt dur”.
Comentaris (14)